Susana Buxó ‘El llibre surt d’una necessitat personal, però no tenia en ment publicar-lo’

Susana Buxó: És el resultat d’una història personal. El meu avi ens explicava a mi i als meus cosins històries sobre el gos pelut i el gos pelat, dos personatges que sempre he portat amb mi. En aquest llibre els recupero, amb la finalitat que els besnéts del meu avi els coneguin ii els arribin com a mi em van arribar. Tot i així, no tenia pensat fer-lo en llibre per distribuir.

S. B.: Em van impulsar dos motius. Per una banda, vaig ajudar a una noia il·lustradora que necessitava fer un treball d’il·lustració, i va agafar el meu llibre. En veure’l en format físic, tot i que el seu projecte no va continuar, em va fer decidir-me a convertir-lo en un llibre, real. Em vaig començar a moure entre els meus contactes i el vaig tirar endavant. L’altre motiu és que en fer comptes, em vaig adonar que m’era igual fer vint còpies que cent, així que es per això que vull distribuir-lo.

S. B.: Surten de mi. De les històries que ens explicava l’avi jo no me’n recordo,només els personatges m’han acompanyat al llarg de la vida. Però no només a mi, a la meva família també. No és estrany que continuem parlant i recordant al pelut i al pelat, en record de l’avi. És curiós, però, que jo parlo amb el meu germà, o amb els meus cosins, i recorden les històries de diferent manera. No ens en recordem. Llavors, el que he fet ha estat traslladar els personatges i escriure la historia que jo mateixa he creat.

S. B.: Hi ha vàries estratègies per evitar que el llibre es faci feixuc i pugui distreure als nens que tenen mandra per llegir, els hi costi o no. Per exemple, el cos de la lletra és gran, i el tipus de lletra, ‘Verdana’ és, segons un estudi que vaig llegir, més adient i còmode per la lectura. Tampoc hi ha particions de paraula a final de línia i he intentat buscar paraules que sigui sinònims d’altres més complicades. Els capítols, a més, són curts, i intento que deixin amb la intriga perquè el nen tingui ganes de seguir llegint.

S. B.: Jo treballo molt amb nens amb trastorns de la lectoescriptura, la dislèxia i el llenguatge. És per això que també em vaig animar a fer el llibre, perquè els serviria a ells i els agradaria.
. 

S. B.: Això m’agradaria que m’ho digués la gent. Jo vaig escriure la història tal com em va sortir, va ser un procés molt fluït. Hi ha parts de la història que parlen de l’amistat i que potser que arribi als qui ho llegeixin, o potser que no.

S. B.: Haig de dir que al principi em va costar. Volia posar-me a escriure però no em sortien les idees. Quatre mesos després em vaig veure més capaç, potser és que en aquest temps li vaig donar voltes sense adonar-me’n. Vaig començar a treballar de matinada, tot i que la son em vencia. No recordo que fos feixuc, simplement tenia la necessitat de bolcar aquesta part de la meva vida. Els capítols em sortien un per cada dia que escrivia, i si estava inspirada, en sortien dos. Feixuc va ser quan em vaig haver de seure a corregir. El que està clar és que animo a tothom que tingui alguna història per explicar que escrigui.

S. B.: Sí, la veritat és que sí. Per començar, una mare de l’escola que és assessora lingüística em va ajudar a corregir i a canviar parts de la història que no s’entenien. També ha col·laborat la il·lustradora, Marta Rosell, i el meu pare s’ha encarregat de digitalitzar les il·lustracions per imprimir els exemplars.
. 

S. B.: Doncs sí. Jo m’imaginava els personatges d’una manera concreta, i gràcies a les il·lustracions ha quedat com esperava. M’ha fet molta il·lusió traslladar les meves idees difuses en imatges que són tal i com m’esperava.

S. B.: Jo treballo amb nens que tenen problemes, i s’ha de respectar, a ningú li agrada fer allò que li costa. Hi ha nens sense dificultats d’aquest tipus, però, que els venç la mandra. Cal des de petits fomentar la lectura, llegir contes i anar a la biblioteca.

S. B.: Aquest llibre era una necessitat, i crec que si em torna a sorgir una altra, escriuré sobre ella. Ara per ara, m’he quedat molt a gust, sento com que he tancat una etapa. Tot i així, passarà un temps encara.
.
La presentació
Susana Buxó presentarà el seu llibre per primer cop el dia de Sant Jordi, el proper 23 d’abril a les 10.30h.
Qui vulgui comprar el llibre ho pot fer a través del correu electrònic elgospelutielgospelat@gmail.com
El mateix dia de la presentació també es repartiran exemplars a la taula dels escriptors locals del dia de Sant Jordi. El llibre, qué està compost per 27 capítols, té un preu de 10 euros, per cobrir gastos.
El número d’exemplars està limitat a 150.