Tamara Marín: ‘Fa dues setmanes que es va publicar la novel·la, no m’esperava que s’esgotés’‘
Tamara Marín està d’enhorabona. Només dues setmanes després d’estrenar la seva primera obra, ‘Haz que ocurra’, les llibreries de Ripollet li han demanat que porti més exemplars. La seva novel·la s’ha venut amb molta facilitat tot i que encara no s’havia presentat (ho va fer aquest dijous a Uppali i hi va haver cua perquè signés exemplars). Una acollida totalment inesperada per una escriptora amateur, doncs ella ha estudiat educació infantil i treballa a una escola bressol de Sant Cugat. Però aquesta capacitat d’enganxar al lector no és innata, Marín és justament una lectora quasi bé obsessiva. En un any és capaç de llegir-se més d’un centenar de llibres. Novel·la negra, romàntica, històrica o juvenil, qualsevol exemplar és bo per acompanyar-la i alimentar una imaginació famèlica d’històries, i que ja comença a preparar nous relats.
.
Revista de Ripollet: T’esperaves aquest èxit?
Tamara Marín: Per res. M’han trucat també de Sabadell perquè s’han esgotat, he hagut de demanar una reimpressió perquè a l’Uppali tampoc hi ha exemplars. A Sant Cugat també he hagut de portar més. Amb l’autoedició són pocs exemplars però tot i això no m’esperava que s’esgotessin tan fàcilment. És que no fa ni dues setmanes que van sortir.
.
RdR: I per què creus que ha tingut aquest èxit?
TM: He fet molta publicitat a les xarxes socials, m’he mogut bastant. Per exemple ara he enviat el llibre a tres bloguers i una d’elles m’ha respòs, m’ha dit que li ha agradat i que m’ajudarà a promocionar-la. També crec que al ser un llibre que no és un ‘totxo’, es llegeix ràpid. La gent em diu que és una novel·la entretinguda i enganxa des del principi. A sobre ha arribat a l’època perfecte, em deien que a l’estiu es ven poc, però entra llegir una novel·la com aquesta.
.
RdR: Com sorgeix la idea d’escriure i publicar la novel•la?
TM: Realment mai havia pensat publicar-la. La idea era fer-me una còpia per a mi i tenir-la de record. Però vaig enviar-la a l’editorial perquè m’imprimissin uns quants exemplars i ells em van animar. Tenia la història al cap, vaig començar a escriure. Tenia un guió al meu cap, vaig començar a escriure i em va sortir tot molt rodat. Em vaig posar a escriure-la el febrer de l’any passat i la vaig acabar a l’octubre. Em va costar molt decidir-me i fins al gener no la vaig enviar.
.
RdR: Pots fer cinc cèntims?
TM: És un llibre tan fi que si t’explico molt ja es coneix tota la trama. Però el que es pot explicar és que la protagonista arriba un dia a casa i es troba el seu marit al llit amb una altra dona. Se’n va a viure amb la seva germana i allà coneix a l’altre protagonista. La primera impressió mútua es dolenta i fan una aposta i poc a poc la història canvia.
.
RdR: I per què aquest títol? Sembla més aviat un llibre d’autoajuda
TM: La veritat és que m’ho han dit molt. El títol em va costar bastant i un dia vaig veure un pamflet d’autoajuda i era l’eslògan. Al final em va agradar. La portada ajuda a que no sembli un llibre d’autoajuda. Amb la dissenyadora teníem dubtes amb dues possibilitats i vam escollir aquesta per fugir d’aquesta idea.
.
RdR: Què esperes de la presentació?
TM: Serà molt familiar però espero que vingui prou gent ja que també he fet molta publicitat de la presentació. Des de la Uppali, on farem la presentació, m’han dit que molta gent s’ha esperat a comprar-lo el dia de la presentació.
.
RdR: La història té alguna base personal?
TM: No. No m’he basat en res del meu voltant. Però tots els personatges tenen trets de coneguts o meus. La història va sorgir a mesura que anava escrivint.
.
RdR: Quin estil defineix la teva escriptura?
TM: Crec que és un estil molt proper. La manera com els personatges pensen, la manera com parlen és molt semblant a la gent de la meva edat i no és gens difícil de llegir. Algun cop m’han dit que mentre es llegien el llibre semblava que estiguessin parlant amb una amiga. És com si et prenguessis un cafè.
.
RdR: Quins són els teus referents?
TM: El meu problema és que em menjo les novel·les de qualsevol estil. Vario molt el que llegeixo, si em llegeixo una novel·la històrica o negra molt dura després em ve de gust una romàntica. M’agraden molt Megan Maxwell i Elisa Benavent. Però també m’agrada Dolores Redondo.
.
RdR: Com funciona l’autoedició?
RdR: Com funciona l’autoedició?
TM: Significa que ets tu qui t’has de moure, poses tu els diners i has de distribuir tu mateix. La meva editorial s’ha quedat un 30% i això és molt bo per a mi. I el problema és que les llibreries són una mica reticents a vendre llibres d’autoedició. Al principi deixes pocs i a mesura que es venen ells et van trucant.
.
RdR: T’imagines anar més enllà i escriure algun altre llibre o això quedarà aquí?
TM: Ja estic amb el segon. Com vaig començar el primer i no tenia la intenció de publicar-lo ja vaig començar amb el següent. Ara he estat molt enfeinada amb la publicació del llibre i he deixat aparcat el següent, però quan acabi amb la presentació i tot plegat m’hi tornaré a posar. A més tinc més ganes ja que la gent m’esperona a escriure més després de llegir-se el primer. Però no serà cap continuació. Aquest llibre comença i acaba.
.
La millor obra de cada estil
Més d’un centenar de llibres per any són moltes històries però Tamara Marín té una novel·la o una saga per cada estil:
Més d’un centenar de llibres per any són moltes històries però Tamara Marín té una novel·la o una saga per cada estil:
Una novel·la romàntica: Los zapatos de Valeria. Em va agradar la molt la trama. Eren quatre històries de quatre amigues i són les que més m’han marcat.
Una novel·la juvenil: Harry Potter. He llegit la saga tants cops. Una tarda tonta la vaig començar i em vaig enganxar. Està molt ben escrit i amb una imaginació que m’encanta.
Una novel·la negra: La trilogia del Baztan de Dolores Redondo. Ha jugat molt bé amb la mitologia de Navarra i la zona.
Una novel·la històrica: El corazón helado de Almudena Grandes. M’agrada molt la història de la guerra civil i aquest m’ha impactat molt per tot el que havien tret a la part republicana.
.