The Oldians ‘Un so que barreja música jamaicana, jazz, reggae dels seixanta i setanta i ska’
El grup català de música jamaicana The Oldians va treure nou disc el passat 17 de febrer. El nou material porta per nom ‘Out of the blue’, que vindria a ser l’equivalent de “com caigut del cel”. El guitarrista ripolletenc Javi Gar- cía, que es defineix a si mateix com actiu i visceral, és un dels components claus de la formació, ja que escriu i composa les cançons. Els catalans són una banda de referència mundial del so jamaicà enriquit amb la calidesa del jazz i el ritme del reggae-ska.
Revista de Ripollet: És el vostre cinquè disc. Com ha estat el procés de gestació?
Javi Garcia: Va ser molt fàcil. Normalment escric les cançons, deixo sis o set temes enllestits. La resta els deixo oberts, és a dir, composo ritmes amb acords senzills sense tenir en compte el que anirà a sobre. Amb el que tenim, grabem els diferents sons directament a estudi i el resultat son temes frescos i pròpiament nostres. El ritme és d’un disc per cada any i mig, però vam haver de fer una aturada de dos anys, i vam decidir que era hora de posar-se les piles. Així va ser.
RdR: Quines influències nodreixen el vostre so?
J.G.: Som músics de jazz, per tant, ens quedem amb la seva improvització i llenguatge. D’altra banda, ens encanta la música jamaicana dels 60 i els 70 i el reggae. El resultat és un so que barreja música jamaicana, jazz, reggae i ska. És curiòs perquè sempre hem sigut una banda molt jamaicana pels amants del jazz, i molt jazz pels amants de la música jamaicana.
RdR: Creieu que és aquest el vostre segell, que teniu un element diferenciador?
J.G.: La pura esència del so The Oldians és obert de piano. El nostre pianista és vital. Quan composo, mai col·loco al piano fent contratemps amb la percusió. Ell és un pintor, i aconsegueix crear una atmòsfera de relax molt especial.
RdR: Heu incorporat una cantant nova, Saphie Wells. Com ha estat el canvi?
J.G.: La Saphie és increible. Des del primer dia que la vaig escoltar cantant una versió de Frank Sinatra a veu i piano, em vaig quedar encandilat. És una cantant formidable i aconsegueix transmetre molta calidesa.
RdR: Llavors, podrieu establir una diferència entre el nou material i l’anterior?
J.G.: The Oldians sempre s’ha caracteritzat per uns ritmes d’ska molt grisos, fets en to menor. Aprofitant la frescura de la Saphie, a ‘Out of the blue’ són més alegres, però encara que et remuntis a temes del principi de tot, sempre sona a The Oldians.
RdR: Com va arrancar The Oldians?
J.G.:Al 2001. Va començar sent un projecte d’estudi, però tot des del més pur amor a l’art. Feiem gravacions a casa meva amb material molt auster i bàsic. Tot i que la qualitat no era la que tenim ara, vam aconseguir crear un so molt instrumental i elegant que sempre m’ha encantat. Tinc la sort d’haver-me envoltat de gent molt gran, molt amics, que sempre han apostat per aquesta història, i és per això que encara aguantem després de tants anys.RdR: Quant temps us permeten les vostres obligacions dedicar-li a la banda?
J.G.: Nosaltres tenim només dotze trobades anuals, encara que soni sorprenent. Uns cinc o sis dies estem preparant i gravant el disc. Quatre dies són concerts. Els altres dos ens reunim per anar a dinar junts, per exemple.
J.G.:Al 2001. Va començar sent un projecte d’estudi, però tot des del més pur amor a l’art. Feiem gravacions a casa meva amb material molt auster i bàsic. Tot i que la qualitat no era la que tenim ara, vam aconseguir crear un so molt instrumental i elegant que sempre m’ha encantat. Tinc la sort d’haver-me envoltat de gent molt gran, molt amics, que sempre han apostat per aquesta història, i és per això que encara aguantem després de tants anys.RdR: Quant temps us permeten les vostres obligacions dedicar-li a la banda?
J.G.: Nosaltres tenim només dotze trobades anuals, encara que soni sorprenent. Uns cinc o sis dies estem preparant i gravant el disc. Quatre dies són concerts. Els altres dos ens reunim per anar a dinar junts, per exemple.
RdR: Heu de finançar els discos. Ara per ara, obteniu guanys amb les actuacions i les vendes o són més bé perdues?
J.G.: Si ens hi poguèssim dedicar de forma remunerada les coses serien molt diferents. Tot i així, vull portar-ho d’una altra manera, no tinc necessitat de competir amb ningú i estic tranquil perquè tinc un treball i un sou estable. T’haig de dir, però, que treballem amb segells discogràfics que paguen per editar-nos. Perdre no perdem gaire.
RdR: Com és el vostre públic?
J.G.: És un públic ben fidel i que ens estima molt. De fet, tenim asidus, que ens segueixen als pobles i sales de concerts on toquem. Realment són increibles, hem tocat a sales on potser hi havien unes 200 persones ballant des del primer acord de la primera cançó fins l’última. No movem a les masses, es podria dir que som bastant marginals en aquest aspecte, però qui ens segueix ho fa amb un ‘carinyo’ molt especial.
RdR: ‘Out of the blue’ és en format de doble vinil. Aposteu fort per la tornada dels formats clàssics?
J.G.: Totalment. De fet, quatre dels cinc discos que tenim són en vinil. Només un, el segon, és en CD, però vam decidir que mai més ho faríem així. El format en doble vinil només és per l’estat espanyol sortirà el mateix dia una edició en CD de la mà d’una discogràfica japonesa i el 19 de febrer amb una discogràfica polonesa.
RdR: Heu aconseguit presència a nivell internacional?
J.G.: La veritat és que ens arriben noticies de països tan dispars com Canadà, Mèxic o Guatemala, que ens diuen que els hi han agradat molt les nostres cançons. Treballem amb discogràfiques que ens donen a conèixer per Europa, i fa poc hem rebut una oferta per tocar a una sala de concerts a Polònia.
RdR: Quins són els vostres plans de futur? On tocareu pròximament?
J.G.: La presentació oficial del disc es farà el 7 de maig a la sala Jamboree, a Barcelona. Aquesta és l’única cita fixa pel moment. Anirem a tocar allà on ens vulguin.
.
Els components
‘Out of the Blue’ és el cinquè disc de The Oldians, que arriba després de ‘Downtown Rock’, ‘Wandering Souls’, ‘Arts of Seduction’ i’ Old Secrets’, per ordre de més nou a més antic.
Està format per setze cançons i ha estat portat per la discogràfica Liquidator Music. A més del Javi García, el grup de set està compost per Saphie Wells a la veu principal, pel també ripolletenc Álvaro Taborda al contrabaix, Alex Angulo a la bateria, Eduard Fernàndez coronant la base rítmica, Ricard Vinyetsal al saxo i Pol Omedes a la trompeta.
‘Out of the Blue’ és el cinquè disc de The Oldians, que arriba després de ‘Downtown Rock’, ‘Wandering Souls’, ‘Arts of Seduction’ i’ Old Secrets’, per ordre de més nou a més antic.
Està format per setze cançons i ha estat portat per la discogràfica Liquidator Music. A més del Javi García, el grup de set està compost per Saphie Wells a la veu principal, pel també ripolletenc Álvaro Taborda al contrabaix, Alex Angulo a la bateria, Eduard Fernàndez coronant la base rítmica, Ricard Vinyetsal al saxo i Pol Omedes a la trompeta.
