Ajuda'ns a poder seguir fent la Revista de Ripollet. Oferim un mitjà gratuït però fer informació local no és gratis. Si pots, col·labora.
Tortell Poltrona, divendres amb Post Clàssic // DR
El Teatre Auditori acollirà aquest divendres 31 l’actuació del Premi Nacional de Circ 2013 i potser el pallasso català més conegut, Tortell Poltrona. Interpretarà l’espectacle ‘Post clàssic’, un recull d’esquetxos, “els números que sempre queden a la maleta, dels que no em puc despendre”, ens explicava ell mateix el dilluns passat, “hi ha fins i tot que feia abans de començar en això”. Però malgrat ser una “antologia” de la seva carrera convida a tothom perquè “els pallassos només fem la meitat de l’espectacle, l’altra meitat la fa el públic”. L’Associació d’Espectadors aprofita l’actuació de Tortell Poltrona, divendres a les 21h, per celebrar dins el 20è aniversari de l’entitat també els 20 anys de Pallassos sense fron- teres, ONG de la qual en Jaume Mateu és fundador i actual president. Per fer-ho el va convidar aquesta setmana a una trobada amb escolars locals.
Després de respondre a les preguntes dels nens i nenes també va atendre a la Revista de Ripollet.
RdR: Algun cop ha dit que les guerres s’aturarien amb “exèrcits de pallassos”, en farien falta molts actualment.
J.M.: No caldria tant com això però hi ha una dinàmica mundial força dolenta, començant per casa. Per això m’agrada actuar per nens, perquè ells són nets de culpa i màcula.
Jaume Mateu amb els escolars al Teatre // DR
RdR: Com és l’experiència de viatjar i fer riure a nens d’altres indrets que ho estan passant tan malament?
J.M.: Hi ha llocs on no coneixen el pallasso i on es possible que després de la teva visita no el tornin a veure mai més. Però ens reben amb una cordialitat impressionant. Malgrat la situació i les diferènceis culturals o religioses el que volen és que els seus fills siguin feliços.
RdR: La tasca de Pallassos sense fronteres ha ajudat a dignificar la figura del pallasso més enllà de l’espectacle infantil?
J.M.: Sí ens ajuda a dignificar la nostra feina. Però que et cataloguin com un espectacle per a nens té dos vessants. Jo en això he canviat molt. Quan començava i veia que entre el públic hi havia nens m’empipava i li deia al mànager que era un imbècil. Volia treballar per gent intel·ligent, per adults, per universitaris. Però ara si veig que no hi ha nens trobo que em fan treballar per gent que no m’entén. El pallasso és un provocador i els nens són els únics que responen sense vergonya.
RdR: Quina és la salut del circ a Catalunya?
J.M.: El circ està tan bé que exportem a tot arreu. A nivell d’aquí s’ha retallat en teatre, en música i en dansa, la partida de circ està congelada i pràcticament aniquilada. El nostre país és tan miserable que la pornografia i el joc paga un 8% i el teatre, fins i tot l’infantil i el pedagògic, paga un 21. És escandalós.
RdR: Què estem perdent amb aquestes retallades en cultura?
J.M.: Estem perdent el futur perquè el futur són els nens. I els nens han de ser educats, cultes i sans. És acollonant una societat on la gent rica pot fer un escàner a un gos mentre continua havent famílies que no poden portar el seu fill al metge i han d’esperar durant mesos per a que els atenguin.
Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies
