Tribuna: Un projecte cultural per continuar compartint
Ara fa un any el món va canviar per a tothom. La humanitat va patir una sotragada immensa en forma d’un virus que s’escampava i que ens obligava a modificar comportaments, actituds, pensaments i valors. Els virus també ens ha arrabassat a persones estimades.
A Ripollet, algunes d’aquestes persones estaven fortament vinculades al món associatiu i al món cultural. Una d’elles era en Wenceslau Soler. El Wens va ser una de les ànimes de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell, promotor del Racó de lletres locals i treballador incansable per fer de la cultura un valor proper, estimulant i participatiu.
Ens va ajudar a construir somnis, a creure que amb treball i perseverança tothom pot arribar a llocs increïbles. Defensava la cultura com a valor essencial per al desenvolupament personal i social i creia que una societat culta és més plural, més crítica, més solidària i fa individus lliures gràcies al coneixement.
El 25 de març farà un any que ens va deixar. Ha estat una de les víctimes de la Covid-19.
Les persones que el coneixíem i l’estimàvem i que hem compartit amb ell debats, projectes, anàlisi i treball cultural creiem que Ripollet ha de treballar per preservar un patrimoni ideològic i una manera d’entendre la cultura i la societat construïts des de la base, des del treball compartit, des de la voluntat de formar equips per desenvolupar projectes, per ser més forts, per poder arribar més lluny.
Per això, volem impulsar un projecte que vol lligar una realitat i una necessitat amb un emoció i un record. D’una banda, la necessitat d’incrementar els espais culturals de què disposa Ripollet, especialment aquells que promouen l’activitat cultural entre la gent jove; i, de l’altra, la voluntat ciutadana que la figura i el pensament de Wenceslau Soler impregni la vida cultura de Ripollet de manera permanent.
Del treball en el món de la cultura local d’en Wenceslau ens queden algunes aportacions fonamentals:
- La necessitat que la societat civil es comprometi, participi i es responsabilitzi de projectes propis vinculats al món cultural.
- La interacció d’aquests projectes amb les administracions públiques, de manera que els dos papers es complementin i es nodreixin mútuament.
- L’equilibri entre societat civil i les diferents administracions amb l’objectiu de garantir la independència del projecte.
- La fusió entre disciplines i entre la ciutadania de procedències culturals diverses enriqueix les propostes.
- L’educació com a eina fonamental en el camí a la llibertat com a societat i com a individu.
Plantejades les premisses, quin podia ser el camí per arribar-hi?
Tenim la resposta: l’Espai d’Art
Ho sabem, sabem que és un projecte ambiciós, agosarat, complicat i molt estimulant. Un projecte que ha de comptar amb el consens de la població i del govern municipal i amb el suport d’empreses de la ciutat. El projecte és la creació d’una fàbrica de l’art. Un espai que impulsi la creativitat entre els joves, oferint-les espai per desenvolupar el seu talent, però també per construir-lo col·lectivament. El projecte té dues vessants:
El projecte artístic
Amb la creació d’espais d’expressió artística, especialment dirigint a la gent jove, en el món de les arts escèniques, plàstiques i visuals. La idea inicial seria obrir espais de creació a partir de projectes presentats per joves.
El projecte arquitectònic
Tant important com el projectes artístic és el projecte arquitectònic perquè permetrà dotar la ciutat d’un equipament que pot tenir significació més enllà de la pròpia ciutat. Es tracta de rehabilitat una fàbrica en desús, propera a la zona urbana del municipi, per convertir-lo en l’equipament que aculli el projecte artístic. L’espai arquitectònic ha de participar del debat sobre què som i què volem ser, tot recordant les profundes arrels obreres de la nostra ciutat. El diàleg entre contingut i continent és imprescindible en aquest projecte.
En aquest primer aniversari de la mort de Wenceslau Soler, serveixi aquesta proposta com a homenatge a la seva memòria. Ens hi posem?
Marta Casanovas, Montse Frisach, Joan Ramon Gordo, Angels Leiva, Milagros Vallés
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors