‘Tu digues que l’estimes’, humor fresc i divertit al Teatre sobre el món de la parella
Una divertida obra de teatre obre el tercer trimestre de la programació d’espectacles professionals de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell. Es tracta de ‘Tu digues que l’estimes’ una comèdia d’embolics lleugera protagonitzada per dues parelles i un massatgista.
Escrita, dirigida i interpretada per Ivan Campillo comptarà també a l’escenari amb Sílvia Forns, Ramon Godino, Laura Sancho i Raül Tortosa. Una simpàtica proposta que es complementarà amb l’activitat vestíbul obert a càrrec de l’entitat La Careta. La representació serà divendres 12 a partir de les 22h, al Teatre Auditori.
La següent cita serà el 19 d’abril amb la projecció del documental ‘Montserrat Figueras, la veu de l’emoció’ que recorda la figura de la soprano catalana. Les entrades per aquest acte són gratuïtes.
Només una setmana després serà el torn de ‘Oleanna’, una altra interessant proposta teatral. L’obra de David Mamet dirigida per David Selvas arriba interpretada per Ramon Madaula i Carlota Olcina.
Nova seu de l’Associació
Aquesta setmana ja ha entrat en marxa la nova seu de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell. Ubicada a la plaça Onze de Setembre, 6, al costat del Teatre.
La venda d’entrades i la recollida de reserves ja s’han de fer a la nova seu en l’horari habitual, dijous de 20 a 21h.
CRÍTICA DE ‘TU DIGUES QUE L’ESTIMES’
Autor i director: Ivan Campillo
Per inaugurar la programació del tercer trimestre de la 19a temporada, l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell de Ripollet ens proposa una comèdia que va tenir un èxit més que notable quan es va estrenar al teatre Gaudí de Barcelona. És una comèdia de enrenous sentimentals, centrada en dues parelles – una en crisis i una altre a punt de casar-se – i un cinquè personatge, un massatgista professional, que serà una mica la clau de tots els embolics. L’autor, que també és un dels intèrprets, aprofita per treure espurnes de diàlegs que juguen amb els equivocs, amb les mentides, apuntant temes més seriosos, com la corrupció, per exemple, encara que en un nivell tan superficial, que és una llàstima, especialment ara, en què tenim un “pati ben particular” al nostre país en assumptes d’aquesta mena. El cert és que Campillo prefereix crear situacions més típiques del vodevil de tota la vida, d’aquelles en què l’espectador sempre va una mica per endavant en el coneixement dels fets, abans que alguns dels personatges de la peça, i on el “crescendo” còmic es progressiu, a mesura que la trama es va enredant. El to final és el d’una comèdia lleugera, molt agradable, això si, però sense transcendència i amb alguna caiguda en la vulgaritat, una obra que no deixa marca en l’espectador. Clar que tal com està el panorama, potser això és el que ens convé, ¿no? La diversió crec que està assegurada.
JOANA RAJA