Un local de la Rambla guarda una biblioteca amb més de 7.000 llibres
L’expresident dels Estats Units Thomas Jefferson va dir que “no és possible viure sense llibres”. Potser no és cert, però ho hauria de ser. El món seria millor. “El llibre és un model de bondats tal que pocs són els que s’atreveixen a proferir res en contra”, així ho defineix Manuel Bartolomé en el seu llibre ‘Del llibre i el seu mon. Diccionari de cites’. En la mateixa obra hem trobat la cita de Jefferson i moltes més.
Bartolomé és un enamorat dels llibres. És un gran lector, ha estat traductor i autor. Té una biblioteca privada amb més de 7.000 exemplars. En concret 7.110 volums. Tots amb el seu corresponent exlibris i conservats de la millor manera possible. Són tants llibres que té alguns a casa seva a Barcelona, alguns a cases de familiars i fa poc va decidir llogar un local a la Rambla Sant Jordi, prop d’on viu la seva filla, que ha convertit, amb ajuda de la família, en una endreçada, sorprenent i fascinant antologia.
Ell mateix ens explica que “la majoria són novel·les, assaig, història, biografies, diccionaris, llibres de periodisme… és clar que també hi ha de ciència, tecnologia, comerç, arts plàstiques i de les altres, esports, idiomes… Bé, de tot una mica” o dit d’una altra manera “pràcticament tots els tipus que figuren a la taula de matèries de l’ISBN”. Hi ha una gran varietat d’estils, temàtiques, autors, llengües i formes, “abunden les barates edició de butxaca, moltes d’elles comprades en establiments de segona mà, també hi ha bastants títols en rústica i uns quants que presumeixen de robustes i luxoses tapes de cartró. D’aquests últims millor ignorar com els ha aconseguit el bibliotecari. Ni la policia ho sap”. 
És una joia descobrir una biblioteca privada com aquesta al municipi i també conèixer al seu responsable. Com ja haureu notat una persona amb un gran sentit de l’humor. I ja se sap que no hi ha millor mostra d’intel·ligència que el sentit de l’humor.
En Manuel va tenir contacte amb la lectura des de ben petit, ja que els seus pares tenien un quiosc de premsa a Madrid. Nascut a Benavente (Zamora), es va traslladar amb vint anys a Barcelona per buscar feina. Explica que va començar a estudiar anglès mentre treballava en una empresa de cremalleres i gafets que els hi oferia cursos gratuïts. Va ser “amb l’ànim de lligar com un boig” que es va apuntar a fer els cursos. Després el cap de l’empresa va pensar fer una revista per anunciar els seus productes i en Manuel “ja tenia els suficients rudiments d’anglès per no fer el ridícul traduint coses al castellà” i va ser l’encarregat. A partir de llavors i havent trobat l’amor a la mateixa empresa es va quedar a Barcelona i va ser “pluriempleat” fent de traductor, autor de biografies, redactor de revistes, lector informant, redactor de guions per a còmics i també autor d’un parell de llibres sobre llibres. Ara, amb 89 anys, està jubilat que no inactiu.
Els últims mesos ha estat organitzant la biblioteca ‘Bartoliana’ al local que ha llogat a Ripollet. Ha estat una manera d’endreçar els llibres. De conservar una col·lecció que ha anat fent al llarg dels anys “perquè a un li agrada aprendre coses, guanyar-se la vida honradament i culturitzar-se, entretenir-se, treure partit a les hores lliures i deixar escapar riallades gaudint de les ocurrències de Jardiel Poncela, Groucho Marx, Guillermo Brown o qualsevol altre humorista dels quals se’l posi a un davant un escrit”.
Diu que no li preocupa el futur de la biblioteca perquè “quasi tot està previst”. Tira de sentit de l’humor una vegada més i afegeix “bastant tindré jo amb treure’m de sobre les cendres de la incineració”, “la qüestió els hi correspondrà solucionar-la als membres vius de la tribu bartoliana, així que per què s’ha de preocupar un servidor?”. Mentre això no passi, i esperem que trigui molt, està clar que seguirà gaudint de la lectura i dels llibres.
Amb un exlibris ben original
L’exlibris és la marca de propietat, el segell que es posa als llibres. En Manuel va crear un de propi per a la seva biblioteca ‘Bartoliana’ i l’ha posat als seus volums. Dibuixat per ell mateix, al segell es pot llegir una amenaça ben curiosa per si algú “rapiña” un llibre. 