Un primer de maig per lluitar contra l’atur i recuperar drets laborals i sous dignes

Un de cada cinc ripolletencs en edat de treballar no treballa. Està a l’atur. Augmenten els que ja no reben cap prestació, també les famílies on ningú treballa i els joves que no troben la seva primera feina. Però malgrat això aquest primer de maig la preocupació va més enllà dels que no poden treballar. Cal denunciar també la situació dels que sí ho fan. Els que treballen i ara ho fan cobrant menys, en pitjors condicions laborals i tots aquells, que cada cop són més, que malgrat tenir feina no ingressen prou per dur una vida digna.
El secretari comarcal de la UGT (Unió General de Treballadors) al Vallès, Josep Santcristòfol, constata que “s’està aprofundint en l’exclusió social” i afegeix “cada cop més, treballar no significa no ser pobre, és una realitat que coneixíem a alguns països de l’Àsia, per exemple, però que fins ara era desconeguda a Europa”. La precarització del mercat laboral és evident. El secretari general de CCOO (Comissions Obreres) al Vallès Occidental, Enrique Rodríguez, considera que les darreres reformes laborals són les eines utilitzades pels empresaris per “rebaixar salaris, augmentar les jornades, modificar els convenis col·lectius i retallar drets als treballadors”.
Davant aquesta situació des de la FTC -IAC (Federació de Treballadors de Catalunya) l’Ignacio Ruiz considera que “el mercat laboral ja mai tornarà a ser igual, l’evolució tecnològica redueix les necessitats de mà d’obra i això ha de ser un avantatge si s’aconsegueix redistribuir la renda” i proposa, entre d’altres mesures, posar en marxa la renda bàsica garantida.

Resignació o lluita
Ruiz ho té clar. Cal treballar per canviar el sistema, “no es sortirà d’aquesta crisi sinó s’acaba amb el capitalisme”. I apunta que des del poder es vol estendre la idea que “la lluita i la unió no serveixen per a res, el sistema promou l’individualisme”.
Per a Rodríguez la mobilització és també la única manera de recuperar drets ja perduts, “és cert que s’està lluitant empresa per empresa, conveni per conveni però cal anar més enllà i plantejar també la mobilització més globalment. Unint forces”. Insisteix en aquesta idea Santcristòfol que està convençut que “si totes les protestes fossin multitudinàries i continuades el govern no podria mantenir la seva reforma laboral” i afegeix “la gent està acostumada a fer vaga i esperar la reacció al moment però aquesta lluita és a llarg termini, no es pot afrontar una marató com si fos una prova de cent metres, cal canviar la mentalitat”.
Els tres sindicalistes coincideixen en el fet que s’estan silenciant i minimitzant moltes de les protestes i valoren molt positivament accions com les marxes de la dignitat.

Renda Garantida i SOC públic

Dues de les demandes de la marxa de la dignitat estaran també molt presents en els actes d’aquest primer de maig. S’insistirà en reclamar la renda bàsica garantida i també es protestarà contra la privatització del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Dos exemples més de la reivindicació mantinguda que planteja solucions concretes. Anant més enllà dels problemes estrictes del mercat laboral, denunciant que des de l’inici de la crisi “s’ha doblat el nombre de persones en pobresa severa i al mateix temps ha crescut el nombre de persones milionàries”.

Vallès industrial
Mirant cap al futur aquesta setmana 23 municipis de la comarca, els sindicats UGT i CCOO, patronals, cambres de comerç, les universitats amb presència a la comarca i la fundació ESDI han signat l’acord ‘Cap a la segona reindustralització del Vallès Occidental’. La intenció és posar les condicions per recuperar potencial industrial. Fer valer que la nostra comarca genera l’11% del PIB de Catalunya i el 3% del de tot l’estat espanyol. Enfortir un teixit empresarial que compta amb 24.415 empreses però on des del 2009 s’han destruït 28.194 llocs de treball i 1.470 centres de treball industrial.
Aglutinar esforços entre els centres de coneixement, les institucions públiques i la iniciativa privada. Santcristòfol dóna valor a l’acord que qualifica “d’històric”, “conté mesures concretes per fer que la comarca torni a reeixir industrialment”. Aprofitar entre tots que “som un territori amb oportunitats”, en paraules de Rodríguez que veu en aquestes mesures la manera d’evitar “que continuï marxant el coneixement, la joventut”.
Amb menys optimisme mira aquest acord Ignacio Ruiz: “Està bé que es fomenti la industrialització a la comarca però cal un canvi més profund, cal centrar-se en la gent i prendre mesures per repartir la riquesa, no es podran recuperar els llocs de treball”.