Una manifestació contra la violència policial de l’1-O talla el trànsit a la C-58
Dimarts va ser el dia de la reacció ciutadana a l’actuació violenta de la policia espanyola durant l’1 d’octubre. Des de la setmana passada hi havia convocada pels sindicats CGT, COS, Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya (a la qual pertany la FTC) vaga general. I després de la jornada de diumenge es va afegir la convocatòria d’una aturada de país feta per la Taula per la Democràcia (entitat creada la setmana passada per entitats com CCOO i UGT; l’ANC i Òmnium Cultural; l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), la Federació d’Assemblees de Pares i Mares de Catalunya (Fapac), la Federació d’organitzacions per la justícia global, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i la Unió de Pagesos, entre d’altres). A Ripollet s’hi va sumar al tancament l’Ajuntament i els Patronats, la UCR, el Mercat Municipal i la majoria dels comerços locals a excepció d’algunes grans cadenes i negocis d’hostaleria. Sense activitat a les escoles i els instituts, però amb seguiment desigual al polígons industrials.
.
La manifestació més gran
Al migdia una concentració de rebuig a l’actuació policial va omplir la Plaça Pere Quart. Després de la lectura d’un manifest rebutjant la violència i fent una crida a la vaga els presents van sortir en manifestació cap al Pont Vell. A mesura que avançava la marxa, encapçalada pels alcaldes de Cerdanyola i Ripollet, s’hi anava afegint gent. Es va convertir en la manifestació més multitudinària que es recorda. Al Pont Vell es va trobar amb la marxa de Cerdanyola i units van baixar a l’autopista per tallar el trànsit durant poc més de vint minuts. Tant les marxes com la concentració a la C-58 es van desenvolupar en un ambient festiu i on el crit més repetit va ser “els carrers seran sempre nostres”. En acabar el tall els vehicles que s’havien quedat aturats es van solidaritzar amb els manifestants fent sonar els seus clàxons. Va ser un moment força emotiu, igual que el que es va viure a la Plaça Pere Quart a la tarda.
.
Diàleg sí, violència no
Novament amb un ple total poc habitual els alumnes de l’Escola de Música van fer cantar als presents la versió de Joan Maragall de ‘l’Himne de l’alegria’ i van interpretar altres peces com el ‘Cant dels Segadors’ o ‘Imagine’. La concentració va voler ser novament una crida al diàleg i a la no violència, un desig que van fer visible també un grup de joves que van compartir l’acte junts lluint estelades i banderes d’Espanya.
.
.
