Uncommon: “A Ripollet hi ha molt talent i moltes ganes de millorar, no som conformistes”
Són molt joves, dominen les metàfores i les rimes, els hi agrada la música urbana i compartir les seves creacions. Tenen clar que només es millora fent i la seva evolució és ben evident cada cop que actuen. I darrerament és molt sovint i en molts actes. Parlem amb el Cristian, l’Uri, el Miquel, el Dani, la Salma i el Joel per saber més del col·lectiu d’artistes i del fenomen local que és Uncommon.
Revista de Ripollet: Us presenteu com “artistes disposats a revolucionar la manera de sentir la música”. Com s’ha fer?
Uncommon: És una manera de sentir-la i volíem fer el joc entre sentir-la i escoltar-la. Volem transmetre que tothom pot fer el que fem nosaltres alhora que pots crear, sentir i gaudir de tot el que estem fent. Volem ajudar a qualsevol jove artista a fer el primer pas. I reivindiquem que l’art ha de ser lliure i subjectiu i sobretot en la indústria de la música que és una de les que més marca com ho has de fer tot.
RdR: Com i quan comença Uncommon?
U: Nosaltres ens trobàvem en el parc per compartir les nostres creacions i cantar. I en aquestes trobades, ara farà un any i mig o així, ens va sorgir la idea de normalitzar-ho. Vam decidir que volíem posar-nos més en serio en fer-nos escoltar i des de l’Ajuntament ens facilitaven les condicions per fer-ho.
RdR: Com us organitzeu?
U: Som un col·lectiu i ara estem treballant en poder convertir-nos en una entitat. Tenir així un projecte amb el que fem nosaltres i també oferir la manera d’impulsar a artistes nous compartint l’ajuda que hem rebut nosaltres.
RdR: Quants sou?
U: Som 16 però a part col·laborem amb més gent. No som un col·lectiu tancat, estem oberts a tothom. Ens poden contactar al compte d’instagrama @uncommon_oficial
RdR: Hi ha cap requisit per poder afegir-s’hi?
U: No. Cap ni un. Ni per edat ni per estil musical.
RdR: Com valoreu el camó fet fins ara?
U: Estem molt satisfets i contents de com ha anat. I molt agraïts a les entitats i l’Ajuntament pel suport que ens han donat. Està sent millor del que esperàvem. Abans de ser Uncommon, a la Festa Major de 2019, vam fer un festival i allà dèiem que tan de bo anés a més. I tot està anant més enllà i més ràpid del que podíem imaginar llavors.
RdR: Fins aquella Festa Major sempre es deia que faltava al programa més presència de la música urbana.
U: També era la nostra reflexió. Però realment no hi havia presència perquè nosaltres mateixos ens allunyàvem. Ens trobàvem en un parc i no comptàvem que hi pogués haver qui ens ajudés. A partir de donar el pas, en un parell de mesos ja teníem diversos concerts. Estem molt agraïts de la resposta i de la participació a la Festa Major.
RdR: On us agradaria arribar?
U: No ens posem cap límit, anem fent i avançant. Tampoc tenim cap fita fixada. Som conscients que el món de la música és molt volàtil i per tant no concretem res pel futur. Però som com el foc i mentre no falti oxigen seguirem encesos.
RdR: Heu tingut contacte amb altres entitats com Kanyapollet? Quin consells us donen?
U: Més que consells hem establert relació i col·laborem. Per exemple, l’any passat a la Festa Major grups d’ells van tocar les nostres bases en directe. Estem i estarem sempre oberts a col·laborar amb tothom.
RdR: Teniu previst fer cap disc o enregistrament col·lectiu?
U: Tenim molts temes enregistrats per nosaltres mateixos i estan a plataformes. Ara estem treballant en un primer àlbum conjunt. Tenir un disc és més sentimental que factible… Volem que sigui una forma de veure’ns tots junts i agafar consciència del que som. També pensem que ens pot ajudar a donar-nos a conèixer més que de forma individual.
RdR: Es pot dir que el que feu és rap?
U: No només. Cap de nosaltres està només tancat en un estil. Hi ha rap, sí, però també trap, reggaeton, dance hall, funk brasileny, alguns temes més de pop, ‘grill’… El que ens agrada és experimentar, provar, renovar idees perquè no sigui monòton. Al cap i a la fi fem les cançons que ens agrada escoltar i per això fem música urbana però no només.
RdR: Per què penseu que agrada tant la música urbana?
U: El rap sorgeix per a la gent amb menys recursos i hi ha més d’aquests que dels que sí tenen molt. És la manera que hem trobat els joves de dir la nostra, de fer arribar el nostre missatge i de reivindicar-nos.
RdR: Un estil que sembla proper i accessible.
U: Sí, és un estil que si agrada ningú ha de deixar de fer malgrat pensi que no té talent. Nosaltres quan vam començar ho vam fer gravant com podíem i escrivint com podíem i després, amb la pràctica, hem anat millorant.
RdR: I per què és tan menystingut per altres generacions?
U: Ha passat sempre i seguirà passant. Es critiquen algunes lletres o l’agressivitat d’alguns estils. Però el meu avi i el meu pare tampoc escoltaven el mateix. Hem trobat aquest gènere per mostrar la rebel·lia, som joves, és el que ha passat sempre. I ara a sobre està tot molt estigmatitzat i el que la gent no entén ho critica, encara que no hi hagi una raó.
RdR: Compartiu alguna d’aquestes crítiques?
U: És cert que hi ha cançons amb lletres que no agraden a la majoria però es generalitza amb el gènere. I aquesta generalització fa que a la gent que ho fa bé li costi mostrar el que pot aportar aquest estil. És un estil com ho pot ser el punk que molesta perquè va néixer sent reivindicatiu i això no agrada, en moltes cançons el que es fa es treure la mala hòstia i principalment el que fem és assenyalar a la societat allò que no va bé.
RdR: Com és l’escena ripolletenca?
U: Creiem que hi ha molt talent, talent real. Som molt bons i el que destaca és que aquí sempre hem buscat anar millorant, buscar un plus de qualitat i potser això marca un punt de diferència amb el que hi ha en altres municipis. No som conformistes, com va dir MDA “millorem per ser pesats no
