Unes paraules per la Societat Coral ‘El Vallès’ (2) – Francesc Muñoz
Era l’any 1952 que, provinent d’Almeria arribava, amb 8 anys a Guardiola de Berguedà. Aquella visita que teòricament havia de ser temporal, es convertí per a tota la vida.
Transcorregut un temps, i després d’un periple per terres lleidatanes i també per la ciutat de Barcelona, fou Ripollet el poble, aleatòriament escollit. Aquí faig estada des del dia 7 de Gener de 1964, en que vaig arribar, a l’edat de 19 anys.
Era Ripollet per a mi, un total desconegut, però mica a mica m’obria pas i anava fent el meu camí.
Seguint els meus costums, les festes de guardar assistia a la missa de les 9 del matí. Comento l’horari perquè fou determinant pel futur descobriment de la coral.
La música ha estat sempre molt present a la meva vida. Ja des de la infantesa cantava a l’ escolania del col·legi on cursava els meus estudis.
Doncs, com deia, vaig assabentar-me al cap d’un temps, que la missa de les 11 era cantada, i a partir de llavors ,aquesta, passà a ser la meva missa dominical, integrant-me de forma immediata al cor parroquial.
A més d’altres companys i companyes, allà vaig conèixer en Benet Rúbies i en Pere Miquel. Eren tots dos , l’ànima d’aquell sector de la parròquia.
Per la meva part, no tenia informació de que a Ripollet hi hagués cap altre contacte musical, i fou un dia qualsevol que en Pere Miquel em digué aquestes paraules “ A vostè se li nota que li agrada cantar… per què no ve a la coral del poble?, segur que s’ho passarà bé. Li vaig respondre que em fes cinc cèntims sobre el tema. Amb aquella informació i, de la seva mà, dies després era membre d’aquesta estimada entitat, l’any 1972, sent president el company Manuel Pérez Ramos.
Com abans he dit, la música ha estat un sentiment molt arrelat en mi, i el fet d’haver descobert la coral em permeté continuar un camí plaent, que desitjava recuperar, però que de bon inici vaig adonar-me que no s’ajustava del tot a experiències viscudes amb anterioritat. Malgrat això, vaig continuar fidelment , però amb inquietuds.
L’any 1973 vaig assumir la presidència. El món claverià no m’era massa familiar, però el que si podia assegurar és que si aquell home , Clavé , havia fet les coses com les havia fet, no era per discriminació del món femení, sinó que obeïa a l’estructura social d’un temps passat, que no era el nostre. Així que vaig atrevir-me a donar pas a una de les inquietuds més urgent i de doble vessant, com era:
*Obrir la coral, dotant-la d’un repertori més ric i variat, però sense cap renuncia ni al passat ni al futur, i…
*Incorporar la dona al món musical.
Veritablement, a l’entitat vam viure dies convulsos, doncs no tothom hi estava d’ acord. Però era del tot necessari dinamitzar i projectar la coral a espais més diàfans i enriquidors musicalment i , alhora, enfortir la estructura del grup amb la presència de veu femenina.
Setze anys no hi caben en aquest espai per a fer esment a d’altres objectius que un a l’altre es succeïen i anaven consolidant-se. Les pressions familiars però eren fortes i carregades de raó. Així que en el decurs de l’any 1989 vaig oferir la presidència ,una vegada finiquitats els meus compromisos, i em va rellevar Elena Casamitjana.
La meva vinculació amb l’entitat però, ha estat sempre vigent, i així serà per sempre més.
Tot escrivint aquestes ratlles no cal dir que records de tota mena, i tants i tants moments, entranyablement viscuts, envaeixen la meva pensa. Permeteu-me al menys, compartir amb vosaltres dos d’ells que porto molt endins meu…, molt endins del meu cor:
*Tenir l’honor d’haver-me confiat ser el president de la celebració del Centenari, l’any 1977, i
*La satisfacció d’haver pogut comprar, construir i inaugurar casa nostra…casa vostra…la Seu de la Societat Coral “ El Vallès “.
Sincerament, gràcies a tots pel vostre ajut…i , de tot cor, GRÀCIES RIPOLLET.
.
Francesc Muñoz – Ex-president de la Societat Coral “El Vallès”
.
.
Francesc Muñoz – Ex-president de la Societat Coral “El Vallès”
.