Unes paraules per la Societat Coral ‘El Vallès’ (7)

Ha plogut molt des de que pels volts de l’any 85, em vaig fer càrrec de la direcció musical de la Coral El Vallès.  No recordo ben bé quan ni com va ser exactament la trobada amb en Muñoz (President en aquell moment) ni amb la resta de la Junta Directiva, però sí tinc present que em va suposar un repte molt important a la meva vida professional ja que per primera vegada, em feia càrrec musicalment parlant, com a director titular d’un cor. Abans ja havia estat assistent o ajudant en altres cors.

Aquest repte em plantejava moltes incògnites. Potser la més gran era saber si seria capaç de transmetre l’amor per la música coral i al temps, fer un treball tècnic en el que hi creia (i hi continuo creient a dia d’avui) com a premissa bàsica per un màxim resultat musical en un cor no professional com era la Coral El Vallès.

Dit i fet. Mans a l’obra. I això suposava canvis importants en el repertori, dies d’assaig, règim de treball dels coralistes i compromís per part de tothom.

Potser aquesta va ser la lluita més important: fer creure als cantaires que havien de canviar de formes per tirar endavant y millorar. Aquesta era la petició expressa d’en Muñoz, l’Elena Casamitjana i la Junta en ple, que volien fer un tomb de qualitat dins de la Coral.

Tothom, malgrat algunes reticències i dubtes, hi va posar el coll i la gola, que més ben dit! Varen ser dies de feina dura, de fer, treballar i aprendre un repertori nou, en català i altres llengües, de compositors d’aquí i d’allà,  per a una Coral Claveriana com era, però en el que l’aposta era ferma.

I el repte va donar el seus fruits poc a poc. El primer pas era que el públic notés el canvi tècnic i la millora vocal. El segon va ser que les altres corals ens miressin amb certa cara d’enveja. El tercer va ser arribar a cotes musicals importants: diguem-ne el Concert Bach, amb orquestra de cambra.

Estaven a punt per assolir muntanyes més grosses si es volia. I aquella va ser l’arrel de l’actual Coral El Vallès, on vaig deixar molts bons amics i amigues.

Concerts a l’Església, la nova seu i les obres de la casa, les cantades de caramelles, la creació de la coral infantil amb aquella noieta jove, pianista amb futur,  la M. José Toledano, al capdavant, el nou auditori…

Records… tot, tot va ser part de la meva vida musical i personal: els meus fills grans són ripolletencs. I sempre estarà dins meu el record d’aquells anys tan bons, de feina, de lluita musical, de companys i amics, de música, que varen marcar una part important de la meva trajectòria professional.

La Societat Coral El Vallès va creure en mi. I això, mai s’oblida. Gràcies als Presidents que vaig tenir, a les Juntes i com no, a tots i cadascun dels cantaires que es varen posar a les meves mans.

Gràcies
.
Joaquim de la Cuesta – Ex-director de la Coral
.