V. Calzada: “En ciència no hi ha veritats absolutes, sinó relatives segons coneixem el món”
Virginia Calzada va estudiar enginyeria química i química. Una dona de ciència que sempre ha donat molta importància a la divulgació científica, tant és així que quan va descobrir el món de la ràdio gràcies a Ripollet Ràdio va decidir fer el seu propi programa: La Ciència és Nostra. Des de les ones ripolletenques Calzada ens explica com n’és d’important i curiosa la ciència i el que ella deixa sempre clar: que l’hem de fer nostra
Revista de Ripollet: Per què és important la divulgació científica?
Virginia Calzada: Cal donar més accés a la ciència. Els nens l’estudien a l’escola però hi ha molta gent que quan acaba els seus estudis ja no veuen res de tot això. Per exemple amb això de la COVID-19 s’escolta cada disbarat que reforça la meva idea que cal més divulgació. La ciència és maca i interessant i ens influeix en el nostre dia a dia, està per tot arreu. Si no hi estàs connectat qualsevol et pot dir quatre animalades i creure-te-les.
RdR: D’aquí neix el teu programa?
V.C: Sempre he estat vinculada a l’AV Can Vargas. Fa dos anys, per la Festa Major, vam fer un taller lúdic-científic per a tota la família de paper marbrejat. No va tenir continuïtat però jo tenia el neguit de fer quelcom més. Vaig veure l’anunci del curset de ràdio que proposa Ripollet Ràdio i em vaig engrescar. Així vaig començar el programa de ràdio que va tenir cinc emissions…
RdR: Fins que va arribar el coronavirus.
V.C: El de març el tenia a punt d’emetre. S’emetia un dimarts i el divendres van tancar la ràdio per als col·laboradors.
RdR: Per qui no conegui el teu programa, de què va?
V.C: La idea és que la ciència ens envolta: ens influeix i repercuteix i ens l’hem de fer nostra. Intento buscar notícies, sobretot d’àmbit local, que tinguin a veure amb ciència. A més és molt curiós com la ciència ens ajuda a adaptar-nos. Fa un temps es va fer un programa de ciència i discapacitats, això ens ajuda a veure com gent amb discapacitat és capaç d’exercir qualsevol feina gràcies a la ciència. Em va sorprendre molt conèixer que hi ha cecs que poden dedicar-se a l’astronomia a través dels sons. També he conegut el cas d’un músic que ha desenvolupat un software que li permet tocar música amb la mirada, i això sí que es fa de Ripollet.
RdR: Tant desconeixem sobre la ciència?
V.C: Tenim moltes curiositats que es desconeixen. A Cerdanyola, al poblat ibèric de Can Oliver, fan activitats per aprofundir més sobre arqueologia. Vaig fer un programa sobre com feien descobriments al·lucinants a partir de les llavors o el carbó, i això que és tan interessant ho tenim al costat de casa. També vaig fer un programa amb tècnics de l’Ajuntament que ens explicaven com s’ha d’arreglar la llera del riu Ripoll o les olors del poble. Tornant al programa també tenim un espai de recomanacions de llibres, música relacionada amb la ciència i acabo amb un experiment per despertar encara més la curiositat dels més petits. El que intento és que es vegi la ciència amb simpatia i que té la seva gràcia.
RdR: Com es presenta el retorn a la ràdio?
V.C: Doncs tornem el 20 d’octubre. Alguns temes de març se’m van quedar al pap i els intentaré recuperar. Però al final el que mana és l’actualitat i el més proper és la setmana de la ciència. És una celebració mundial. No sé què faran les escoles, prou feina tenen aquest curs, però s’ha de parlar, també miraré quines activitats es faran al voltant de Ripollet. Tinc moltes ganes de treure una entrevista pendent amb una metgessa que és neurobiòloga, canta i, a més, ha publicat un llibre sobre el cervell i la creació artística. Al final tinc moltes ganes i il·lusió de tornar, he estat tot aquest temps amb ganes de tornar i per fi tenim data. Per sort és un programa que surt molt de l’estudi i no tinc problemes per portar convidats.
RdR: Com a divulgadora científica, què no s’ha parlat o no sabem sobre la COVID-19?
V.C: Crec que hi ha un empatx de coronavirus. Hi ha gent que es queixa que té massa informació i això els genera malestar. El que penso que hauríem de tenir present és que la ciència avança a poc a poc i que la majoria de la gent que investiga tenen bona fe, no són finançats pels ‘illuminatis’ ni res per l’estil. Els investigadors són gent com tu o com jo i que com aquesta pandèmia ha afectat a tot el món s’hi estan abocant tots els esforços possibles. Cal tenir paciència perquè té el seu ritme i a vegades hi ha notícies que semblen contradictòries i sembla que ens enganyen. Això no és així, sinó que cada dia sabem una mica més i al final en ciència no hi ha veritats absolutes, més aviat són veritats provisionals en funció dels coneixements que tenim. Em sap greu que s’atribueixi una mala voluntat, jo posaria la mà per tota aquella gent que hi està treballant?
RdR: Quan creus que arribarà el final?
V.C: Les vacunes estan en procés, alguna està més avançada que altra. Fins que no acabin les fases de proves massives tenim encara per un cert temps. Pel que m’ha arribat, començaran per vacunar la població més crítica. Quan ens arribin a vacunar a nosaltres abans hauran vacunat a un gran nombre de persones, no serem ni els primers, ni els segons. No es poden posar dates però sembla que va per bon camí. Això avança tan ràpidament com es pot però s’ha d’anar amb calma i tranquil·litat. Ara per ara, només ens toca tenir seny encara que les mascaretes siguin una molèstia, per a mi la primera, però cal tenir paciència.
RdR: Què s’està movent al poble en l’àmbit científic?
V.C: A Ripollet i als voltants tenim moltes propostes científiques, per exemple la Casa de Natura o activitats del Molí d’en Rata. També el grup de RipoLab HackLab. Però més enllà estem intentant constituir una associació que es dediqui a la divulgació científica aquí, a Ripollet. Volem proposar activitats, algunes enfocades a la vinya, que és quelcom molt nostrat i en aquest cas és química pura. Crec que cal una entitat per tirar endavant iniciatives i portar gent de ciència al poble. També cal rascar una mica i potser tenim algun científic rellevant en el seu camp d’estudi.
Fotografia: Ripollet Ràdio