Vanessa Raja: “Hem buscat la vessant pedagògica a la situació, sorprèn com els nens s’adapten”
Les escoles han arrencat el curs 2020/21 amb totes les mesures COVID i algunes incògnites. El servei de menjador i les activitats de lleure formen
part de l’entrellat de l’escola i, també, ha estat un trencaclosques organitzar-ho. Als Pinetons és l’associació de famílies qui autogestiona el menjador, no contracta cap empresa externa sinó que ho organitzen directament. La Vanessa Raja és des de fa un any i mig la presidenta de l’AFA, un temps intents i ple d’experiències com la reivindicació de l’escola-institut i, ara, la COVID
Revista de Ripollet: Com vau gestionar la situació quan va arribar el confinament?
Vanessa Raja: Amb el tancament brusc de l’escola se’ns va presentar una situació inèdita per a tothom. En ser una AFA que gestiona els serveis de l’escola ens converteix en una petita empresa, això sí, sense ànim de lucre. Ens vam veure obligats a fer un ERTO com la majoria d’empreses del país. Nosaltres no som empresaris, som mares i pares que tenim aquesta vocació de servei amb l’AFA i ens vam trobar amb la necessitat d’acomiadar a persones. Va ser un cop molt dur per a tots, no és fàcil acomiadar però vam intentar complementar el 30% del sou que es perdia amb l’ERTO i ho vam fer. Són sous baixets perquè no són jornades completes, es quedava en una misèria. Per sort tenim els comptes sanejats però tenim l’esperança de recuperar aquests diners amb la subvenció que el Departament d’Ensenyament ha promès.
RdR: Què suposa l’autogestió?
V.R: Gestionem l’acollida matinal, el menjador i el lleure de tardes. Això implica que contractem directament el personal i ens encarreguem del control del servei. A altres centres aquests serveis s’externalitzen. Per això som una petita empresa, però cap de nosaltres rep un sou, tot el que es guanya es reinverteix en el mateix projecte.
RdR: I per què us decidiu per aquest model?
V.R: El canvi es va produir fa sis anys, jo no estava a l’AFA. Són serveis molt importants que empreses externes tenien maneres de funcionar que no anaven en línia amb les de l’escola. Tractaven als nens com a comensals i creiem que el temps de menjador, acollida o lleure també són temps educatius i ens costava trobar algú amb la nostra filosofia: durant l’espai de menjar els nens també estan aprenent. Les famílies van estar d’acord i vam trobar un equip acord amb l’escola del qual estem molt orgullosos.
RdR: Com heu adaptat els serveis complint els protocols?
V.R: Tu has dit la paraula clau: adaptació. Tota aquesta situació és de vertigen. I en general ha estat un any molt atípic i estrany. Hem hagut de sacrificar la nostra manera de fer perquè prioritzem les persones i la salut per davant de tot. Al nostre menjador els nens són molt participatius. Es posen el menjar, aprenen quina quantitat necessiten i a ser responsables per no tirar el menjar… però la filosofia es trenca amb la COVID. És un gran sacrifici que hem hagut de fer. No podem fer moltes de les coses que fèiem fins ara. Els nens entren amb mascaretes, es renten les mans, s’asseuen i no es poden moure: no comparteixen la gerra de l’aigua o la panera. A més, es respecten els grups bombolla, és a dir, que no poden estar en contacte amb nens de l’altre grup malgrat que potser són molt amics. S’ha transformat en un menjador molt més fred, no ens agrada, però prevalen les normatives i la salut de tots plegats. Com no barregem grups, si un dia es queda a menjar només un nen d’un grup bombolla ha de dinar sol. De totes maneres tenim un equip de cuina i de monitors que és excel·lent, tenen cura de vetllar perquè el nen estigui sempre ben acompanyat.
RdR: Deu ser dur ser nen ara mateix…
V.R: Estan tot el dia amb la mascareta, no poden saludar ni creuar-se amb nens que no estiguin al seu grup… nosaltres com a AFA intentem vigilar que es trobin el millor possible i trobar el vessant pedagògic a tot això. Per sort els nens ens han sorprès i saben adaptar-se a la situació. Hem de donar-los un vot de confiança perquè saben perfectament que es pot fer.
RdR: I pel monitor?
V.R: El seu paper també canvia, i molt. Amb aquesta situació segueixen sent monitors i, a més, són cambrers. Han de servir, parar taula i netejar, alhora copsar com està el nen emocionalment i tenir-ne cura. A més, han de fer informes de traçabilitat diaris. S’ha multiplicat la feina.
RdR: Heu començat les activitats de lleure?
V.R: ‘Estamos en ello’. Normalment a aquestes alçades de l’any ja s’ha fet l’oferta i les preinscripcions però hem prioritzat organitzar l’acollida i el menjador. Les famílies ja ens ho reclamen però demanem paciència perquè intentarem tenir-les ben aviat. Això sí, hem hagut de renunciar a unes quantes perquè implicaven acostar-se molt entre nens o tocar instruments que no es poden netejar fàcilment. Haurem de reduir dràsticament l’oferta i també l’aforament. No hi haurà cap taller que superi els deu alumnes. Si cal respectar distàncies i tenir material individual hem de ser realistes. Per sort comptem amb la Casa de la Natura i alguna de les activitats la traslladarem allà.
RdR: Com porta l’escola aquesta situació?
V.R: El binomi escola-AFA funciona molt bé. Aquest procés l’hem viscut molt en paral·lel perquè ens hem recolzat els uns amb els altres per tirar endavant. Portem tot l’estiu organitzant el curs perquè les normatives anaven canviant constantment. Ens hem anat adaptant. Hem anat de la mà per ser coherents amb l’organització del centre. No podem dissociar el que és l’horari lectiu amb l’horari del menjador, tots treballem pel mateix: el creixement dels nens. Amb una escola de 700 alumnes aquesta situació no és fàcil. Les ràtios encara són altes però s’ha tirat d’imaginació amb espais com la Casa de la Natura o utilitzant el Parc dels Pinetons.
RdR: Quin missatge donaries a les mares i pares preocupats per la tornada a l’escola?
V.R: És normal que en temps d’incertesa hi hagi molta desconfiança però els hi demanaria que confiïn. Tant en el cas del Pinetons com els altres. Que confiïn amb els equips directius, AFAs o AMPAs, amb monitors, professors… Són temps estranys i tothom es pot equivocar, nosaltres som receptius als consells per millorar. Però que tinguin clar que la nostra feina com la de totes les escoles està dirigida al benestar dels nens. Tenir-los confinats durant tant temps ha estat una salvatjada. Aquesta realitat és dura però tots treballarem per fer que el curs sigui el més normal possible.