Veus: Carrers per passejar-hi
Des de fa un temps a Ripollet tenim alguns carrers on la circulació de vehicles hi està restringida i la seva calçada ha estat rescatada pel gaudi dels veïns. Això passa al carrer Nou, a la plaça 11 de Setembre i també al carrer de la Sagrera, als que cal sumar-hi d’altres on només es limita la circulació de vehicles durant els caps de setmana, com ara la Rambla Sant Jordi o l’Avinguda del Riu Ripoll i el camí de la Serra. Ara encara són espais inconnexos però és de suposar que de mica en mica la xarxa de carrers de vianants s’anirà ampliant i tindran continuïtat entre ells. Així es passarà de poder estar a poder passejar per tota una amplia zona del municipi, sense haver de compartir el passeig amb vehicles circulant al nostre voltant.
La idea de pacificar el medi urbà consisteix bàsicament en limitar la circulació de vehicles per algunes vies urbanes, transformar físicament els carrers suprimint la diferència entre vorera i calçada i redistribuir la circulació rodada per vies perifèriques. Aquest model urbà té molts aspectes positius; per una banda hi ha beneficis mediambientals, conseqüència directa de la reducció del tràfic de vehicles, i que van des de la millora de la qualitat de l’aire fins la reducció de la contaminació sonora, passant per l’increment potencial de biodiversitat al poder incrementar l’espai verd als carrers; per altra banda, les experiències mostren també un seguit de beneficis econòmics, derivats de la reactivació comercial de les zones de vianants, amb l’obertura de nous comerços i el sorgiment de propostes d’hostaleria a llocs impensables fins aquell moment. Però el major avenç és social, doncs la creació de carrers de vianants humanitza el medi urbà i posa a les persones al centre de l’existència mateixa del municipi; d’aquesta manera s’ofereix als ciutadans un recurs perquè gaudeixin plenament del lloc on viuen, facilitant-los espais de relació, d’oci i, perquè no, de contemplació. I no parlem de la repercussió en la salut!
Evidentment, el model també comporta inconvenients; el principal problema, segurament, és el de gestionar l’aparcament de l’enorme quantitat de vehicles que es queden sense lloc on fer-ho. La solució passa per ampliar, millorar i repartir entre el territori l’existència d’espais d’aparcament, al mateix temps que es millora l’oferta de transport públic. Tanmateix, el canvi de model urbà comporta un canvi en la manera en que ens podem moure per l’interior del municipi, la qual cosa afecta també en la quantitat de vehicles existents.
Ripollet té un nucli antic, humil si voleu, que està esperant ser redescobert per la ciutadania. Jo m’imagino un extens espai urbà lliure de vehicles delimitat, més o menys, entre el carrer Molí d’en Rata i fins el carrer Pau Casals, i entre els carrers Calvari i Padró fins la Rambla Sant Jordi. No és un espai buit ni artificial, si no que en ell hi ha alguns dels elements quotidians més concorreguts del municipi, com ara el mercat municipal, el Centre Cultural, el Teatre Auditori, el pavelló d’esports, l’església, algunes escoles…
Dins seu hi podem trobar múltiples racons susceptibles de ser convertits en llocs de trobada i en agradables zones de passeig. Possiblement a la zona hi ha locals que ara són buits i que gent amb empenta els llogaria per presentar-nos noves propostes comercials i d’oci. Caldria, és clar, respectar els drets dels veïns que hi viuen, com el del descans i l’accés als guals.
En una època en la que cal reinventar-se per adaptar-nos als nous temps, la pacificació de carrers és un exemple de com l’aplicació d’una manera concreta d’organitzar el municipi pot servir per influir de manera coordinada i positiva en diversos àmbits, com ara el social, l’econòmic i el mediambiental. Jo ho tinc clar i estic convençut que algun dia podré estar escrivint un article assegut en una terrassa al mig de la plaça de Can Clos, prenent quelcom; si ens hi trobem, us convidaré a un cafè!
Eloi Isern
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors