Veus: “Collonada monumental”

L’Audiència Nacional s’ha pres seriosament les mocions dels ajuntaments de suport a la resolució anul·lada del 9-N aprovada al Parlament per Junts pel Sí i la CUP. Han estat molts els consistoris que han rebut reclamacions de l’alt tribunal perquè informin sobre la votació d’un text que es posiciona al costat d’una declaració que el Tribunal Constitucional ja ha anul·lat. Les formes per respondre, però, són diferents segons el municipi. Així, la CUP aposta per desobeir i no atendre les peticions, mentre que l’Associació de Municipis per la Independència recomana enviar només l’acta del ple on es va aprovar la moció. Altres opten per aparcar les bones formes.

Així, per exemple, l’alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, sí que adjunta la informació reclamada per l’Audiència Nacional però amb una consideració afegida: “Els fem avinent que considerem el seu pas una ‘collonada monumental'”. Així mateix, el també vicesecretari general de coordinació interna, territori i organització d’ERC afegeix a Twitter que pensa “dedicar tot el nostre preuat temps a seguir construint la República Catalana, de ciutadanes i ciutadans lliures, cíviques, crítiques i compromeses”.

L’alcalde de Prats de Lluçanès ha respost a la petició d’informació de l’Audiència Nacional dient, “És una collonada monumental”. Aquesta expressió, no fa altra cosa, que fer palesa l’existència d’un desinterès per tot allò que arriba de més enllà de les terres de ponent, manifestant la nul·la fidelitat cap qualsevol requeriment d’uns tribunals, tant inoperants com polititzats.

La desobediència dels catalans ha començat a arrelar, en aquest cas, des de molts ajuntaments, que essent l’administració més propera a la ciutadania, respon al sentiment de gran part dels seus administrats. I és que, a poc a poc, tots aquells i aquelles que ens sentim maltractats pel govern espanyol, govern que cada cop es creu més fort tot embolcallant-se per l’ideari del 78, no veiem cap altre possibilitat que desfer-nos del control d’un estat, que no sap/no respon a les necessitats i demandes que ens donarien, ben administrades, molts més recursos i possibilitats per a aconseguir un millor futur.

L’actitud de l’alcaldia del Prat del Lluçanès és un exemple per a tots i ha de ser la demostració que, primer la protesta i després la desobediència, és la força principal per a una societat, la catalana, a la que se la vol privar, entre altres coses, d’expressar-se lliurement sobre el seu esdevenidor i que la desobediència és l’única manera per a obligar a respectar el nostre projecte a tots els que neguen la democràcia, els que neguen les urnes per a Catalunya.

Amb tot això, em dirigeixo principalment a tota aquella gent que, per raons generacionals, no vàrem tenir l’oportunitat de negar-nos a acceptar unes obligacions constitucionals, que ara ens lliguen a una existència no desitjada. A tots aquells i aquelles, que ara, amb el nostre treball i amb els nostres impostos, som part important del gruix del producte interior brut espanyol que generem des de Catalunya. Una bona colla de catalans que ens sentim trepitjats per un estat que només ens mostra cap a nosaltres el seu interès econòmic i ens retalla les nostres decisions. Quina gràcia ha de fer-nos?. A mi, molt poca.

L’Estat, amb el seu comportament d’estruç molts cops i de negació molts altres, no fa altra cosa que portar-ho tot cap a un escenari d’enfrontament polític de conseqüències definitòries. Tot plegat, ha d’arribar a un punt final on, des de Catalunya, haurem de prendre la decisió: O caixa, o faixa. Del seu missatge i del seu comportament es pot llegir entre línies que, Catalunya no és prou valenta per a conduir-ho tot fins a la República Catalana. Per a ells, aquesta suposada falta de valor dels catalans, ha de ser la seva única esperança. És en aquest punt on creuen que resoldran “el problema català”.

Només cal començar a posar fi a aquesta situació de subjugació política i econòmica cap a Espanya. Només ho aconseguirem, amb la nostra revolta pacifica. I ens fa molta falta posar el punt final a més de 300 anys de submissió.