Veus: Desitjos
Jo no sé vosaltres, però aquest any m’ha passat volant. Sembla que era ahir que penjava el calendari de l’any 2016 a la paret i ja tinc preparat el de l’any 2017 per substituir-lo demà passat. Els mesos han anat caient, un darrere l’altre, a una velocitat vertiginosa. Potser és bona senyal, doncs significa que he anat fent moltes coses, com participar en aquesta secció de la Revista de Ripollet. I aquesta vegada és assenyalada, doncs tinc la sort que em toca a mi escriure el darrer article de l’any de la secció Veus. Quina responsabilitat!
.
Quan analitzem la premsa d’aquests dies, veiem que apareixen articles que giren al voltant de dos temes principals; uns fan repàs del que ha passat al llarg de l’any que s’acaba i d’altres fan previsions sobre el que passarà durant l’any que comença. Parlar i escriure del passat és, òbviament, molt més fàcil que no pas fer suposicions sobre el futur, encara que aquest sigui immediat. En dir això em venen al cap els telenotícies; sempre he considerat molt més meritós que l’home del temps s’aventuri a assegurar que “demà a partir del migdia s’esperen precipitacions de moderada intensitat a la zona nord de Les Guilleries” que no pas que el presentador ens expliqui, amb tot luxe de detalls, que “la grossa, el número 28.385, ha tocat a la població de Riudecols, on el propietari del Bar Pepet ha repartit vint-i-vuit participacions entre els seus clients”. Eliminada, doncs, l’opció d’escriure sobre el que ha donat de sí l’any 2016, parlar sobre esdeveniments que hom pensa que poden passar durant el proper any 2017, que és un altre clàssic aquests dies, és força més complicat i arriscat. I jo, la veritat, no m’hi veig capacitat. Posats a triar entre fer un article al voltant del que ha estat o un article sobre el que serà, opto per no escollir cap d’aquestes dues opcions i aposto per fer un escrit sobre els desitjos que demano per l’any nou, que no em negareu que també és un tema molt recurrent. En parlar dels desitjos que demanem per l’any que comença un sempre queda bé, doncs sovint són bons desitjos que poden ser compartits per molta gent. A més, si no arriben a assolir-se, tampoc no passa res: només eren bons desitjos.
.
Bé, ja tenim tema. Passem a la qüestió següent: quins desitjos demanar? N’hi ha tants! Segur que podria fer un catàleg enorme i encara me´n deixaria algun, que potser fins i tot podria ser més important dels que posés a la llista. Per això crec que el més assenyat és pensar en un anhel general, un element denominador comú a qualsevol desig perquè, demanant-lo, estigui incloent la major quantitat possible de desitjos. Què espavilat, veritat? Però… quin pot ser aquest desig que sigui part comuna de tot el que vull desitjar per a l’any 2017? La resposta em ve en forma de música, escoltant la melodia que surt de la guitarra del meu fill: “All you need is love, parararaaaaa…” Efectivament, l’amor. Algú podrà pensar que és un desig innocent, ingenu o pueril, però crec que si es compleix el desig que l’amor estigui present en totes les coses que fem, tindré garantit l’èxit en gairebé tots els petits desitjos que se’m puguin ocórrer.
Per exemple, si el que desitjo és que es resolgui d’una vegada el problema de la guerra de Síria (i les de tots els llocs on n’hi hagi, per desinformats que ens tinguin d’elles), crec que l’amor dels líders mundials cap a la resta de la humanitat farà trobar solucions per aturar-la i que els refugiats que n’han fugit puguin, per fi, tornar a casa seva per viure una vida exactament igual que la que volem per a nosaltres. També, si vull desitjar que tothom tingui una feina amb un salari digne, potser l’amor dels empresaris caps els seus empleats, co-responsables de la seva prosperitat, farà que una part de la riquesa generada es reparteixi entre els que han ajudat a crear-la. I en el següents desitjos també hi intervé l’amor: el soterrament de l’autopista al seu pas per Ripollet, la construcció de l’Hospital Ernest Lluch, la recuperació de la llera del riu Ripoll, la construcció del nou institut i de la residència per a la gent gran… O no és veritat que l’amor que innegablement han de tenir els nostres governants envers els seus conciutadans i el territori que han de gestionar no farà assolir aquests grans objectius? O un altre: l’amor entre homes i dones que conviuen i comparteixen il·lusions comunes (o han conviscut i les han compartit), no serà capaç d’evitar que hi hagi més violència de gènere? I l’últim: l’amor dels gestors dels bancs cap als seus clients no farà evitar el desnonament de qui no pot pagar l’hipoteca perquè el mateix banc es va quedar amb els seus diners?
.
Sí, definitivament, el meu desig per a l’any 2017 és que hi hagi amor per a tothom i que es reparteixi de manera que cadascú en rebi la dosi necessària per aplicar-lo en fer possible allò que és responsabilitat seva. Ja sé que tot plegat pot ser una utopia; parlar de desitjar amor, que no té valor, en un mon on el que es cerca és quelcom que en tingui, ho és. Però també és cert que durant molts anys també havia estat una utopia que l’Home arribés a la Lluna; fa ja més de cinquanta anys que, a més d’arribar-hi, va poder tornar-ne!
.
Que tots tinguem un molt feliç 2017.
.
Eloi Isern
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors