Veus: D’obres públiques

Fa uns anys era una d’aquelles persones que, sincerament, m’emprenyava, i molt, el sol fet de sentir la proposta del soterrament de l’autopista del Vallès, la C-58, al seu pas per Ripollet. Era aquella obra, que veia i veig, tant faraònica, com quelcom prescindible, com de difícil realització, tant pel fet de la pròpia realització com del cost de la mateixa. Veia i veig, com pot veure qualsevol persona amb mínim de sentit comú, que els blocs de pisos que col·linden amb l’autopista al marge dret de la mateixa, havien de patir el soroll i les molèsties que el transit produeix, però veia més factible, i encara que no soc persona de números, més fàcil i econòmic reubicar a unes noves edificacions, fora d’aquest espai, a aquells veïns, que no pas emprendre obra d’aquell cost i complexitat arquitectònica que suposaria el soterrament. No fa gaires setmanes, se n’ha tornat a parlar, potser per què qui encapçala el consistori sigui un grup municipal més receptiu a aquest tipus d’iniciatives, deixeu-me-les catalogar com populistes, i perquè el partit que estava aleshores al front del govern català, era un d’aquells que era tot al contrari i amb fondes arrels a Madrid. El mateix que no li va tremolar el pols a assignar un megapressupost per construir quelcom ha demostrar ser més inútil que una caseta de pipes al pol Nord, això sí, amb un cost que segurament hauria valgut per fer el soterrament just allà a on comença aquell VAO, a Ripollet.
. 

Penso molts cops en el nostre soterrament, quan passo per la passera sobre el riu o per sota de trams d’autopistes, autovies, carreteres i altri, que hi ha damunt d’aquell tram, a on s’hi ha fet un parc, unes pistes de tennis, una zona enjardinada, un camp de futbol, o mil coses, però que és hàbil i pot ser utilitzat per els veïns. Crec que és injust que Ripollet, un dels municipis més petits d’Espanya i Catalunya, que no es pugui crear un gran espai d’esbarjo en aquesta zona del casc urbà, més que cobrint l’autopista, reordenant la llera del Ripoll en aquest tram, a imatge de la zona de Santa Coloma de Gramenet, i ni tan sols es doni la possibilitat de pensar-s’ho. Clar, deia i pensava jo fa uns anys, amb la crisis no hi ha calers! Però en créixer aquell bolet del VAO, se’m va desmuntar tota la meva argumentació i cada cop que passo per algun d’aquells espais abans esmentats, penso, perquè aquí sí i a Ripollet, no? Anem a un altre assumpte.

No fa gaire s’ha començat a remoure un altre cop l’assumpte de l’hospital, que vull no anomenar pel nom amb que està previst posar-li, si s’arribés a fer, perquè estic totalment en contra de que es posin noms a carrers, places i espais o edificis públics, de persones que no siguin i hagin tingut un vincle amb Ripollet o hagin fet directament res per el nostre poble, i en aquest cas es va utilitzar el moment mediàtic de la desafortunada i injusta desaparició d’aquell polític català, per posar el seu nom a aquell projecte d’hospital. Deia que es va començar a remenar l’assumpte de l’hospital i a la revista competència de la nostra RdR titulaven “trontolla l’hospital”. El titular venia arran de les declaracions del titular de sanitat de la Generalitat, Sr. Comín, en fer una proposta de compra de l’Hospital General de Catalunya a Sant Cugat… L’argument que presentava el Sr. Comín, era del tot congruent, segur, que val menys comprar aquell hospital que fer-ne un de nou, i que té molts avantatges més que inconvenients, però hi ha un de molt important i no sé si s’ha tingut en compte, és la “llunyania” del mateix dels cascs urbans a que hauria de donar servei el nostre hospital, Ripollet, Montcada i Cerdanyola. No sé de la dotació d’hospitals públics a Catalunya, i tampoc sé de com estan de dotats els municipis d’aquella zona del Vallès Occidental, però si estan servits, que no comprin el HGC, i si Rubí, Sant Cugat,… no en tenen, que el comprin, però que no ens deixin sense hospital a aquesta zona, doncs patim, sobre tot Montcada, una necessitat molt gran, no d’hospital de referència, sinó de centre de referència mèdica per els seus vilatans, que es veuen abocats a anar a la Vall d’Hebrón per les seves consultes mèdiques amb els especialistes, que si ets jove, de mitjana edat, pots recórrer al cotxe o al transport públic, però com siguis una persona de la tercera edat, has de recórrer a un munt de combinacions de transports públics o rascar-te la butxaca amb el taxi, per arribar allà, en el ben entès de que el cap i les cames els responguin prou bé. Des d’aquest espai d’opinió, que segurament no arribarà mai al Sr. Comín però ho haig de dir per què així ho sento, si us plau, faci, no ara, quan pugui, l’hospital, però no ens el tregui d’un cop de ploma, doncs el necessitem.

Potser els semblarà una carta als Reis Mags o al Pare Noel, però crec que ho havia de demanar sobre tot veient el que hi ha fora de la nostra contrada més propera. Som un munt d’habitants que hem de patir una carència d’hospital de proximitat i que per culpa de la crisi, primer, de les retallades, desprès, ens podem quedar amb un pam de nas, i si bé jo no soc, per sort, un usuari dels nostres serveis sanitaris, crec que, vull i haig, de parlar per boca de  moltes de les persones que em llegeixen i que segur estaran d’acord amb el meu criteri i argument.

Molt agraït per llegir-me.
.
Pius M. Gassó
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.