Veus: El TTIP trenca la democràcia i la sobirania
El TTIP és el gran desconegut, el tractat de lliure comerç que s’està negociant en secret entres les elits polítiques i empresarials de la Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica. I s’ha escrit molt poc perquè l’acord és un projecte que va més enllà del comerç. És un projecte polític, ideològic i social del capitalisme que supera l’àmbit de l’economia.
El TTIP no és més que el triomf definitiu del paper de les empreses transnacionals, que com a actor internacional, han acumulat un poder econòmic que es converteix també en poder polític i jurídic sense precedents, dins d’una estratègia d’hegemonia global per als seus negocis. El TTIP compta amb un embolic de contractes, convenis, tractats i normes de comerç i inversions -multilaterales, regionals i/o estatals- que se situen per sobre de la legislació internacional i de les prerrogatives de les institucions públiques.
Un entramat normatiu que té ja moltes conseqüències nefastes pel treballadors, i que el TTIP acabarà d’empitjorar. Fonamentalment per l’obertura definitiva dels serveis a la inversió privada amb gravíssimes conseqüències en la sanitat pública, les energies, la sobirania alimentària, el medi ambient, els pocs controls existents als serveis financers. I perquè per dur a terme aquesta obertura, l’operació de fer atractius els serveis als possibles inversors serà eliminant tota “barrera”, entesa barrera com tot allò que pugui desincentivar o afegir costos a qualsevol inversió de qualsevol empresa transnacional, el que es denomina reformes estructurals del mercat laboral, exemple la desregularització laboral de l’última reforma.
El TTIP és un atemptat contra la sobirania dels pobles (i també dels estats) i contra la sobirania econòmica i popular ja que aquest acord marcarà quines polítiques públiques es podran fer o no. I és que, tot poble sense estat que aspiri a ser independent, ha de tenir present que sense sobirania econòmica no hi ha independència, que sobirà vol dir lliure per determinar què vols ser, per tant, independent de cap altre poder fàctic que decideixi. El TTIP suposarà el contrari, la progressiva retirada del sector públic dels serveis bàsics. Al sector públic se li reserva el paper de subvencionador a un sector privat parasitari que viu dels nostres impostos. I el més greu serà que totes aquelles operacions d’externalització, de privatitzacions encobertes, d’ens instrumentals per beneficiar el capital privat que ja s’han dut a terme no es podran revertir, o serà molt complicat revertir-les, donat que això pot ser susceptible de generar un dret a les empreses a ser indemnitzades milionàriament per allò que deixaran de guanyar amb les privatitzacions.
El TTIP és un atemptat contra la sobirania dels pobles (i també dels estats) i contra la sobirania econòmica i popular ja que aquest acord marcarà quines polítiques públiques es podran fer o no. I és que, tot poble sense estat que aspiri a ser independent, ha de tenir present que sense sobirania econòmica no hi ha independència, que sobirà vol dir lliure per determinar què vols ser, per tant, independent de cap altre poder fàctic que decideixi. El TTIP suposarà el contrari, la progressiva retirada del sector públic dels serveis bàsics. Al sector públic se li reserva el paper de subvencionador a un sector privat parasitari que viu dels nostres impostos. I el més greu serà que totes aquelles operacions d’externalització, de privatitzacions encobertes, d’ens instrumentals per beneficiar el capital privat que ja s’han dut a terme no es podran revertir, o serà molt complicat revertir-les, donat que això pot ser susceptible de generar un dret a les empreses a ser indemnitzades milionàriament per allò que deixaran de guanyar amb les privatitzacions.
La sobirania econòmica i la sobirania popular en definitiva és poder decidir-ho tot, com a poble, i decidir-ho de manera lliure. Amb el TTIP, poques coses es podran decidir de manera lliure, cap que pugui ser vista com una afectació negativa als possibles interessos econòmics de les multinacionals. I en cas que algú volgués desafiar el capital internacional, o simplement per necessitat adopta qualsevol política perjudicial per ells actuarà l’ISDS; un tribunal d’arbitratge per la resolució de disputes entre inversors i estats. Aquests tribunals que ja funcionen en alguns tractats han pres decisions tan aberrants com obligar a Alemanya a indemnitzar en 3.700 milions d’euros a la companyia energètica sueca Vattenfall que els va demandar per la seva decisió d’abandonar gradualment la producció d’energia. O el cas de la gegant tabaquera nord-americana Philip Morris que reclama al govern australià milers de milions de dòlars com a indemnització per prendre una mesura política en matèria de salut pública que obliga a vendre els cigarrets en paquets sense publicitat. No són casos aïllats ja que es sap que s’han presentat més de 500 casos contra almenys 95 països, 400 només en els últims 10 anys.
I encara que no es parla tant com dels ISDS una altra de les limitacions a la democràcia, a la sobirania dels pobles, és la creació del Consell de Cooperació Regulatòria format pels responsables que estableixin les agències dels EUA i la Comissió de la UE. Un ens que vol harmonitzar la legislació europea amb la dels EUA. Un filtre regulador de totes les normes comunitàries – passades, presents i futures- que col·lisionen amb el Tractat i que implica la presència directa i indirecta dels lobbies transnacionals en els processos normatius.
Podem pensar que això del TTIP ens toca molt de lluny, que hi ha altres prioritats, que s’allunya de les nostres possibilitats de jugar-li un pols. Allà, en la grisor del Parlament Europeu, cal tindre clar que de tot el que s’ha escrit, algunes coses ja estan negociades i tancades, i d’altres són globus sonda i dependran del rebuig social que generen. Convertim aquesta distància en esforç, expliquem-nos, mobilitzem-nos; i advertim també que el TTIP no sols és el TTIP. El TTIP és la Unió Europea, és la Comissió Europea, és l’Organització Mundial del Comerç, són els tractats de lliure comerç ja ratificats, és tot allò que ens lliga les mans com a persones, com a classe treballadora i com a poble. Tot allò que suposi la nostra “barrera” per construir els nostres projectes de sobirania que volem.
Nicolás Castellano
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors.
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors.