Veus: Enveja del Ripollet del 2100?
![](https://i0.wp.com/revistaderipollet.cat/wp-content/uploads/2024/05/Veus1268.png?fit=1024%2C538&ssl=1)
Cada vegada trobo més gent al carrer quan vaig a comprar a algun dels supermercats que hi ha a prop de casa. Sovint, vaig amb el carretó i haig de fer més d’una giragonsa per esquivar grups de persones que s’estan saludant o xerrant, per avançar a altres que circulen més lentament o per evitar topar amb taules o cadires de les terrasses dels bars. Tanmateix no és cap crítica, al contrari; l’espai viari és un espai públic de relació que, si s’usa, denota vitalitat social. I a Ripollet n’hi ha molta, tanta, que hi ha moments que les voreres no la poden absorbir del tot, aquesta vitalitat.
És en aquests trajectes que em ve al cap una de les singularitats de Ripollet: la seva elevada densitat. A Ripollet hi vivim, en els quatre quilòmetres quadrats que ocupa el municipi i segons la darrera actualització del cens a 1 de gener del 2024, 39.765 habitants. Som molta gent per a repartir espais i serveis i, de ben segur, aquesta característica es plasma, d’una forma o d’altra, en la nostra manera de ser.
Diuen que al planeta hi vivim uns 8.000 milions de persones, i que la xifra anirà pujant fins al 2064, quan arribarem als 9.700 milions. Però alguns estudis demogràfics indiquen que a causa de l’envelliment de la població i de la reducció de la natalitat, al 2100 la població mundial es reduirà fins als 6.300 milions d’habitants, menys dels que som ara! Fins i tot s’apunta la possibilitat que als països d’Europa només hi hagi la meitat de la població actual; si és així, i fent una previsió molt poc contrastada, podria ser que la població de Ripollet es quedés en només 20.000 habitants, la mateixa que hi havia quan jo tenia cinc anys…
Us imagineu? Tots els serveis actuals sense cues; no caldrà donar voltes i voltes per trobar aparcament… Bé, no sabem com estarà el món d’aquí a vuitanta anys, però… haurem d’envejar als ripolletencs i a les ripolletenques del 2100? Com que molts no ho veurem, és millor viure la vida que ens ha tocat. Al cap i a la fi, a Ripollet no s’hi viu tant (gens!) malament!
Eloi Isern
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors