Veus: Fins ara
Aquest mes fa precisament 6 anys que, a proposta dels seus responsables, vaig començar a escriure una sèrie d’articles com a col·laborador habitual a la Revista de Ripollet. Si bé he aprofitat en alguns casos aquests articles per allunyar una mica el zoom de la realitat local, sempre he volgut que aquesta col·laboració tingués un clar arrelament a Ripollet. Però des de fa un temps que estic vivint definitivament a Barcelona i encara que mantinc els lligams amb Ripollet (i penso seguir-los mantenint!), sí que he perdut el contacte que em permetia seguir i estar al corrent del seu dia a dia. I el que no voldria és que aquests articles escrits per un dels vostres, passessin a ser els articles escrits per un de fora. Es segurament el moment, doncs, que algú altre agafi el relleu.
Això no vol dir, de cap manera, que la Revista de Ripollet no pugui seguir comptant amb mi en aquells cassos que consideri convenients, però ja no com a “col·laborador habitual”. I ho dic pel respecte i admiració que em mereix la tasca de la Revista, que crec que ha jugat i juga un paper essencial en mantenir i crear sentiment de col·lectivitat entre els ciutadans/es de Ripollet, tan important per la nostra vila.
I si no m’acomiado de la Revista, encara menys ho faig de Ripollet. Per això he triat com a títol l’expressió que encapçala aquest article, una expressió que emprem molt correntment sense potser parar atenció a la subtileses que de vegades aconsegueix el llenguatge. Dir “fins” implica un temps separació, ja sigui un temps definit com en les expressions “fins la setmana entrant” o “fins l’any que ve”, o bé un període de temps indefinit com quan diem ” fins després” o “fins aviat”. Pel seu costat, “ara” es refereix al moment present, a l’instant en el que estem parlant. Per tant, si els posem junts, “fins ara” no tindria sentit. Si és “fins” no pot ser “ara” i si és “ara” no pot ser “fins”!
Doncs bé, deixeu-me emprar la contradicció inherent a aquesta expressió per acomiadar-me sense acomiadar-me, per dir que marxo sense que marxi. Fins ara amics i amigues de Ripollet!
Jordi Casanova
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors.