Veus: Heroïnes
Malgrat conèixer moltes coses sobre elles, el funcionament precís de les cèl·lules tumorals és encara un enigma pels investigadors. Un dels grans reptes de la biologia molecular és conèixer els mecanismes que fan que les cèl·lules cancerígenes actuïn de manera tan diferent a les altres cèl·lules; desconcerta que unes cèl·lules que escapcen la vida de tantes persones puguin ser gairebé immortals! Les cèl·lules que formen els teixits del nostre cos tenen una vida finita, envelleixen i responen als mecanismes que hi ha per aturar la seva reproducció quan toca (les cèl·lules epitelials de la pell, per exemple, deixen de reproduir-se a l’acabar de reparar un petit tall). Però les cèl·lules tumorals, en canvi, tenen la capacitat de seguir reproduint-se gairebé de manera infinita sense respondre als mecanismes bioquímics que sí que aturen el creixement de les altres cèl·lules (una berruga és això, cèl·lules que creixen sense ordre ni control). Quan aquestes cèl·lules es desenvolupen en el cos d’una persona, poden segrestar els mecanismes bioquímics de les altres cèl·lules de l’organisme a benefici seu per créixer desmesuradament, malmetent els òrgans on creixen i portant, si no s’extirpa a temps, a la mort de l’individu. Conèixer què fa que una cèl·lula normal esdevingui tumoral i saber com es pot aturar el seu desenvolupament és la finalitat de milers d’equips d’investigació d’arreu. Els resultats dels seus treballs evitaran milions de morts prematures a tot el mon; serà quelcom equivalent al descobriment dels antibiòtics a principis del segle passat, quan es va guanyar la batalla contra els microorganismes patògens.
El càncer de mama (o de pit) és el tipus de càncer més freqüent entre les dones. Cada any es detecten uns 25.000 nous casos a tot Espanya i es calcula que una de cada vuit dones presentarà aquesta malaltia al llarg de la seva vida. Per sort, els científics i les científiques cada vegada saben més coses sobre les relacions entre el tipus de vida de la població i els factors genètics que propicien la seva aparició, coneixen més maneres de detectar-lo precoçment i contínuament desenvolupen teràpies més efectives per tractar-lo.
Precisament avui, 19 d’octubre, es celebra el Dia Mundial contra el càncer de mama. Aquesta diada, impulsada per l’OMS, serveix per promoure la seva detecció precoç, que és la millor eina per lluitar contra aquesta malaltia en permetre aplicar tractaments menys agressius, amb menys seqüeles físiques i psicològiques per a la dona que la pateix i amb moltíssimes possibilitats de curació. Durant tot el dia, els especialistes, a través dels mitjans de comunicació, recorden la necessitat que les dones es practiquin auto-exploracions mamàries de manera sistemàtica a partir dels 20 anys i que a partir dels 40 anys es sotmetin periòdicament a una mamografia. Tanmateix també serveix per mostrar el recolzament de tota la societat envers a les dones que han lluitat o lluiten contra el càncer de pit. Organismes oficials, empreses, comerços o entitats culturals, mitjançant l’exposició de llaços roses a les façanes o als aparadors, mostren la seva solidaritat envers les dones afectades. Però és en l’àmbit particular on aquesta solidaritat pren més sentit i on s’ha de fer més palesa i sincera. Quan mirem al nostre voltant les estadístiques es tornen cares i noms reals: Montserrat, Lluïsa, Maria… Són dones i noies que coneixem i que un dia van rebre l’esfereïdora notícia que tenien un càncer de pit, que es van sobreposar i que li van fer front. El seu exemple i valor lluitant contra la malaltia tot continuant fent de mares, fent de parella o fent d’amiga és el que reconeixem en aquest dia lluint un llaç o un mocador rosa al cap. És, també, una mostra del nostre suport, una manera de dir que poden comptar amb nosaltres per ajudar-les en allò que necessitin mentre duri el seu tractament i la seva recuperació.
Una heroïna és una persona que es distingeix pel seu alt coratge; elles ho són perquè planten cara públicament a la malaltia lluint dignament un mocador al cap i perquè durant el procés per guarir-se col·laboren, amb aquells equips d’investigació dels que parlàvem al principi, a obrir la porta a nous descobriments i teràpies que serveixin perquè la seva victòria individual sobre el càncer sigui, també, una victòria per a totes (i per a tots).
Un dels molts esdeveniments que s’organitzen al voltant del Dia Mundial contra el càncer de mama porta el lema Suma’t al rosa; ens hi sumem plegats?
.
Eloi Isern
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.
.
Eloi Isern
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.