Veus: I tu què fas?

No fa gaires setmanes, a París, un grup de Caps de Govern, es van tancar a pany i forrellat per mirar de donar solució al problema del canvi climàtic. Ahir a la tarda mateix en parlava amb el meu sogre quan repassàvem les possibilitats de canvi en el model de mobilitat, però no tan sols això, sinó de costums i hàbits diaris a les nostres llars, carrers i espais públics. Fa uns dies, en sentir parlar als diferents periodistes i experts en la matèria consultats que han anat apareixent als mitjans de comunicació, em  va venir la pregunta al cap.

I què fem nosaltres per evitar al canvi climàtic? Sí senyors, el canvi climàtic no l’aturaran els primers ministres ni tots els ministres de tots els països del món per més empeny que hi vulguin posar ni més solucions que vulguin inventar o implementar. No, res faran si no compten amb el recolzament de tota la ciutadania a la que ells representen, és a dir, nosaltres.

La societat actual marxa, crec jo, cap a un camí que ens creiem que és possible modificar a base de normes, lleis, disposicions, acords… Paraules i més paraules entre quatre parets i “bones intencions” i desitjos davant de la necessitat de fer canviar el destí de la nostra societat que es mostra, com a poc, d’autèntic desastre. Un desastre que ha d’anar provocant les forces de la naturalesa sobre el nostre hàbitat que es mostrarà en forma de canvis en l’actual forma i límits de la nostra geografia, però també, i tot això pronosticat pels entesos, per el canvi en les condicions meteorològiques, climàtiques a tot al volt del planeta.

Hi ha coses que quan es diuen als mitjans, un per la seva capacitat o estudis, potser, no acaba d’entendre, com pot ser quan s’ha parlat en d’altres trobades per reduir emissions, hi ha hagut nacions que han comprat drets d’emissions! Com? Què? Entenc jo, que nacions molt contaminants paguen diners per poder seguir contaminant dintre de la seva normalitat per mantenir, segurament, el seu estatus econòmic basat en una economia de fabricació i consum sense control, això ajudat de que habitualment són nacions molt grans i sobre poblades, provoquen problemes d’emissions molt grans… Bé, ja estem donant excuses donant les culpes als altres. Sí. Tothom veu en la Xina i els EEUU uns dels gran culpables del que està succeint a nivell mundial, però, segur que només és culpa d’ells? Aquella potencia productora de productes barats, basa la seva economia en la fabricació d’articles que escampats per tot el globus comprem milers de milions de ciutadans de cents de països. Què passaria si aquell consum no es produís? És possible evitar aquest consum? Hem d’evitar-lo? Què passaria si es fes? Però seguim. No cal sortir de les nostres fronteres per començar, crec jo, a trobar solucions al problema, bé, a contribuir a resoldre, a començar a aturar el problema.

A casa de cadascú, i sempre des de la meva modesta visió particular i el meu sentit comú, pot començar la revolució contra el canvi climàtic. Tenim un escalfament global produït per…? Jo veig com a casa meva tenim una caldera de calefacció que usem a l’hivern i uns aparells d’aire condicionat que usem a l’estiu, per fer fred i calor. Aquests aparells, que usen combustibles d’origen mineral, produeixen gasos de combustió, que són nocius i que llencem al medi, i aquests, a més, són calents. També emetem escalfor amb els aparells d’aire condicionat, que a més de tenir calenteta casa nostra estem ajudant a fer un intercanvi tèrmic entre espais, “llençant” escalfor al medi de manera inconscient, al temps que necessitem cremar gas, amb aquells efectes abans esmentats, per seguir tenint escalforeta a l’interior de casa. Però això passa en llars que podríem qualificar d’afortunades, doncs no és el cas d’altres llars que no tenen cap d’aquests aparells electrodomèstics i s’han de conformar amb la seva estufeta de butà, a on tornem a cremar gas, contaminant i escalfant el medi. Però baixem més el llistó i mirem a casa de qui encara usa aquells antics brasers sota de la taula camillera… seguim contaminant, escalfant i emetent al medi. Home.

És que vols que m’atrapi el toro!, direu. Sí, és així. ¿Per què no evitar consumir gas i electricitat usant més el seny i posant-nos més roba d’abric a casa, com fem quan hem de sortir al carrer? Sols és un dels molts exemples que trobaríem esgarrapant en la nostra vida diària, i desenganyem-se, el canvi per el canvi climàtic, comença a cadascuna de les nostres cases i no pas per els acords dels Caps d’Estat, que al cap i a la fi, l’únic que faran és dictar aquelles lleis restrictives, que per cert tan poc ens agraden, però que realment és el poc que poden fer. Ah, i no cerqueu més culpables en les industries, en general, doncs haig de recordar que aquestes fabriquen per nosaltres, i per sort o per desgràcia, donen el pa a moltíssimes persones.

Molt agraït per haver-me llegit.