Veus: “It is different”
Fa unes setmanes vaig estar a França per feina. Justament, va ser quan el govern de la Generalitat va anunciar la famosa data i pregunta. La data: 1 d’octubre; i la pregunta: “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?” Com que era en territori francès, no sabia ben bé fins a quin punt hauria arribat la notícia. He de dir que tot i que allà vaig tenir l’ocasió de parlar amb molta gent de diferents nacionalitats, van ser només uns quants espanyols que em van preguntar sobre aquest fet. No va semblar que aquesta notícia fos transcendent per la resta de persones, al menys, en el món científic en el que em trobava, tot i estar a escassos quilòmetres de la frontera.
.
Al principi semblava que els espanyols presents no volien entrar gaire en aquest tema. Com si fos un tema tabú. Ben bé, tabú no ho és, però penso que és complicat entendre la nostra situació sense viure a Catalunya.
.
Després d’aquestes setmanes, el diari més famós de New York, The New York Times, ha publicat un article d’opinió que ha portat bastanta cua. Primer de tot per les diferents traduccions que s’han fet del text, trobant-se bastanta controvèrsia. I segon, i per a mi el més destacable, per la lliçó, o millor dit, la recomanació, que dóna a “Spain”.
.
Després de posar en context al lector sobre els esdeveniments que han anant passant entre Catalunya-Espanya, recomana que el govern espanyol acabi amb aquest bull d’independència negociant el que molts catalans demanem: un millor tracte econòmic. Després d’aquest paràgraf, arriba el que ha donat més de parlar, el final del text. Tot i haver diferents traduccions, la més acceptada seria que Espanya hauria de permetre el referèndum, i que el millor seria que Catalunya rebutges la independència. Una afirmació una mica liosa, ja que, seria el millor per a qui? Espanya? Catalunya? Aquí és on cada diari ha fet la seva pròpia lectura (a favor del que més li convenia, és clar). Per a mi aquest no és el problema en el text. Cadascú ho pot veure des del cantó que vulgui.
.
El que personalment em sorprèn bastant és l’afirmació que fa després, dient “com els votants de Quebec i Escòcia van fer” [el rebutjar la independència]. És curiós perquè hi ha molta gent que pregunta, i si surt que no què? Tenen por a que, en perdre, Catalunya sigui encara més castigada. Però tal i com diu l’article, a Quebec (dues vegades) i a Escòcia (una vegada) no va guanyar el vot independentista, i el que va passar va ser que, els corresponents governs centrals d’ambdós països, en veure el gran número de persones que van votar a favor de la independència, van iniciar negociacions per tal de solucionar aquestes discrepàncies.
.
És a dir, les dues parts van sortir més reforçades. Però això passa quan el partit que governa ho fa per a tot el poble, no només pels que l’han votat. Creieu que això passaria a Espanya? Jo no n’estic molt segura, i és que per bé o per dolent (que cadascú pensi el que vulguis), “Spain is different”.
.
Kàtia G. Samper
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.
.
Kàtia G. Samper
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.