Veus: La revolució de la República Catalana
De la dictadura feixista varem sortir per un pacte de reforma política entre la dictadura i els partits polítics que havien perdut la guerra (PSOE, PCE-PSUC, CiU aquest últim hereu del catalanisme de la Lliga Regionalista). La dreta, que havia format part dels diferents governs del dictador es va haver d’inventar a través de Alianza Popular (el fundador Manuel Fraga ministre franquista) i després Partido Popular; l’altre partit de la dreta Unión del Centro Democrático, va ser el continuador de la dictadura a través de Suárez, un destacat dirigent de la Falange Española con Franco.
Tot ben lligat i ben lligat. Els empresaris de la CEOE i Opus Dei van els dissenyadors de la reforma promovent el vistiplau del bipartidisme: dreta UCD – Suárez i Partit Popular – de Manuel Fraga, Aznar i Rajoy. Esquerra PSOE d’Alfonso Guerra, Felipe González, Zapatero. Aquesta transició ja no dóna per més, alguns dels protagonistes han mort i els altres estan en els consells d’administració de las multinacionals que ells mateixos van ajudar a desenvolupar, gràcies al favor de les privatitzacions que van realitzar.
L’estafa econòmica que ha suposat la crisis actual ha deixat en evidència el caràcter dels que varem formar part d’aquesta transició: els polítics, uns empresonat per corrupció (casos com els ERES de Andalusia, els sobres de Bárcenas, la Gúrtel, la Púnica de Madrid, els cas Palau i el frau de la família Pujol, Innova… a Catalunya. Altres al servei de les multinacionals Felipe i Aznar amb Endesa i Gas Natural, Zapatero a Enel. Els dirigents econòmics, també passen per la presó, el expresident de la patronal, cas Marsan, el Rato al jutjat com presumpte defraudador, l’exdirector del Banc d’Espanya Mariano Rubio a presó… Tot un desastre i aquest que des dels mitjans de comunicació ens deien que eren homes d’estat com Pujol i Felipe hem vist que Pujol era un defraudador i Felipe un mentider (OTAN, GAL, i el ridícul amb el tema català).
Després del fracàs de la transició es busca nous recanvis: per la dreta és Ciutadans, o Ciudadanos, per substituir al PP i per l’esquerra Podemos. S’ha de ser molt crític amb Podemos, ja que hi ha molta gent que veu en aquest moviment una alternativa a l’actual sistema. Però els últims moviments de Podemos ho estan situant més com canvi pel PSOE. Després de les eleccions a Catalunya podrem veure si Podemos juga a mantenir el statu quo de la transició o pel contrari aposta per un procés constituent rupturista amb la constitució del 1978.
En qualsevol cas a Catalunya s’està fent una revolució democràtica i profunda, va més enllà del pacte de la transició. Es vol un canvi revolucionari, la ruptura amb l’estat, un procés constituent fins una República Catalana que trenqui amb l’actual model.
El 27 de setembre es pot elegir: ho continuar amb els que defensen el passat o els que volen construir un nou escenari en el que el major valor polític sigui el de governem-nos per canviar-ho tot: treball, salut, educació, igualtat… És a dir la ruptura amb el règim del 78 o el continuisme amb l’estat espanyol.
Nicolás Castellano
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors.
.
