Veus: Què sap qui i qui sap què?
Entrevistat al programa Els Matins de TV3 el Sr. Miquel Iceta, cap del PSC, a una de les preguntes ha dit textualment: “La gent està molesta per què Espanya no reconeix la diversitat catalana”. D’entrada cal donar per suposat que quan un polític parla ho fa des de l’interès de partit, per no dir des de la demagògia. Però deixi’m anar a la frase. Comença els Sr. Iceta, per anomenar…
La gent… a totes aquelles persones catalanes que han votat als grups polítics per la Independència. Sr. Iceta, som persones. L’ambigüitat de la paraula, gent, denota o certa incultura, que no és el cas, o menyspreu cap a aquest col·lectiu. Seguim. …està molesta… No. No estem molestos, estem emprenyats, tips i farts, de que ens prenguin el pèl des de Madrid dient-nos cada cop que ha anat a Madrid el president de torn a demanar quelcom, calers bàsicament, vingui amb els ‘rebuscalls’ o amb les mans buides.
… per què Espanya Sr. Iceta, qui és Espanya? En què quedem? Espanya no és el conjunt de Comunitats Autònomes, les Illes i Ceuta i Melilla, inclosa Catalunya? Vol dir que quan es refereix a Espanya no està referint-se, al Govern Central, l’oposició i tots aquells partits antiindependentistes d’àmbit “nacional”? Sovint, massa, es barregen les coses, les persones, els polítics i els governants, i el que hauria de ser una pura negociació entre polítics, és converteix en una sembrada de “merda” que arriba als habitants de les diferents Comunitats promoguda per la mala fe i mala gestió de qui sap, en tot el més ample significat de la paraula, però no sap o no vol explicar correctament el que realment li passa o li demana aquell representant català.
Però seguim. ….no es reconeix la diversitat catalana, Sr. Iceta. Què és la diversitat? Aquesta paraula és tan ambigua com ample el seu contingut, però quan s’aplica a Catalunya, encara ho enreda més. Catalunya, potser, és de fet diversa, per la seva llengua, reconeguda fins i tot a la Constitució del 78 i per la ONU com oficial, però també ho és per la seva economia, basada des de fa molts segles, en la empresa, l’estalvi i la inversió. Ho és perquè llurs habitants, moltíssim, entenen que res, des de la política fins als esports, es pot desprendre del nostre sentiment català. Ho és, per la seva especial i variada orografia. Ho és, per sort o per desgràcia, per la quantitat de persones que han arribat a aquesta terra i hi han arrelat des de fa segles, no sols decennis o anys. Llurs cultures i tradicions s’han incorporat al nostre tradicional temari festiu-cultural, a vegades, moltes, de manera més important que les nostres, etc.
Per això és que em faig la pregunta de l’encapçalament. Què sap qui o qui sap què?. Què sap el Sr. Iceta sobre que pensem aquells dos milions de catalans que vàrem votar a partits a favor de la independència? No és que s’ho pugui imaginar, ho sap, però no ho pot reconèixer públicament per ser qui és. Sent benèvol, si sap que estem emprenyats per les malifetes constants, i ancestrals, mirant a un mínim de 300 anys, que ens fan des de Madrid, com pot ser que digui que estem molestos, nomes? Crec que tan ell com la resta de representants del PSC, com catalans i partidaris de l’alternativa federalista, per tan no tan unionista com PP i Ciutadans, haurien d’estar més a prop d’aquells que també des de l’esquerra, han fet front comú amb CDC per promoure la separació d’Espanya.
Tota la resta de partits no independentistes, no es posicionen nomes que en el seu interès, guanyar o no perdre vots a les properes generals, és a dir, apostant a cavall guanyador, és a dir fent demagògia i dient totes les mentides possibles i inimaginables durant la campanya electoral que s’apropa i a on el discurs de la catalanofòbia sorgirà constantment, com si el mal d’aquest país, radiques, només, en l’independentisme català. Crec, sincerament, que no es vol entendre res des de tots aquells partits dits nacionalistes i que cada cop que surten a parlar als mitjans, és per embolicar més la troca, generar confusió i fer tanta demagògia com poden per desacreditar el sentiment, la voluntat i desig dels independentistes adreçant tot el seu argumentari cap a la il·legalitat de totes i cadascuna de les accions que s’emprenen des del govern català, i no mirar d’entendre a totes aquelles persones i actuar democràticament com han intentat fer i han fet elles.
Molt agraït.
Pius Mª Gassó i Trosses
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors.