Veus: Remunicipalitzar per guanyar qualitat i estalvi econòmic
Un dels reptes més importants que tenen avui els ajuntaments del canvi i governats per les noves forces polítiques, més democràtiques i socialment més justes, sorgides dels moviments socials, és la remunicipalització dels serveis públics.
Ripollet forma part d’aquests ajuntaments, juntament amb Cerdanyola, Badalona, Sabadell i Barberà del Vallès, que el passat mes d’abril van signar un conveni per compartir la informació prèvia a la remunicipalització.
La remunicipalització és una decisió política i econòmica. L’aigua, la gestió d’instal·lacions esportives, els serveis d’atenció domiciliària, els habitatges de protecció oficial, les escoles bressol, els menjadors socials o les escoles de música són alguns dels serveis que en molts casos estan gestionats per empreses privades i, per tant, són susceptibles de passar a ser gestionades novament pels ajuntaments. Entre els arguments per fer-ho, és destacable l’estalvi de l’IVA en no contractar una entitat externa, o el fet que desaparegui l’afany de lucre que, lògicament, tenen les empreses privades i que en alguns casos pot anar en detriment de la qualitat del servei o de les condicions laborals dels treballadors. Per exemple quan la concessió d’un servei surt a concurs “la competència bàsicament és pel preu i normalment s’ofereix un preu barat en detriment dels sous dels treballadors. Estalvies en salaris per mantenir el lucre empresarial”.
Defensar la remunicipalització no implica que tots, absolutament tots els serveis que un ajuntament ha de prestar s’hagin de gestionar de forma directa des dels departaments municipals. El problema és que s’ha portat massa enllà, fins a externalitzar la gestió de tots els serveis municipals possibles. Però el més qüestionable és que les decisions per externalitzar-los no s’han pres a partir de considerar principis socials, una major eficiència, un menor cost, una major qualitat del servei o unes determinades condicions de treball de les persones que el presten, sinó a partir d’altres conceptes molt allunyats d’aquests.
Darrera de bona part de les privatitzacions no hi ha hagut una valoració política i social de les possibles alternatives a la gestió, ni el necessari informe previ que és prescriptiu legalment per justificar una externalització, sinó una tendència interessada perquè sigui l’empresa privada qui presta els serveis públics, a partir de determinats interessos privats, per interès polític, per amiguisme o per partidisme, solament hem de mirar hemeroteques i veure l’enriquiment que hi ha hagut, gràcies a la corrupció en les concessions dels serveis públics.
No es pot desvincular aquesta tendència privatitzadora de l’àmbit públic de l’interès per a desmantellar l’estat del benestar, amb l’única finalitat d’obtenir rèdits econòmics de la prestació dels serveis públics i de les necessitats bàsiques de les persones, després d’haver-nos piconat amb la fal·làcia de la ineficiència de l’administració pública com a prestadora de serveis, perquè acabin sotmesos al tòtem de la “lliure competència”.
Sorprèn que els defensors de les externalitzacions no considerin mai els costos reals, econòmics i socials d’un servei públic en concessió, més onerosos per als ciutadans i ciutadanes. I sobretot sorprèn la manca d’interès per les condicions laborals i salarials de la majoria de serveis privatitzats-externalitzats. La defensa d’una major qualitat i d’un menor cost d’un servei públic, d’unes condicions dignes dels treballadors i treballadores que els presten no es pot desqualificar.
La remunicipalització de serveis públics no implica la no col·laboració entre l’administració i l’economia social. Al contrari, és una bona oportunitat per a donar suport amb la concessió de serveis a aquelles entitats i empreses del tercer sector que tenen com a objectiu la reinserció laboral i social.
També és una bona oportunitat per a impulsar l’economia solidària, socialment justa, respectuosa amb el medi i arrelada al territori, mitjançant la cessió de serveis a empreses locals i cooperatives, tot mantenint l’interès general de la prestació, unes condicions equilibrades de les concessions i garantir l’acompliment d’aquestes.
Però la prestació de determinats serveis municipals també es poden garantir des d’organismes autònoms o empreses públiques o mitjançant la gestió mancomunada de serveis entre diversos municipis, un interessant espai de gestió que cal explorar amb la finalitat d’optimitzar recursos.
Avui els ajuntaments tenen una oportunitat per capgirar l’actual gestió de la majoria de serveis públics i encarar les seves potencialitats cap a una nova economia solidària, social i democràtica, amb una gestió eficient i transparent, sotmesa a control ciutadà, que defensi els drets de les persones i l’interès social de tot servei públic.
Les polítiques d’esquerres passen perquè l’administració pública deixi de ser una repartidora de negocis a privats sota la forma de concessions de serveis públics. Perquè deixi de ser, en el millor dels casos, un simple agent regulador extern.
Remunicipalitzar no implica uniformar la gestió. Implica recuperar-la per fer una prestació justa, social i democràtica dels serveis públics.
.
Nicolás Castellano
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.
Nicolás Castellano
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors