Veus: Segona volta
És la primera vegada que recordo d’una campanya electoral com aquesta. En unes setmanes votem de nou, però no teniu la sensació d’unes eleccions una mica rares? No només pel fet de que són els mateixos candidats els que no van aconseguir posar-se d’acord, sinó perquè sembla ser que els mitjans de comunicació ja no venen unes eleccions bipartidistes. Hi ha dos partits que, presentant-se per primera vegada a unes eleccions espanyoles, han aconseguit posar-se al podi d’una cursa que encara no ha acabat. Espanya ja no té dues opcions clares, sinó quatre de, sembla ser, diferents. El debat dels quatre candidats va ser una mica estrany i per a mi, avorrit. Confesso que em vaig adormir cap al final. Per primera vegada en un debat, no es parla d’un clar “guanyador”. És més, a partir del debat, veig una mica difícil que es posin d’acord entre ells per a formar un nou govern. Han de canviar una mica els números per a que hi hagi entesa.
Un dels temes a tractar va ser el dret a decidir. Sembla ser que només una formació política de les quatres defensa aquest dret. En les passades eleccions aquest tema era més tabú, i no ho expressaven tan clarament. Pablo Iglesias en aquest debat va deixar clar que estaven a favor. Veurem si passa factura a Espanya aquest punt, molt clau per a alguns votants. No obstant, també va dir que no seria un impediment per a formar govern.
Del candidat de Ciutadans, no em va sorprendre gaire la seva actitud. Sembla que forma part del màrqueting del partit actuar d’aquesta manera. Només cal recordar com va parlar la Inés Arrimades al debat de Catalunya per veure que l’agressivitat en els arguments forma part del partit. Veurem si aquest fet també fa decantar als votants cap a una banda o una altra.
Passi el que passi, serà entretingut fer números i veure quines opcions hi ha per començar a fer apostes de possibles pactes. Ara mateix personalment ho veig xungo. Unes segones eleccions amb els candidats que no s’han posat d’acord en les passades juntament amb una Eurocopa pel mig i Sant Joan, pinta d’una participació baixa. Espero, però, equivocar-me.
.
.
Kàtia G. Samper
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors