Veus: Ser candidat… i servei públic
S’acosten les eleccions que han d’escollir els que seran els nostres regidors i alcaldes i, segurament encara massa poques, regidores i alcaldesses. I són precisament aquestes tasques municipals les que il·lustren més clarament el compromís de servei públic que tots els càrrecs polítics han de tenir.
Però hem de reconèixer que aquestes eleccions tindran lloc en un moment de gran descrèdit de la política, en un moment on és fàcil caure en la simplicitat d’atribuir totes els mals als polítics. I hem de dir ben clarament que aquestes generalitzacions són injustes, que entre els polítics n’hi ha de tot, com entre la resta dels ciutadans. Aquells que acusen tots els polítics potser haurien de pensar si no els caldria la sinceritat d’aquella persona ja gran que fa temps em va dir que tots els polítics eren uns lladres per afegir tot seguit que si ella fos política també ella robaria. Segurament, els polítics no són gaire diferents de tota la societat.
Però hem de reconèixer que aquestes eleccions tindran lloc en un moment de gran descrèdit de la política, en un moment on és fàcil caure en la simplicitat d’atribuir totes els mals als polítics. I hem de dir ben clarament que aquestes generalitzacions són injustes, que entre els polítics n’hi ha de tot, com entre la resta dels ciutadans. Aquells que acusen tots els polítics potser haurien de pensar si no els caldria la sinceritat d’aquella persona ja gran que fa temps em va dir que tots els polítics eren uns lladres per afegir tot seguit que si ella fos política també ella robaria. Segurament, els polítics no són gaire diferents de tota la societat.
Tornem, però, a les properes eleccions i a la tasca municipal com una vocació de servei públic. Tenim tendència a pensar només en aquells regidors i regidores que cobren per tenir aquests càrrecs però hem de tenir en compte la gran quantitat de regidors i regidores de molts pobles que ho són no com a feina sinó a més a més de la seva feina. Amb molt poc reconeixement pel seu esforç i en canvi ben sovint sent motiu d’atac quan les seves actuacions no són compartides. Aquests regidors i regidores són possiblement el millor exemple de servei públic.
En aquest context, també, caldria que els candidats es plantegessin si realment la seva decisió de presentar-se respon a una vocació de servei i si així es vist (o no) per la ciutadania, perquè de vegades hi ha decisions que juguen en contra del compromís que diuen defensar. Es el cas d’aquells candidats que ho han estat al llarg de la seva vida en llistes de partits amb ideologies molt diferents o que han trucat a la porta de molts partits fins que algun els ha acceptat. Es la seva vocació de servei públic tan forta que està per sobre de presentar-se per una llista o altra o pot ser que la ciutadania pensi que la seva voluntat d’ocupar un càrrec o d’encapçalar una llista és superior als seus principis? Es clar que no és fàcil deixar una activitat professional per dedicar-se a la política per un temps limitat i cal establir sistemes que permetin aquesta activitat temporal. Per això cal agrair aquells que han estat i estan disposats a fer-ho. Però aquells polítics que han ocupat ininterrumpidament un càrrec i que decideixen tornar a presentar-se com a candidats, ho fan moguts per la seva vocació de servei públic o pot ser que la ciutadania pensi que han fet de l’exercici del càrrec una feina a la que no volen renunciar, o pitjor encara, a la que no poden renunciar?
Només des de la defensa de l’honorabiliat de l’activitat política podrem mantenir sistemes democràtics, que segons la coneguda frase, és el pitjor dels sistemes polítics si descomptem tots els altres. Però en defensa d’aquesta honorabilitat, i per tant en defensa de la democràcia, cal que tots tornem a posar la voluntat de servei públic al centre de l’activitat política. I cal que ho fem tots, candidats i electors.
En aquest context, també, caldria que els candidats es plantegessin si realment la seva decisió de presentar-se respon a una vocació de servei i si així es vist (o no) per la ciutadania, perquè de vegades hi ha decisions que juguen en contra del compromís que diuen defensar. Es el cas d’aquells candidats que ho han estat al llarg de la seva vida en llistes de partits amb ideologies molt diferents o que han trucat a la porta de molts partits fins que algun els ha acceptat. Es la seva vocació de servei públic tan forta que està per sobre de presentar-se per una llista o altra o pot ser que la ciutadania pensi que la seva voluntat d’ocupar un càrrec o d’encapçalar una llista és superior als seus principis? Es clar que no és fàcil deixar una activitat professional per dedicar-se a la política per un temps limitat i cal establir sistemes que permetin aquesta activitat temporal. Per això cal agrair aquells que han estat i estan disposats a fer-ho. Però aquells polítics que han ocupat ininterrumpidament un càrrec i que decideixen tornar a presentar-se com a candidats, ho fan moguts per la seva vocació de servei públic o pot ser que la ciutadania pensi que han fet de l’exercici del càrrec una feina a la que no volen renunciar, o pitjor encara, a la que no poden renunciar?
Només des de la defensa de l’honorabiliat de l’activitat política podrem mantenir sistemes democràtics, que segons la coneguda frase, és el pitjor dels sistemes polítics si descomptem tots els altres. Però en defensa d’aquesta honorabilitat, i per tant en defensa de la democràcia, cal que tots tornem a posar la voluntat de servei públic al centre de l’activitat política. I cal que ho fem tots, candidats i electors.
Jordi Casanova
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors