Veus: Virgencita, virgencita…
Vagi per endavant el dret que té tothom a guanyar-se honestament la vida; també que no voldria que les idees que s’expliquen en aquest article s’entenguessin com un atac o provocació cap als professionals de l’àmbit de negoci que es menciona, si no com una opinió personal envers una situació que m’amoïna. Dit això, el començo. Hi ha negocis, com el de les constructores i les immobiliàries, que les activitats que duen a terme tenen una gran repercussió en el territori on actuen. No cal dir que el sector de la construcció és importantíssim en l’economia, doncs dóna feina directa a molta gent i involucra indirectament a molts altres sectors. Però també és cert que el resultat final de la seva activitat deixa una petjada permanent en el territori, i aquesta pot ser bona o dolenta. Com ha estat la seva petjada a Ripollet? Al llarg dels anys, sobretot a partir de la dècada dels seixanta del segle passat, a Ripollet s’hi ha construït molt, fins al punt que actualment ja està gairebé ocupada o programada tota la superfície construïble del municipi.
A Ripollet els interessos immobiliaris han provocat una situació de canvis continus en la fesomia del municipi. Aquests canvis s’han produït, sobretot, a costa d’anar enderrocant elements constructius preexistents, que estructuraven Ripollet com a poble, per a construir-ne d’altres, i en transformar l’espai rural que l’envoltava en espai urbà.
Si existís (que segurament hi és) un coeficient matemàtic que expressés numèricament quina és l’alçada artificial del territori respecte el seu nivell natural a causa de les edificacions, podríem mesurar objectivament l’evolució d’aquest índex al llarg del temps. A Ripollet segurament veuríem que el seu valor no hauria parat de créixer des de fa quaranta anys: bé, a causa d’aquesta darrera crisi l’activitat constructiva a Ripollet es va aturar gairebé del tot i hem pogut viure gairebé una dècada sencera sense masses canvis en el nostre paisatge urbà. El coeficient no hauria variat.
Però des de fa alguns mesos s’observen elements que fan pensar que de nou l’activitat constructora arribarà, si no ho ha fet ja, a Ripollet. Ja es tornen a veure rètols de noves promocions d’habitatges al centre (alguna casa unifamiliar deixarà pas a un bloc de pisos) i a l’entrada de parcel·les amb tanques des de fa anys (segur que algun tros de cel es deixarà de veure des del seu davant). Algunes edificacions ja estan enlairades, empetitint les restes del patrimoni passat, gairebé ocultant-lo, i fins i tot una llibreria ha deixat pas a una oficina immobiliària. Molt em temo que en els immediats anys s’acabaran d’ocupar amb nous edificis els grans solars que ara espongen visualment carrers i s’enderrocaran alguns dels habitatges ja existents per fer-ne d’altres de més alts, incrementant la sensació d’amuntegament urbanístic que ja de per sí pateix Ripollet en algunes zones. El coeficient tornaria a pujar.
.
Les conseqüències d’aquesta revifalla de la construcció a Ripollet seran diverses. Una d’elles, molt positiva, serà l’esperada creació de llocs de treball; però també n’hi haurà de negatives. Una d’aquestes, subjectiva i tal vegada esbiaixada per a la meva manera de veure les coses, serà que tanmateix s’anirà perdent la personalitat que com a poble encara queda a Ripollet. I una altra, aquesta més objectiva i evident, és que s’incrementaran les desigualtats respecte d’altres municipis per la manca flagrant de serveis que pateix Ripollet. Perquè, és clar, els nous edificis s’ocuparan amb més habitants: es tindrà en compte l’increment de població per proveir al municipi de més centres escolars? S’adonaran les autoritats de la necessitat d’aprovar la construcció del ja necessari quart institut? I el tema del centre per a la gent gran: s’accelerarà la seva construcció per poder atendre amb dignitat la gran quantitat d’avis i àvies que evidentment generarà un municipi tan poblat?
.
El problema no és la construcció de més habitatges si no el fet que es construeixin a Ripollet, en un municipi amb només 4,3 km2 de superfície i en el que ja hi vivíem, al 2016, 37.648 habitants. Cal trobar quelcom que permeti el desenvolupament econòmic dels professionals que treballen en el sector de la construcció i, alhora, la preservació del territori i de la fesomia (física, social i cultural; tot va lligat) de Ripollet. Jo no hi entenc, però una fórmula per compaginar els legítims interessos del negoci de la construcció i la preservació de la sostenibilitat de Ripollet per a les persones no podria ser la rehabilitació dels edificis i habitatges ja existents?
.
En fí, “virgencita, virgencita… que me quede como estoy”.
.
Eloi Isern
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.
Eloi Isern
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors