Veus: Volen fer negoci amb la nostra salut
El Parlament vol tirar endavant que els hospitals públics permetin l’activitat privada als centres sanitaris. Us heu preguntat que vol dir això? Com repercutirà en les nostres vides? Qui es beneficiarà?
El banc “La Caixa” seria la principal beneficiada de tirar endavant l’avantprojecte de llei que pretén impulsar el conseller de Salut Toni Comín, ja que li permetria ampliar la seva activitat a tots els municipis de Catalunya, on hi ha centres sanitaris propietat de la Generalitat. “La Caixa” és la propietària de l’antiga mútua Adeslas, ara coneguda com a Segurcaixa i integrada dins el Grupo Mutua Madrileña, la qual acumula el 28,5% de la quota de mercat de les assegurances mèdiques d’arreu de l’Estat. L’any 2016 aquesta empresa va obtenir uns beneficis de 191 milions d’euros i una cartera de clients de 6 milions de persones, que opten per contractar una assegurança privada, a mesura que la sanitat pública cada cop va degradant-se més, a causa de les retallades pressupostàries.
Són molts anys els que les professionals i usuaris dels centres sanitaris venen denunciant els efectes perversos de l’activitat privada en centres sanitaris públics concertats. Aquesta activitat està provocant la creació d’un sistema sanitari de caràcter classista, en que la ciutadania rep un tracte diferent en funció de si és usuària del CATSalut o client d’una mútua. Com a exemple, la triple llista d’espera dels centres sanitaris públics. Aquesta, implica, que una usuària del CATSalut hagi d’esperar-se mesos per una operació, mentre que una client d’una mútua o una persona que paga l’operació de la seva butxaca, la rep en qüestió de setmanes, quan l’edifici, la maquinària i les treballadores són exactament les mateixes.
L’avantprojecte que es vol aprovar ara implicarà que aquest “sistema classista” s’ampliés al conjunt de la xarxa del sistema sanitari públic català, ja que ara mateix, la llei només permet que es pugui fer en els centres concertats encara que aquests també siguin públics.
Per què això pot ser greu? El patrimoni del Servei Català de la Salut és públic, i s’usa per dur a terme activitat sanitària pública. La introducció d’aquesta modificació permetrà que aquest patrimoni ja no només sigui usat per fer activitat sanitària pública sinó també per fer-ne de privada.
.
Aquest panorama ens dibuixa que més del 24% del pressupost de Salut, en concret 2.450 milions d’euros, es deriven a la sanitat privada. I això genera una xarxa de sanitat privada parasitària, ja que les mútues i altres empreses privades sanitàries poden prestar serveis als seus clients sense haver d’assumir costos d’inversió en infraestructures, per tant els hi surt més barat i poden aconseguir més clients oferint preus més baixos. Ens trobem doncs que amb els recursos de tots es permet el lucre d’uns pocs, on ofereixen uns serveis assistencials de menys qualitat per abaratir costos i així poden generar més benefici. Negoci rodó.
Més enllà d’això, no es pot deixar d’explicar quines implicacions tindrà que es possibiliti la utilització de les infraestructures públiques per fer sanitat privada.
Suposarà un augment de les llistes d’espera si els centres han d’atendre més activitat. A més, es genera una doble llista d’espera, una per aquelles persones que no volem pagar i una per les persones que vulguin i puguin pagar. Els nostres drets sanitaris dependran dels nostres recursos econòmics, cosa que farà augmentar la desigualtat en l’accés a la salut. Les classes populars i treballadores veurem empitjorat el nostre accés a la sanitat pública, i en conseqüència la nostra salut.
Les instal·lacions pagades amb recursos públics estaran al servei dels interessos econòmics privats. Així, es blinda una pràctica molt comuna durant els últims anys de CiU, els anys de Boi Ruiz al capdavant de Salut: els quiròfans que es tanquen a les tardes per la sanitat pública a causa de les retallades s’obren per pacients de pagament. Amb l’adopció de criteris de “sostenibilitat” i “d’eficiència” el concepte de “servei públic” es dilueix en favor del concepte de “servei de mercat”.
Aquesta mesura que el Govern vol aprovar per la utilització de les infraestructures del servei de salut és un més dels tripijocs per no situar una diferenciació clara entre allò públic i allò privat.
Recordem que el confusionisme d’interessos públics i privats és una de les conductes facilitadores de la corrupció en sanitat dels últims anys, així casos com INNOVA de Reus,i molts altres. Són un exemple de no establir la separació entre allò públic i allò privat, de gestionar allò públic com si fos privat.
Si aquesta mesura s’aprova, l’acceleració i sobretot la normalització de l’activitat privada a càrrec dels pressupostos públics estarà garantida. Si no volem que amb la nostre salut se’n faci un negoci, és a les nostres mans també aturar-ho.
.
Nicolás Castellano
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.
Nicolás Castellano
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.