Wax & Boogie: ‘La música en directe és cultura: hi ha qui s’ha dedicat a un instrument tota la vida’

Wax & Boogie va néixer arran d’una col·laboració entre Ster Wax i el David Giorcelli Trio. L’any 2012 va treure el seu primer disc, Lost in a Dream, que combina estila de música diversos, com el Boogie-woogie, el Jazz, el Soul o el Swing. El proper 11 d’abril el grup musical presentarà el seu nou treball discogràfic, Everynight, al Casino de Barcelona. Aquest nou disc compta amb la participació de Dani Pérez, integrant de Los Rebeldes i un dels millors saxofonistes del país, i amb Nicolás Debouche, tot un referent del contrabaix a França.

RevistadeRipollet: Com va néixer Wax & Boogie?
David Giorcelli: El grup neix després d’una col·laboració entre el trio al qual jo pertanyia abans, David Giorcelli Trio, amb Ster Wax, la qual coneixíem del món de la música. La vam convidar al nostre concert al Bel-luna Jazz Club de Barcelona. A partir d’aquí ha sigut una evolució: el contrabaixista, per problemes personals, va deixar el trio, i vam decidir que Ster s’incorporés. Vam fer diversos concerts, i ens van convidar al Festival de Blues de Benicassim, que va ser el primer concert oficial que vam fer, al 2012.
Ster Wax: En anar a aquest festival, ens van sortir més actuacions a sales de Barcelona que estan en el món del Jazz, el Blues i el Swing. Al desembre de 2012 vam gravar el nostre primer disc, a la sala Milano també de Barcelona. Es diu Lost in a Dream.

RdR: Blues, Swing i Boogie. Vau tenir clar que volíeu allunyar-vos de la música comercial des del principi?
D.G: Jo porto tocant el piano des que tinc 13 anys. Actualment en tinc 37. Em vaig introduir al piano a través del Blues i el Boogie-woogie, ja que són uns estils que quan els vaig escoltar per primera vegada em van hipnotitzar. És el que m’apassiona: sempre he tocat Blues i Boogie-woogie.
E.W: A mi sempre m’ha agradat molt la música negra, des de ben petita. Em vaig criar escoltant Michael Jackson, Stevie Wonder, etc., però a mesura que creixes la música moderna, que és la que sona, t’acaba influint. Això no obstant, a poc a poc, quan et vas introduint al món de la música, vas descobrint d’on ve. La raó de tot és el Blues i, de fet, el que més m’agrada cantar ara és Blues, Swing i Rock’n’Roll.
Wax & Boogie és una barreja dels dos: David amb el seu Boogie-woogie i les seves influències, i jo amb les meves. Els dos aportem el nostre estil, creant així un so dins de l’estil una mica diferent.

RdR: Què hi podem trobar al vostre primer disc?
Wax & Boogie: Hi podem trobar Boogie-woogie, Blues, una mica de Soul i també una mica de Jazz. És un disc gravat a trio: piano, bateria i veu; el nostre bateria és Reginald Vilardell, un dels millors i més sol·licitats de l’escena Blues de Barcelona. El disc sona bé, és un directe i s’aprecia bé el públic de fons. El vam gravar a una cocteleria que sempre ens ha donat suport: La Cocteleria Milano de Barcelona. Els dos dies de gravació la gent va respondre molt bé; estava al màxim i això es va notar. A l’hora de tocar tot això ens va donar energia positiva per donar el millor de cadascú.

RdR: Quina seria la millor cançó?
E.X: La meva preferida és una composició d’en David; es diu I Love her taste. Per a mi, és la millor cançó que ha compost en tota la vida. Ell va composar-ho tot, però em dóna la pauta i jo ho faig al meu rotllo. D’aquesta manera, jo puc aportar alguna cosa al tema, cantant-lo amb el meu estil.

RdR: Tinc entès que esteu preparant el vostre segon disc. Què ens en podeu avançar?
W.B: El nostre segon disc es dirà Everynight (Cada nit), tot junt, ja que no parem. És un disc on comptem amb la col·laboració de Dani Pérez, al saxo, i el francès Nicolás Debouche, al contrabaix. Els dos són uns cracks en el seu terreny. Els estem molt agraïts, treballar amb gent així dóna gust.
Aquest disc l’hem gravat a l’estudi. Hi ha composicions d’en David, i també algunes versions. Hi ha un total de 13 temes, que presentarem el proper 11 d’abril al Casino de Barcelona. L’entrada serà lliure i els preus populars. Fins a aquell mateix dia ningú tindrà el disc; ja que l’11 serà el dia oficial que es podrà comprar el disc allà al Casino. El vendrem nosaltres mateixos i firmarem exemplars.

RdR: El disc és una continuació del primer?
W.B: Ens hem mantingut, però l’hem intentat millorar i completar. El primer disc sempre és el primer disc: la presentació. Ara és la consolidació, intentant treballar una mica més i arribar on no hem arribat amb el primer disc. També la banda passa de ser un trio a ser un quintet. El Dani Pérez és el saxofonista de Los Rebeldes, que és per a nosaltres un dels millors saxofonistes del país, i en Nicolas Debouche és un referent del contrabaix a França. Amb grans músics hem fet que aquesta formació vagi amunt. L’objectiu és millorar i donar-li a la gent alguna cosa de qualitat.

RdR: Com valoreu la cultura de la música en directe al país?
W.B: Aquí no hi ha costum de la música en directe. Aquí la gent no va a veure un concert, només hi va si és un artista famós. El dia a dia de la música en directe, inclosa en el programa de moltes sales, està molt pobre i no està valorat per la gent. I la música en directe és cultura: hi ha gent que s’ha dedicat a un instrument tota la seva vida. A vegades, només bevent una cervesa pots gaudir de tot això. Però no és fácil canviar la cultura d’un país. Nosaltres estem lluitant contra tot això; hi ha molta gent a qui li agrada la música en directe i que ens segueixen.

Actuant al club de jazz Caveau de la Huchette
David Giorcelli va acudir per primera vegada al Caveau de la Huchette per veure un dels seus pianistes preferits. Més tard, va enviar el seu disc a aquest club de jazz francès, rebent una resposta positiva. Això no obstant, no va ser fins que Giorcelli va coincidir amb el programador de la sala que va tenir l’oportunitat de tocar-hi amb el seu trio. A l’any següent, la sala els va trucar per a que hi tornessin. Llavors, però, ja hi va tornar Wax & Boogie, amb Ster Wax. Des de llavors, acudeixen a la cita cada any, i hi toquen 5 nits.
“El públic allà és molt diferent. És més agraït, i t’aplaudeix i balla més”, comenten Wax & Boogie, tot valorant la seva experiència més internacional: actuar al club de jazz Caveau de la Huchette, A París.

.

.