Xarxa Lila: “Volem ser un grup obert per fer activitats i compartir temes que ens preocupen”
La Xarxa Lila és un nou col·lectiu local feminista. Està format per joves que saben que queda molt camí per fer cap a la igualtat i hi volen contribuir juntes a accelerar el ritme. Són referents de gènere als instituts i s’han proposat consolidar el grup més enllà del projecte a les aules. Parlem amb tres d’elles, la Xènia, la Violeta i la Zoe, de feminisme i joves després d’haver estat protagonistes dels primers actes del 8M.
Revista de Ripollet: Què és la Xarxa Lila?
Xènia: Ara ja és un col·lectiu.
Violeta: Un col·lectiu que neix d’una proposta de l’Ajuntament dins del servei comunitari en els instituts. Era un projecte per crear referents de gènere als centres. Ens van fer una formació amb L’Esberla i ens van donar formació per fer aquesta tasca.
RdR: Quina és la funció d’un referent de gènere?
X: És una persona de suport, una persona amb la que pots parlar de tu a tu i que és de la mateixa edat, perquè sovint pot fer vergonya o por parlar amb un adult quan hi ha un problema.
V: És ser referent per als companys, una persona que et podrà entendre perquè és com tu, de la mateixa edat i empatitzarà amb la teva situació.
RdR: Quantes sou?
V: Ara ens hem quedat cinc però en el projecte de formació, que es va fer el curs passat, van participar 25 alumnes de tots els centres de tercer d’ESO a primer de batxillerat i és clar les més grans aquest curs, estant a segon, no han pogut seguir.
RdR: A partir d’ara que serà la Xarxa Lila?
X: Volem que sigui un col·lectiu obert a més gent jove per fer activitats i tallers per compartir coses que preocupen o ens interessen a les joves.
V: També volem acollir a totes les noies que curs rere curs participin al taller del servei comunitari i després vulguin continuar.
RdR: Vau llegir el manifest del 8M després de la Marxa de Dones del passat dissabte. Quina és la idea principal que voleu transmetre?
V: Vam voler transmetre com nosaltres, les joves, veiem el feminisme. I vam aprofitar per presentar-nos i després vam donar exemples perquè sovint ens trobem que creiem que moltes situacions només et passen a tu però no és cert.
RdR: Per exemple.
X: Poden ser problemàtiques més greus però també situacions del dia a dia que molesten. Per exemple quan a classe es diu de jugar a futbol i et trobes que a tu per ser dona no et volen a cap equip.
V: O quan ja estàs jugant no te la passen encara que siguis igual de bona que un altre company noi amb qui sí juguen.
Z: Et trobes amb micromasclismes així sovint i també amb altres experiències de desigualtat que són comunes però que si no les comparteixes amb altres noies no ets conscient de com d’habituals són.
RdR: Com ho han de fer les joves que es vulguin incorporar a la Xarxa Lila?
X: Poden contactar amb nosaltres a través del compte d’instagram @xarxalila_ripo i ja els direm com quedar o veure’ns.
V: També ho poden dir al seu institut perquè com el taller del servei comunitari continua les sabran adreçar a nosaltres.
RdR: ‘El 45% dels nois joves no es declaren ni masclistes ni feministes’. Us trobeu que als companys nois els hi costa entendre el feminisme?
X: Els hi costa molt perquè es pensen que les noies els volem aixafar. No entenen que el feminisme només és reclamar ser tractats igual que els homes, amb els mateixos drets.
V: Sí, volem poder sentir-nos segures quan caminem per la nit. Ens trobem que diuen la famosa frase “ni masclisme ni feminisme” i ens fot molta ràbia.
RdR: D’això en parleu amb ells?
V: Hi ha alguns amb qui directament no es pot parlar, és una llàstima. I amb altres sí que ho parlem i pots debatre i intercanviar arguments.
Z: I també hi ha nois que no entenen o que directament passen.
RdR: ‘El 39% dels joves han viscut en l’últim any violència masclista sexual o psicològica’. Us sobta?
V: No em sobta. Perquè veiem sovint violència i faltes de respecte entre els joves.
X: No sorprèn perquè encara és habitual que es fiquin uns amb altres per qualsevol tema.
RdR: Trobeu a faltar formació o eines per identificar i denunciar aquests comportaments?
X: A l’institut Can Mas, per exemple, tenim l’app B-resol que et permet comunicar-te amb un professor si pateixes un problema o veus algun cas d’abús.
V: I formació també rebem. A mi per exemple em va ser molt útil aquest taller amb L’Esberla perquè ens va ajudar a identificar violències, no només micromasclisme, de tot tipus i ara veig situacions en companyes i dic, “escolta, desperta, que això que està passant…”. Des del professorat també sempre es mostren disposats a escoltar-nos i ens diuen que els hi diguem però a vegades costa i pensem que la Xarxa Lila pot ajudar a això.
RdR: ‘Només un 13% dels estudiants de carreres tecnològiques són noies’. Per què?
X: Perquè encara es veu com un treball d’home o en alguns casos poden ser feines més dures físicament. I també perquè sovint les noies no se senten segures d’escollir-les perquè només han vist homes fent-les.
V: Falten referents femenins en aquestes professions.
RdR: Creieu que ‘les xarxes socials perpetuen els rols de gènere i fomenten la sexualització de les dones’?
V: Depèn de l’ús que en faci cadascú. Per exemple a les xarxes socials tant homes com dones es sexualitzen.
X: Però es dona més visibilitat a les dones.
V: Hem de ser lliures per penjar el que vulguem i la culpa és de qui mira i com ho interpreta.
X: Se’ns ha sexualitzat sempre, també fora de les xarxes, i fins que no fem un gran canvi social se’ns seguirà sexualitzant pengem el que pengem.
Fotografia: Cisco Piñeiro
