Xavi Cases: “Lluito contra l’Esclerosi amb l’humor, el certamen sensibilitza des del riure”
Un dia qualsevol t’aixeques i sents que alguna cosa no funciona bé. Una cama no et respon i la vista et trontolla. A partir d’aquí tot canvia. Et diuen que tens Esclerosi Múltiple i has de deixar la feina. Fins aquí podria ser la història de qualsevol persona que pateixi aquesta malaltia, com és el cas d’en Xavi Cases, però ell la va afrontar “amb dos collons” i molt d’humor. Aquesta manera de viure li va fer idear el certamen de FEM Monòlegs, una vetllada per ajudar a recaptar fons per la malaltia i, alhora, fer riure.
Revista de Ripollet: Quina millor manera de combatre una malaltia que amb el riure, no?
Xavi Cases: Doncs sí. Quan vaig muntar per primera vegada el certamen vaig pensar en totes aquelles persones que, com jo, pateixen la malaltia i que compartim problemes de riure en qualsevol moment de forma incontrolable. És una de les patologies de l’Esclerosi Múltiple, que riem perquè sí. Per aquesta raó se’m va encendre la bombeta: ‘Hòstia! Fem uns monòlegs i així riem amb un bon motiu’.
RdR: Quan et detecten l’Esclerosi com ho entomes?
X.C: Ja fa 22 anys, en el 2000. Parlant malament, va ser una puntada de peu als collons. Quan et diuen que la tens has d’aguantar i aprendre a conviure amb ella, però, tot i això, toca els nassos. És una malaltia que ningú vol patir, però ho acceptes i ho assumeixes. Al final ho entomo amb la filosofia que ha donat títol al monòleg que tinc penjat al YouTube: “Amb dos collons”. El recomano a tothom, amb to irònic explico perfectament què és la malaltia i com afecta la persona.
RdR: Com et passa factura l’Esclerosi en el dia a dia?
X.C: No em deixa escriure, tinc disàrtria, és a dir, dificultats a la parla, també de deglució, desordres intestinals, com dic en el monòleg, problemes sexuals, també amb l’estudi, et desconcentres molt i has de repetir-ho una i una altra vegada perquè se’t quedi… és bastant dur. Vaig haver de deixar la meva feina de locutor a la ràdio.
RdR: Quan coneixes la Fundació Esclerosi Múltiple?
X.C: Ben ràpid. Una vegada finalitzades totes les proves vaig anar a Barcelona, a la seu de la Fundació que està al carrer Teodora Lamadrid, per saber què era exactament aquesta malaltia. Allà em van explicar tot el procés, em van animar a no preocupar-me, ja que no és mortal. Em van explicar molt bé el procés que aniria patint.
RdR: Quina feina fa la Fundació per ajudar-vos?
X.C: Sobretot fan feina d’informació als afectats. A més donen feina a gent que pateix Esclerosi Múltiple amb marxandatge per dies clau com el ‘Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple’. És una manera de recaptar fons per a la investigació.
RdR: Com us pot ajudar la investigació?
X.C: Fa poc han trobat que l’Esclerosi Múltiple ve de la Mononucleosi, que es coneix vulgarment com ‘la malaltia del petó’. Suposo que a partir d’aquí es començarà a investigar alguna vacuna o algun tractament. No sé si jo seré a temps de veure la solució, però segur que a la gent més jove li arriba. I què coi? Jo també vull viure el moment que treguin una cura!
RdR: La COVID us ha afectat d’alguna manera en especial?
X.C: En principi no. Si no tens patologies respiratòries pateixes la COVID com qualsevol persona que no estigui afectada d’Esclerosi. Per exemple jo l’he patit i sí que és veritat que la febre m’ha deixat mort, però això ja em passa quan pateixo un pic de febre.
RdR: Entre altres maneres de recaptar diners se us va ocórrer fer el FEM Monòlegs?
X.C: Sí. Tot i ser la novena edició fa 20 anys que va arrencar, intentem fer-la cada dos anys. La idea apareix perquè soc un ‘cachondo mental’, soc molt de la broma. A part d’això tinc la sort de tenir contactes amb els mitjans de comunicació de la zona, possibilitat de disposar de l’Ateneu de Cerdanyola, que sempre que l’he demanat me l’han cedit amb totes les facilitats… És una sort que altres persones que pateixen la malaltia no tenen i és la meva forma d’aportar en aquesta lluita, amb humor. Sensibilitzem des del riure i aconseguim una petita aportació de la gent que ve. L’entrada val 10 euros, amb perdó, és un preu de merda, et gastes molt més quan surts a sopar a qualsevol lloc. Serà una hora i mitja de bon humor, amb bons artistes i estàs donant una hora i mitja de solidaritat. A part ningú cobra per treballar al FEM Monòlegs. Aquesta és l’espurna que permet que el FEM Monòlegs es faci durant tants anys.
RdR: Què heu preparat enguany?
X.C: La gent es pot esperar un espectacle amb molt, molt i molt humor. Comptem amb alguns humoristes que ja han participat altres anys i també altres de nous. Per exemple vindran dues noies que són membres de ‘La Cubana’, la companyia, i l’altre sortia a la sèrie de ‘La que se avecina’. Són cares conegudes que donen un caixet al certamen. A part de comptar amb gent que té nivell fent humor com l’Alberto Castro, exregidor de Ripollet.
RdR: Com animaries als ripolletencs a anar al certamen?
X.C: Que vinguin, que gaudeixin i s’ho passaran superbé. Sobretot no llençaran els calés. Unes patates i dos refrescos, segons on, ja valen això. Molts amics em diuen que pugi el preu, però no em dona la gana. No vull. Si funciona perquè hem de canviar-ho? A més, és un preu mínim perquè la gent que el fa possible ho fa per altruisme. El FEM Monòlegs neix dels cors d’uns organitzadors i treballadors altruistes que donen el mil per mil perquè el certamen funcioni.
