Xènia Josa: “Volem oferir activitats al barri i trencar la frontera invisible que hi ha a l’olivera”

Davant les necessitats i les mancances un grup de veïnes de Can Mas han decidit organitzar-se per oferir solucions i activitats al barri. Malgrat que cada cop la burocràcia és més complicada ja han formalitzat l’entitat i sota el nom de ‘Dones x Can Mas’ s’han proposat teixir xarxa, sumar esforços i compartir per enfortir la vida comunitària. Volen trencar barreres i fronteres, revitalitzar el centre cívic i omplir d’activitats el parc Primer de Maig i els carrers.

Revista de Ripollet: Qui i com comença Dones x Can Mas?
Xènia Josa: Som unes veïnes del barri que arran de saber que a la perfumeria Mary es trobaven que hi anaven dones a expressar queixes o fer arribar demandes, que els hi demanaven ajuda per traduir una carta o omplir papers de l’escola, vam estar parlant i vam coincidir que al barri necessitem un punt de trobada i donar resposta entre totes a les necessitats que hi ha. Ens vam començar a organitzar i a fer córrer la veu. I ja després vam iniciar els feixucs tràmits per a constituir-nos com a associació.

RdR: Una nova associació amb seu al Centre Cívic?
X.J.: Ho hem demanat. El Centre Cívic està cedit en horari lectiu al Martinet i ara per la tarda l’associació de veïns també ha començat a fer alguna activitat però pensem que és un espai que no es fa servir prou. Pensem que cal donar-li més ús. S’ha de convertir en un motor de la vida comunitària al barri.

RdR: Com es pot fer?
X.J.: Pensem que el centre cívic hauria de ser un espai autogestionat per les entitats del barri. Al cap i a la fi som les que coneixem les demandes dels veïns i les necessitats que tenim. Que hi hagi entitats i que serveixi per fer activitats, sobretot a la part de Can Mas que hi ha a partir de l’olivera de la Rambla. Sentim que allà hi ha una frontera invisible i a partir de l’olivera gairebé no hi ha comerços, només la perfumeria, una farmàcia i alguns bars. Hem de trencar aquesta frontera perquè a la zona baixa no hi ha activitats, però els veïns existim. Als de baix no se’ns convida a anar cap al centre i com que no es fa res a partir de l’olivera, els del centre tampoc baixen.

RdR: Heu parlat amb l’Associació de Veïns?
X.J.: Tenim pendent fer una reunió. Volem seure amb ells per parlar-hi, volem construir junts. Ells com a associació de veïns poden fer força i nosaltres per la nostra banda també i entre tots fer un projecte que sigui engrescador i bo pel barri.

RdR: Què voleu incloure en aquest projecte?
X.J.: Volem demanar suport a l’Ajuntament per tirar endavant diverses iniciatives. Com deia abans creiem que, per exemple, un dissabte al mes podríem oferir ajuda per fer tràmits i donar informació. També ens agradaria fer activitats al parc, cinema a la fresca, reprendre el sopar de Sant Joan, berenars al carrer i altres trobades de veïns. Tanmateix hem detectat que hi viu molta gent gran sola i que després de la pandèmia baixen al bar per dinar a un preu mòdic, ens agradaria preguntar a serveis socials quin tipus d’ajudes es podrien donar. Estaria bé poder oferir algunes hores de servei de canguratge per alliberar a les dones de la cura dels infants i que puguin fer altres coses, anar al metge, dedicar-se temps, que puguin fer tallers o activitats.

RdR: Quina està sent la resposta de les veïnes?
X.J.: Bastant bona, s’hi han afegit al grup moltes dones. I és veritat que hi va haver la queixa de perquè era un grup només per a dones però el que volem és fer comunitat i les dones, fem comunitat. Volíem un grup on cap dona se sentís cohibida, que fóssim lliures per expressar l’opinió, un grup on es puguin sentir còmodes i sabem que en un grup amb homes moltes veïnes, musulmanes per exemple, no participarien.

RdR: Cal trencar la barrera cultural que sovint deixa al marge de l’associacionisme a moltes veïnes nouvingudes d’orígens diversos.
X.J.: El que veiem és que tenen ganes d’ajuntar-se i d’obrir-se a altres dones perquè veuen les necessitats del barri. Ens trobem amb elles els caps de setmana al carrer, perquè la majoria de famílies del barri porten els fills a escoles fora de Can Mas i durant la setmana costa més veure’s. S’han interessat per la iniciativa i n’hi ha moltes que s’han apuntat al grup de difusió. Tenen ganes de fer tallers i de compartir coneixements. Cal tenir en compte que són dones que fan comunitat, nosaltres hem perdut les reunions de veïnes amb la cadira al carrer, però per a elles és encara molt més comú.

RdR: Escoltant-te em ve al cap la feina que fa La Gresca al Pont Vell.
X.J.: Can Mas i el Pont Vell som dos barris bastant similars. Som barris que estem separats, que ens sentim oblidats i on la gent té ganes de fer coses. Al Pont Vell fan coses molt xules, és un barri que ara està en ebullició. La gent de Populus ens està ajudant i allà al Pont Vell hi ha coses que ens agradaria poder oferir, per exemple l’Economat ens sembla una gran iniciativa. A Can Mas ja fem intercanvis de roba entre veïnes però estaria bé arribar a més gent i fer-ho amb un sistema ben organitzat com el seu.

RdR: Compartiu la sensació de barri oblidat per l’administració?
X.J.: Sí. Sentim que aquí es fan poques coses. Per exemple es feia la plantada de gegants i darrerament s’ha canviat i es fa més amunt de l’Olivera o la cavalcada de reis s’atura allà per fer la parada tècnica. És a dir, on nosaltres l’anem a veure la veiem aturada, potser es podria fer la parada abans i que per allà passés en marxa. Són detalls però importen. A Can Mas s’haurien de poder fer activitats igual que es poden fer a Pinetons. Recordo que fa uns anys per Festa Major van posar un escenari just per damunt de l’olivera i va fer un concert en Yacine Belahcene cantant en català, en àrab i en amazic i molts veïns van trobar que per fi es pensava en ells, va ser la bomba. Fa menys s’ha fet una xocolatada i activitats pel final d’una cursa però cal fer-hi més activitats.

RdR: Com poden contactar les dones que estiguin interessades en sumar-s’hi a l’entitat?
X.J.: Estem obertes a dones de totes les edats, encara que no visquin al barri. I fem trobades cada dues setmanes, ara potser menys amb les vacances d’estiu a la vista, així que ens poden contactar per Instagram, al mail donesxcanmas@gmail.com i també hem explicat als comerços de la zona el projecte i si pregunten les sabran adreçar a nosaltres.