Y. Zahonero: “No podem obrir el 50è aniversari al poble però farem que els alumnes el gaudeixin”
L’escola Gassó i Vidal està de celebració, el centre fa cinquanta anys. L’equip directiu, encapçalat per Yolanda Zahonero, volia fer una gran celebració amb el poble, a més, d’obrir les portes per donar a conèixer la feina que fa l’escola. Malauradament la pandèmia ho ha impedit i la celebració serà només per als alumnes amb una Setmana Cultural plena d’activitats
Revista de Ripollet: Cinquanta anys és una xifra important. Com ho viviu?
Yolanda Zahonero: Vam començar a treballar la celebració fa més d’un any i mig. Volíem fer partícip al poble i per això vam contactar amb diverses entitats com Diables o La Coral. La idea era obrir l’escola als veïns i a les veïnes. Però va arribar la pandèmia i ens va esgarrar els plans. Per aquesta situació hem decidit fer una Setmana Cultural de celebració interna, no pot entrar ningú per indicació del Departament. Treballarem tota la història de l’escola i sobretot la figura del doctor Josep Gassó i Vidal, per això ens ha ajudat en Pius Gassó, un dels seus néts. És una figura molt desconeguda i volem que els alumnes el coneguin bé. A més farem un homenatge a la família Gassó amb la descoberta d’una placa commemorativa.
RdR: I què podreu fer?
Y.Z: Hem preparat moltes activitats. Dilluns farem un esmorzar amb xocolatada, també estem preparant un cros, estem creant la cançó de l’escola, pintarem una paret per commemorar els cinquanta anys… Una altra activitat que ens fa il·lusió és la càpsula del temps. Cada classe posarà l’objecte que cregui i l’enterrarem sota un cep perquè el terreny on es va construir l’escola era un camp de vinyes. També, per treballar la figura de Gassó i Vidal, els alumnes de cicle mitjà entrevisten al Pius Gassó. Venen uns dies molt emocionants que volem que siguin diferents i que els alumnes els gaudeixin.
RdR: Prepareu coses sobre en Gassó i Vidal, una figura poc coneguda.
Y.Z: Realment sí, i ens ha costat trobar informació. El doctor Gassó i Vidal era un home que es va casar amb una hereva de Ripollet, la senyora Encarnación Buxó. Ell era el director de l’Hospital de Nens Pobres, a Ripollet no feia de metge, però atenia als nens del poble quan podia. Tenien moltes terres. Després de la Guerra Civil es va implicar molt en el poble. Va participar activament en entitats i va cedir els terrenys per fer l’escola. Anys més tard la filla va demanar que li posessin a l’escola el nom del doctor, val a dir que al principi l’escola era un annex de l’actual Anselm Clavé, que antany era el Cristo Rey. Oficialment l’escola s’independitza el curs 1972/73.
RdR: Creieu que més endavant podreu fer una celebració com cal?
Y.Z: Tot i que els cinquanta anys són enguany, de cara a l’any vinent volem preparar una exposició amb materials de l’escola que s’han utilitzat al llarg de la història. Per exemple, màquines d’escriure, càmeres de fer fotos, diapositives, material de laboratori… objectes que molts nens desconeixen. Sobretot ens agradaria recuperar activitats que obrin l’escola al poble.
RdR: Per què dius que no es coneix gaire la vostra feina?
Y.Z: Una de les crítiques que ens fem a nosaltres mateixos com a escola és que tenim el defecte de pensar que, educativament, no fem res diferent i, realment, no és així. Treballem moltíssim i sempre intentant innovar per permetre un millor creixement dels nostres alumnes, perquè tinguin noves inquietuds. Crec que és una feina que es queda portes endins i no arriba a l’exterior. Treballem molt i no ho valorem. Hem de fer molt més perquè tot això arribi, sobretot, a les famílies i a la resta del poble.
RdR: Quina és aquesta feina?
Y.Z: D’ençà que vaig començar a l’equip directiu, fa tres anys, vam consensuar amb tots els professors quina direcció volíem agafar. Vam analitzar les nostres mancances i vam potenciar encara més els nostres punts forts. Vam canviar una mica el projecte educatiu. El nostre objectiu és potenciar les capacitats dels nostres alumnes entenent la diversitat. Que tinguin coneixements i recursos per créixer personalment i intel·lectualment. Ho basem en diversos eixos. Volem que adquireixin valors democràtics basats en la tolerància, que puguin conviure cívicament en aquesta societat. També fomentem el respecte i que sàpiguen treballar en equip respectant les diferents opinions, sempre amb un punt crític. Tot això entenent que cada alumne té el seu propi ritme, l’adult l’acompanya i li dóna el suport que necessita en el seu creixement. També vam decidir algunes matèries en les quals volíem aconseguir millors resultats, com les ciències en general i l’anglès.
RdR: Quins projectes concrets treballeu?
Y.Z: En anglès, per exemple, estem dins d’un programa d’innovació pedagògica que és de generació plurilingüe pensat per millorar la competència en aquesta llengua. El programa el tira endavant el Departament d’Ensenyament. Treballem l’anglès com a matèria, però també es treballa l’anglès en altres matèries. Per exemple, Medi o Psicomotricitat en alguns cursos no s’imparteixen en català.
RdR: I en ciències?
Y.Z: Tenim diversos projectes. Els alumnes més grans treballen un projecte bastant innovador. Busca fomentar la vocació científica entre les noies, està basat en la sensibilització i l’orientació. Venen dones professionals del món de la investigació científica i tecnològica. Fan una tutoria de grup en anglès. Els nois també el fan, però amb els professors. La idea és inspirar-les i acostar les branques de la tecnologia, la ciència i, sobretot, la recerca. També tenim el projecte de Missió Alba. Treballem conjuntament amb el Sincrotró perquè els més grans de l’escola desenvolupin encara més les capacitats científiques. Ho fan a través de quatre reptes que ells han de resoldre. Això ho fan de forma cooperativa, creiem que treballar així les branques de ciència dóna uns millors resultats. En l’àmbit matemàtic hem buscat maneres d’innovar i les treballem deixant de banda la part més memorística.
RdR: Últimament a les escoles es treballa molt amb noves tecnològies. Vosaltres també?
Y.Z: Oi, i tant!, treballem molt en la iniciació en les eines digitals, no hi parem de lluitar. Hem creat una nova pàgina web i a totes les aules tenim pissarres digitals, tauletes i utilitzem Chromebooks. Ja ho fèiem abans, però amb la pandèmia treballem molt més amb Classroom, una eina en línia que serveix perquè aprenguin a baixar documents i enviar mails, per exemple.
RdR: I quelcom diferencial que també teniu és el bàsquet, no?
Y.Z: Del qual estem molt orgullosos. Tenim molts infants, tant de la nostra escola com d’altres. Fomentem així l’esport des d’un punt de vista social, tots els nostres entrenadors són voluntaris. A més, la majoria són exalumnes o exjugadors.