25 Anys: Consideracions al voltant de la festa

L’associacionisme cultural és el principal protagonista de l’activitat festiva. Centenars d’entitats i col·lectius  participen activament en la seva organització i realització.
Tanmateix, quan parlem de la festa cal tenir en compte tres aspectes clau per poder entendre el seu caràcter. Per una banda, la constatació que aquest fenomen no sorgeix amb la implantació de la democràcia, ja que ve de lluny i s’ha desenvolupat gairebé sense interrupció, que no vol dir pas sense dificultats. En segon lloc, el paper que les administracions han tingut en les diferents èpoques (especialment des de la instauració democràtica) i, pel que fa al caràcter dels seus protagonistes, a la seva actitud i als seus valors, és a dir allò que coneixem com a agitadors culturals (vocacionals) en contraposició amb els animadors (remunerats).
I, d’altra banda, es poden identificar dos models d’associacionisme relacionats amb l’activitat festiva; el festivopopular i el recreativocultural. El primer inclou tots aquells col·lectius que basen la seva activitat en l’execució i/o representació d’expressions i danses tradicionals (castells, diables, geganters, bastoners, sardanistes, etc., que  podríem agrupar dins del que es coneix com a cultura popular i tradicional) i, d’altra banda, el model recreativocultural, vinculat als moviments ateneístics i de societats recreatives i culturals de la vella tradició vuitcentista i noucentista.
Cal apuntar també, com a mostra del caràcter innovador de les expressions i la recreació festiva, la creació de nous elements d’imatgeria festiva a partir dels anys noranta, resultat més de la innovació creativa i de la imaginació popular que de la recuperació d’elements històrics. A Ripollet podem citar, entre d’altres, dos exemples paradigmàtics.
Per una banda, la creació durant els anys vuitanta del CABRABOC, que  podríem situar més inspirat en la tradició folklòrica catalana, i per una altra la XAMUSQUINA, el nou drac  presentat l’any passa amb un nom que va ser triat per votació popular a partir de quatre propostes fetes per les escoles de Ripollet, que en aquest cas el situaríem dins de l’àmbit de la innovació creativa. Tant és així que es construí per iniciativa de l’administració, sense la concreció prèvia del grup que se n’hauria de responsabilitzar i dinamitzar.
Per acabar volem destacar que la cultura popular i la tradició desenvolupades al voltant de les figures que conformen la imatgeria festiva a Catalunya ens han donat, a banda de les pròpies figures, un enorme patrimoni: balls, músiques, un protocol acurat, vestuaris… i un llegat d’oficis artesanals: mestres, constructors-escultors, modistes, perruquers, fusters, així com artistes populars: portadors-balladors i músics (flabiol i tamborí, cornamusa, gralla, acordió…).
.
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies