25 Anys AETMV: Les entitats i la comunicació
Allò que no es coneix, no existeix.
És una impressió força compartida dins de les entitats la poca presència que llurs activitats tenen als mitjans de comunicació en general. Amb unes poques excepcions, el cert és que la infinitat d’activitats i de propostes culturals que setmanalment emanen de les entitats culturals arreu del país no tenen una plasmació clara en els mitjans de comunicació, especialment en els de caràcter generalista. Podríem afirmar que allò que no es coneix no existeix. I tanmateix les entitats continuen fent, fins i tot amb més potència, les seves activitats. Malgrat això, és important que les entitats es plantegin el tema de la comunicació.
És una impressió força compartida dins de les entitats la poca presència que llurs activitats tenen als mitjans de comunicació en general. Amb unes poques excepcions, el cert és que la infinitat d’activitats i de propostes culturals que setmanalment emanen de les entitats culturals arreu del país no tenen una plasmació clara en els mitjans de comunicació, especialment en els de caràcter generalista. Podríem afirmar que allò que no es coneix no existeix. I tanmateix les entitats continuen fent, fins i tot amb més potència, les seves activitats. Malgrat això, és important que les entitats es plantegin el tema de la comunicació.
Habitualment les entitats dediquen molts esforços a fer les coses i a organitzar-les, però molt poca energia a donar-les a conèixer, perquè consideren que ja per si mateixes han de tenir un interès per als mitjans. I tanmateix no és pas així. La comunicació a les entitats ens l’hem de treballar i dedicar-hi més temps i energies.
Cal tenir en compte que no tot el que fem a les entitats té el mateix interès i, per tant, cal discriminar el que es fa arribar als mitjans (no se’ls pot “bombardejar” contínuament) i cal fer-ho en el format i el llenguatge que demanen els mitjans, ja que aquests no han de saber necessàriament de què parlem les entitats. Aquesta situació es veu agreujada pel fet que moltes vegades els mitjans envien a cobrir la notícia als periodistes més novells i sense experiència ni coneixement del tema.
Cal tenir en compte que no tot el que fem a les entitats té el mateix interès i, per tant, cal discriminar el que es fa arribar als mitjans (no se’ls pot “bombardejar” contínuament) i cal fer-ho en el format i el llenguatge que demanen els mitjans, ja que aquests no han de saber necessàriament de què parlem les entitats. Aquesta situació es veu agreujada pel fet que moltes vegades els mitjans envien a cobrir la notícia als periodistes més novells i sense experiència ni coneixement del tema.
Per altra banda, els mitjans locals i comarcals tenen un paper molt important en la comunicació de les activitats de les entitats. A Ripollet disposem de bones iniciatives: La Revista de Ripollet, Ripollet al Dia, Ripollet Ràdio i el Butlletí municipal en són bons exemples.
Cada cop és més important la comunicació digital, ja que és un bon espai per explorar i rendibilitzar a l’hora de donar a conèixer activitats. Tanmateix cal mantenir aquests mitjans digitals molt actualitzats, si no és així és millor no utilitzar-los.
En funció de la grandària de l’entitat, pot ser molt recomanable crear el propi mitjà de comunicació. Però no cal que totes les entitats en disposin: a vegades és millor fer-ne un sorgit de la col·laboració de diverses entitats.
.
