Ainhoa Olivares: ‘Als farmacèutics no se’ns té en compte, podríem fer molt més en aquesta crisi’
‘Són els riscos propis de la seva professió’. Aquesta declaració de Fernando Simón, metge al cap del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, es va convertir en una demostració de la situació que viuen els farmacèutics en aquesta crisi. Simón va declarar que els recursos per combatre el COVID-19 (mascaretes, guants i gels hidroalcohòlics) no arribarien a les farmàcies. Segons el seu parer, aquests treballadors han de córrer el risc del contagi. Per això i per veure com viuen la pandèmia parlem amb la treballadora de la Farmàcia Pinetons, Ainhoa Olivares.
Revista de Ripollet: Les declaracions de Simón han demostrat la vulnerabilitat que esteu vivint? Ainhoa Olivares: El gran problema és que el sector farmacèutic mai s’ha considerat un col·lectiu de sanitaris de ple dret perquè pertanyem al sector privat, per això som els més exclosos. Realment sí que treballem pel CatSalut, dispensem les receptes i tenim un acord amb aquesta entitat. El problema és que ens desvinculen de tot això i consideren que hem d’assumir aquests riscos.
RdR: Però no feu petites feines de sanitari?
A.O.: Sí. Per exemple hi ha un acord perquè la gent es prengui la tensió a les farmàcies i que no hagin d’anar a l’ambulatori, fem analítiques, estem en contacte amb els metges. Ara fa poc s’ha fet el programa de càncer de còlon, on treballem mà a mà amb el Taulí i recollim mostres d’excrements per aquest hospital i agilitzem així el treball. Per tant sí que estem vinculats i fem feina per a ambulatoris i hospitals.
RdR: Per tant, ningú s’hauria d’exposar al contagi.
A.O.: Això mateix. Està clar que quan fas una carrera així saps que assumiràs certs riscos, igual que un bomber, un policia, un metge o un infermer. Però això no vol dir que hagis d’assumir un risc extra en una situació com aquesta. Sé que tinc un risc però no per això m’han de treure la protecció que moltes professions tenen. Necessitem protecció igual que un bomber, un policia, un metge o un infermer.
Per aquesta situació es necessiten mesures extremes i aquestes no les són
A més, nosaltres entenem que normalment assumim uns riscos, però aquests poden ser un virus com la grip. En aquest cas és molt diferent, cada any hi ha passa de grip i no es prenen aquestes mesures. Està clar que es necessiten mesures extremes i aquestes no les són. A mi qui em protegeix és la meva cap que és qui s’ha encarregat de comprar i preparar les mesures de protecció, no ha estat l’estat.
RdR: La SEFAC (Societat Espanyola de Farmàcia Familiar i Comunitària) ha dit que esteu desaprofitats. A què es refereix?
A.O.: Això segur, no se’ns té en compte. És cert que estem fent més coses de les que pertoquen per aquesta situació excepcional. Per exemple, per evitar saturacions als ambulatoris ens han delegat feina: tenim més llibertat per donar receptes. Tot el que és burocràcia ens ho han deixat gestionar a nosaltres. Però podríem fer molt més. Per ajudar en aquesta crisi els metges ens podrien delegar els pacients amb patologies lleus com casos de conjuntivitis, infeccions de la pell o descomposicions, patologies que nosaltres podem atendre i sabem quins medicaments necessiten. Així descongestionaríem, el problema és que no tenim capacitat de prescriure medicaments. El que podrien fer és deixar-nos prescriure de forma temporal medicines que tinguin poc efectes secundaris.
RdR: Com veus la gestió que fa el govern del material per combatre la pandèmia?
A.O.: Crec que ho està fent molt malament. El material no acaba d’arribar on pertoca, per tant a les farmàcies tampoc ens arriba. Clar que és primordial dotar als hospitals de material, és el més lògic. Però la població també necessita gels hidroalcohòlics, mascaretes, guants o alcohol per desinfectar. El problema és que no l’estan controlant com toca perquè ens arribi a les farmàcies i puguem distribuir-ho. Els medicaments que estan prescrivint pel COVID-19 tampoc arriben, ni aquí ni als hospitals. No s’estan donant els recursos on es necessiten. Tampoc trobo bé que AliExpress o altres plataformes d’internet tinguin més material que nosaltres, això hauria d’estar controlat.
No trobo bé que AliExpress o altres plataformes d’internet tinguin més materials que nosaltres
RdR: Com ha canviat el vostre dia a dia?
A.O.: Com qualsevol feina que es duu a terme de cara al públic estem vigilant que la gent entri en grups reduïts a la farmàcia o conscienciant per sortir el mínim de casa, per això hem potenciat l’atenció telefònica. Abans d’aquesta crisi agafàvem el telèfon sempre que podíem però el client més important era el que venia presencialment. Ara no, estem dient a tothom que abans de venir ens truquin, ens consultin sobre productes o mesures de protecció, facin els seus encàrrecs per telèfon, expliquem que han de fer si la recepta està caducada… A més, a la farmàcia hem adaptat un circuit tancat en el qual els clients no es poden creuar, hem instal·lat unes mampares de metacrilat per mantenir la distància de seguretat, hem pintat ratlles a terra per indicar les distàncies i treballem, ara que hem aconseguit, amb mascaretes.
RdR: Feu entregues a domicili?
A.O.: Nosaltres encara no portem els encàrrecs a les cases, hi ha farmàcies que sí que ho fan. En el nostre cas és perquè hem tingut una companya de baixa i no teníem suficient personal. Si cau una de nosaltres no donaríem a l’abast. El que està fent el col·legi de farmacèutics és demanar estudiants voluntaris per anar a les farmàcies, recollir medicació i portar-la a la gent que la necessiti. Si algú ens truca i ens demana un servei a domicili, sigui per un cas positiu o una persona gran o de risc, ens posariem en contacte amb el col·legi i ens enviaria algun estudiant perquè porti la medicació.
RdR: Per evitar el risc quines mesures extres heu pres?
A.O.: El que hem fet és ajustar els torns de manera que sempre coincidim les mateixes companyes en els mateixos torns. Si alguna de nosaltres es contagia només podria transmetre la malaltia a les companyes del mateix torn i així les altres quedarien sanes. A més, a cada hora ho desinfectem tot amb alcohol i també fem desinfecció de mans a cada pacient.
RdR: Què feu amb el material que no hi ha en estoc com guants, gels hidroalcohòlics o mascaretes?
A.O.: Quan ens arriba més producte el que fem és enviar un missatge als nostres clients perquè sàpiguen que ha arribat el material. Això sí, el que fem és prioritzar qui el necessita. Ara ens ha arribat una partida de mascaretes i estem donant com a màxim cinc per evitar els mals usos o la revenda, la idea és distribuir el poc material que ens arriba per intentar que tingui qui més ho necessita. També ens passa amb els fàrmacs, per exemple la demanda del paracetamol és tan alta que els estocs s’estan exhaurint. Per això només venem una caixa per persona i dia.
Prioritzem la venda de material per combatre el coronavirus. Com a màxim venem cinc mascaretes o una caixa de paracetamol per persona i dia
RdR: Quins medicaments són els que tenen més demanada?
A.O.: Sobretot es ven el paracetamol, és el que més es recepta per la febre, i salbutamol que es pren per la insuficiència respiratòria, un dels símptomes que pot donar el COVID-19. A més d’això també el dolquine. És un fàrmac que s’utilitzava per a la malària, no s’utilitzava pel coronavirus però s’ha començat a receptar també darrerament. Sembla ser que no ens arribarà perquè s’està repartint pels hospitals primer, com és lògic.
RdR: Com s’està comportant la clientela?
A.O.: La majoria de gent que ve s’ho està prenent seriosament. Respecten el metre de distància, fan la cua vigilant l’aforament de màxim tres persones dins de la farmàcia, tenen paciència perquè nosaltres som menys… estan entenent la situació i s’agraeix. Però hi ha una altra minoria que no entenen la gravetat del moment. Per exemple ve molta gent gran, diuen que necessiten sortir de casa i sembla que encara no entenen el risc que corren.
RdR: Com està sent la reacció de Ripollet davant la crisi?
A.O.: La policia local ha repartit recursos. Alguns negocis estan cedint material, per exemple vam donar el que teníem d’estoc de gel hidroalcohòlic. A canvi, com no teníem mascaretes, la policia ens va portar una per a cada treballadora. Entre tot el poble ens estem repartint els recursos.
RdR: Què penses de les iniciatives veïnals per fer viseres i mascaretes?
A.O.: Tot suma i ajuda. Hi ha molta gent que fa mascaretes de tela i s’agraeix molt, la llàstima és que no són del tot efectives. El millor seria que tothom pogués disposar de mascaretes però tornem a la mala gestió i distribució de recursos. Conec gent amb impressora 3D. Les viseres són molt útils, tenen una funció semblant a les mampares que hem instal·lat. El virus es transmet per via aèria per les ‘gotícules’ que podem expulsar a l’hora de parlar o respirar. Aquestes viatgen per l’aire fins que s’adhereixen a qualsevol material o directament arriba a les teves mucoses i et pots contaminar. Aquesta visera fa la funció de pantalla. Tot el que sigui ajudar-nos entre nosaltres és sempre benvingut. És vital que la gent aporti el que té, sigui tela o impressores 3D, per frenar aquesta pandèmia i ajudar a disminuir la corba per no saturar el sistema.
