Bústia: Dels mòbils a les aules i la societat de les prohibicions
Pots estar llegint aquesta bústia en el paper, si la gent maca de la Revista de Ripollet considera que cal publicar-la i ha trobat els recursos per seguir editant-la, o la pots estar llegint en l’ordinador o en el mòbil. I sigui on sigui, el text i el missatge serà el mateix. O no? Poden els nostres joves aprendre robòtica i ús de les noves tecnologies sense utilitzar les noves tecnologies? Els hi podem acompanyar en l’aprenentatge per a fer un bon ús del telèfon mòbil sense que tinguin mòbil?
Em genera molts dubtes la prohibició de l’eina, de l’aparell, aquell que serveix per trucar, i no dels continguts o els perills que s’hi poden trobar a la xarxa. Perquè amb els qui generen aquests continguts ningú s’atreveix.
No cal que els alumnes portin el mòbil a tota hora i en totes les classes, òbviament. Com tampoc cal que ho fem els adults. Oi que tu no el portes ara?
Hem de protegir els infants i em sorprèn que abans d’aquest debat i d’aquesta prohibició hi hagués alguna escola que permetés tenir mòbils a classe. Suposo que no deixen tenir consoles, jocs de taula ni estar escoltant música. Amb els adolescents tinc més dubtes. La tendència és educar en la llibertat i la responsabilitat sembla que amb tot excepte amb el mòbil. El problema amb el mòbil és d’ús, com amb totes les tecnologies.
Caldria consensuar quins són els usos que considerem impropis per als menors d’edat i educar-los perquè no ho facin. Educar i no prohibir o acabarem amb una societat pitjor de la que tenim. Una cosa que sovint pot semblar impossible. Per cert, gràcies gent de la Revista de Ripollet per mantenir el paper, és oxigen per a molts de nosaltres.
Montse Fernández
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors