Bústia: El fantasma del tribunero de Ripollet
Des de fa un mesos observo, amb gran perplexitat, com un fenomen esfereïdor se succeeix sense vergonya pels carrers de Ripollet: el fantasma del tribunero. Tribunero se li diu en futbol a aquell ‘cunyat’ amb calers que va als partits del barça no a gaudir, sinó a criticar, insultar i odiar.
A Ripollet sembla ser que alguns tribuneros no tenen vergonya o memòria, o potser ambdues. Sembla ser que han oblidat que el PSC va governar a Ripollet durant 24 anys, i que si els vam fer fora, va ser per una raó. Sembla ser que hem oblidat l’estancament al que ens va portar el PSC, arriscant el mínim i forrant-se al màxim, no sigui que perdem els seients i subvencions. Sembla ser que el PSC, com la resta de partits de l’oposició, ja ha oblidat què vol dir la ‘C’ del seu nom, vist que tant en la Llana com als seus actes hem perdut el català. Sembla ser que hem oblidat com la Melani venia a transformar Ripollet des de l’oposició, i quan s’ha vist sense la pagueta, sense escrúpols s’ha sumat al PSC.
Els agrada oblidar la descentralització de la festa major, la municipalització de les llars d’infants i de l’aigua, la festa de l’Orgull LGTBIQ+, l’espai Federico García Lorca, Maria Aurèlia Capmany, els nous e4, la neteja del riu, el portal de transparència, les felicitacions que arriben des de Residus, la lluita per aconseguir l’arxiu, la casa de la dona, o reivindicar el 8M.
Tornar a les polítiques pre-2015 i criticar tot el que fa l’únic partit que ha lluitat per fer avançar Ripollet en els últims anys és de tribuneros. Tribuneros que no tenen més a aportar a la política ripolletenca que el ‘us prometo que faré tot el contrari al que prometen ells’. No pertanyo a cap partit, però la batalla té una clara vencedora, i enfront la vergonya de l’antipolítica, cal que guanyi la política, el progrés, i un Ripollet valent i orgullós. I sí, també de ser català.
Àlex
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors.
