Cèsar Martínez: “Tenim una riquesa molt gran en voluntariat, cal agrair cada hora que hi dediquen”
Parlem amb el coordinador de la secció local de la Creu Roja, Cèsar Martínez, sobre com va afectar l’esclat de la pandèmia a l’organització, quines accions van dur a terme i quina és la tendència una vegada es va recuperant, a poc a poc, la normalitat.
Revista de Ripollet: L’any 2020 va ser un any complicat. Com us va afectar la pandèmia?
Cèsar Martínez: Com a tothom, la pandèmia ens va agafar de sorpresa. Vam elaborar un pla, Creu Roja Respon, per intentar afrontar tot el que se’ns venia a sobre. Van ser moltes les persones que es van adreçar a nosaltres per demanar ajuda i nosaltres no vam tancar la porta, sinó que ens vam reorganitzar i vam seguir treballant. Va ser molt complex però ens sentim satisfets amb la feina i molt agraïts amb la gent solidària, que ens va ajudar tant amb donatius com amb altres accions d’ajuda. A tots ells, gràcies.
RdR: Durant aquesta crisi, heu seguit diverses línies de treball.
C.M.: Sí, tot plegat coordinat amb els Serveis Socials. Vam intentar cobrir necessitats bàsiques, vam repartir mascaretes a persones sense recursos, vam estar en contacte amb la gent gran, que es trobava molt aïllada, vam repartir tauletes als infants per a que poguessin seguir les activitats i també vam seguir treballant en l’ajuda a la recerca de feina. De la pandèmia hem après a comunicar-nos molt millor de manera digital, i això ara ens dona una forma d’atenció als usuaris complementària. Hem adaptat també tallers i cursos al format virtual. Al final, la pandèmia ens ha donat noves eines però hi ha molts aspectes per als quals necessites tenir a les persones al davant per recollir el seu feedback.
RdR: Sembla que aquest any la situació es va normalitzant. Heu notat alguna millora pel que fa al número de persones ateses?
C.M.: L’impacte de la pandèmia ha anat baixant i nosaltres hem anat recuperant les activitats complementàries. A hores d’ara, tota la part social la tenim encaminada, amb les seves limitacions, i la part d’emergència social, tot i que continuem atenent a moltes famílies, ha millorat bastant. Amb el confinament, moltes persones que viuen en l’economia submergida no podien sortir a guanyar-se la vida ni rebien ajudes. En quant han pogut tornar a sortir, molta gent ha tornat a la seva vida anterior. L’impacte és menor però encara hi és i molta gent encara pateix les conseqüències post-covid.
RdR: Comentaves que molta gent es va oferir a ajudar-vos. Heu notat un increment de voluntaris?
C.M: Hem augmentat el número de voluntaris, especialment joves, que és un col·lectiu que costa una mica més d’enganxar. Però els que treballem amb voluntariat sabem que és una roda que s’ha de mantenir sempre activa. Hi ha gent que ha de deixar el voluntariat per temes personals o laborals i per això has de tenir sempre la porta oberta a que la gent entri. La veritat és que tenim una riquesa molt gran en voluntariat, s’han de cuidar i agrair cada hora que hi dediquen perquè això té un valor molt gran.
