El comerç local necessita ajudes per evitar el tancament de botigues
Després d’un mes de confinament ja comença a ser normal veure persianes de botigues i establiments abaixades. L’estampa obligada pel confinament amaga una realitat bastant crua: potser alguns comerciants no podran tornar a obrir si el confinament s’allarga i no arriben les ajudes.
“Tinc màquines endollades, he pagat el lloguer, he fet un ERTO… i no entren diners. Vivim molt del dia a dia i dubto que puguem aguantar dos mesos més en aquesta situació”, reconeix José Gamero, propietari de Gurri Taverna. La falta d’informació i les presses van fer que tanqués el bar de qualsevol manera i ara, per por al contagi, no vol tornar-hi. Poca gent preveia una situació tan anòmala.
En aquesta crisi els comerços no només perden els diners en taxes i impostos, a la llista de despeses cal sumar aquell gènere que no es podrà vendre: “en un bar els diners estan a l’aire, en el meu cas he perdut gènere que caducava aquest mes”, exposa el bàrman, que a més afegeix que han “perdut l’època bona d’ingressos” perquè és un bar sense terrassa i a l’estiu la facturació disminueix.
“Si no hi ha una reducció de pagaments és molt difícil que un bar sobrevisqui, i ha de ser una reducció quasi surrealista perquè d’una cervesa gairebé no es guanya res”, avisa Gamero. A més, l’obertura de restaurants i bars s’albira llunyana i amb limitacions d’aforament que empitjoraran la situació: “al final un bar és un lloc de trobada per xerrar o un lloc on fer una abraçada, si a això li posen limitacions no serà el mateix”.
Una situació molt semblant viu Jordi Moya, propietari del bar JJ. En el seu cas estava tan desprevingut com els altres però l’experiència que va viure fa deu anys amb la crisi econòmica li permet ara poder viure aquesta situació amb més suport: “Llavors vaig estar a punt de tancar, a partir d’aquell moment vaig decidir treballar amb el gremi i amb he reduït les despeses al màxim: tinc la millor assegurança o la millor companyia de llum al preu més baix i així puc rascar el màxim de diners”, explica Moya, que ara mateix és el representant de Ripollet en el gremi. Els gestors i advocats del gremi s’han encarregat de tramitar la seva baixa i els ERTOs a les seves cambreres a més d’assessorar-lo en aquesta situació, tant a ell com a la resta d’agremiats i no agremiats.
“Per sort puc estar en aquesta situació un temps però tampoc podré aguantar així molt més temps, pot ser la ruïna”, contempla Moya. Altres ajuntaments de la comarca han abaixat algunes taxes o directament les han extingit: “Hem fet un requeriment a l’ajuntament per poder parlar però encara no ens han contestat. Les mesures les hem de consensuar conjuntament per evitar que l’hostaleria del poble s’enfonsi”.
😔No calen les paraules…
🔜Quan tot això passi, que passarà, els i les comerciants de #Ripollet us estarem esperant amb els braços oberts 🤲🤲
😑 Us trobem a faltar!.#ucr #mesquecomerç #ripollet #comerçcompromes #comerçlocal #quantotpassiaquiestarem @AjRipollet @InfoRipollet pic.twitter.com/cacI35i5G5— UCRipollet (@ucripollet) April 2, 2020
Daniel Buera regenta amb el seu germà la botiga Electro Rambla. Ell també va viure la passada crisi: “Va ser molt dura, vaig haver de tancar botigues”. Arran d’allò explica que pot estar “dos mesos sense cobrar” si a canvi pot “mantenir l’empresa”. Com venen productes d’informàtica i telefonia podien seguir oberts però havien de delimitar la zona on es venien aquests i van convenir que era una “ximpleria” seguir oberts. Els seus productes no són de primera necessitat tot i que considera que “si s’espatlla la nevera no pots viure sense una altra”.
Per això es van reinventar i van utilitzar internet per seguir treballant: “ens hem adaptat des del primer dia, durant tot l’any no venem en línia perquè creiem en el cara a cara. Suposo que per això seguim venent”, explica el propietari d’Electro Rambla. Tot i que el registre de vendes és “la meitat de l’any passat a aquestes dates” i que acosten alguns productes a domicili “tot i perdre diners amb el transport”, han redreçat el negoci via electrònica i telefònica. També s’han adherit al portal SlowShopping que ha impulsat la UCR, Unió de Comerciants de Ripollet, conjuntament amb altres onze associacions.
“Des de la primera setmana que van tancar les botigues vam començar a treballar en el portal per donar una nova possibilitat de treball, és un dels punts positius d’aquesta situació”, explica Sergi Samper, el president de la UCR. Un total de 26 establiments ja s’han adherit al portal web que serveix de directori de contactes amb els comerços que ofereixen servei a domicili.
Aquesta no és l’única feina que ha fet aquests dies l’entitat. En la cerca de maneres d’ajudar als comerços locals es van posar en contacte amb la regidora de comerç, Txell Caler. En una reunió feta per video conferència van demanar “una rebaixa de taxes i impostos”, per exemple els impostos d’escombraries o terrasses. A més, l’Ajuntament ha posat a disposició de la UCR i dels comerciants els seus assessors.
Però no sembla ser prou. “La queixa que tenim de cara als estaments és que tot va molt lent i tard, la gràcia no és que arribin les mesures quan estiguem amb l’aigua al coll sinó que ho mirin abans”, reclama Buera. L’Estat ha implementat algunes mesures i ajudes però per la majoria de comerciants semblen ser insignificants: o bé el comerciant pot entrar a l’atur si ha cotitzat un mínim d’un any per rebre quatre mesos de prestació o bé la Generalitat pot oferir-li una ajuda amb un màxim de 2.000 euros.
“Aquestes ajudes no són realment una solució, una ajuda hauria de ser no pagar res, simplement congelar tots els pagaments”, denuncia Gamero. Una solució que sembla ben vista pel sector de la restauració: “Hauríem d’aguantar un temps amb una congelació total per poder sortir amb garanties”, reclama Moya.
La por del petit comerç rau en la durada del confinament, si no entren diners a la caixa però aquesta es buida acabarà sent insostenible la situació. “Jo tinc sort i encara puc treballar però que s’obligui a pagar l’impost a autònoms que no poden treballar no té cap sentit”, critica Buera. A més, afegeix: “Podrien revisar l’IVA, s’ha ajornat però amb interessos. També m’ha arribat el rebut de l’aigua i la llum, l’Ajuntament podria fer alguna cosa”.
Volent ajudar però amb limitacions per fer-ho
“De tots els temes que tenim sobre la taula el comerç local és el que em fa perdre la son”, reconeix Txell Caler. D’ençà que es va iniciar el confinament molts han estat molts els fronts que la regidoria ha hagut de tractar.
El contacte cara a cara amb els comerços s’ha perdut i conèixer les preocupacions dels comerciants era una feina molt feixuga i gairebé inabastable. Arran de la vídeo reunió que va mantenir Caler amb la UCR es va acordar la confecció d’un “llistat detallat” dels comerciants del poble i les seves preocupacions. “Aquesta enumeració de comerços ens permetrà fer una primera diagnosi per veure quins estan tancats o no i quines mesures podem començar a treballar”, reconeix la regidora de comerç. Dins del pressupost per comerç local s’han destinat “uns diners que teníem pensats per altres qüestions de la regidoria”.
“Fins que no acabi aquesta situació és difícil saber del cert l’afectació real que tindrà en els comerços”, assevera Caler. Tot i que han començat a estudiar la llista encara no saben quina acció seguir, sobre la taula hi ha diverses opcions: subvencions, dinamització o una campanya una vegada acabi la quarantena. Aquesta decisió es prendrà conjuntament amb els comerciants, “cal organitzar-nos i tenir una mirada global, cooperativa i comunitària, en aquesta situació si vas sol perds”.
La situació és realment complicada per a tothom, també per a l’administració local. La regidora explica que “els ens supramunicipals reben la pressió de les grans empreses però nosaltres la rebem del petit comerciant, persones que viuen del seu negoci”. El petit comerciant necessita ajudes i mesures per no tancar mentre que l’Estat va decidir aixecar el confinament per certs sectors i això pot fer que la quarantena s’allargui, un mal devastador per tots els comerços que no venen productes de primera necessitat.
“Les administracions supramunicipals demanen als ajuntaments que tirem d’una manera que no podem, no per la falta de diners sinó pel sostre de despesa (un topall de despesa municipal establert per la llei d’estabilitat pressupostària). En aquesta situació ens haurien de deixar fer”, conclou la regidora.
