“El retorn a les aules no pot consistir en tornar a fer el mateix que abans”
Queden menys de dues setmanes per a l’inici del nou curs escolar i malgrat que ja s’han donat a conèixer els protocols que han de marcar la tornada a les aules encara hi ha dubtes sobre com serà la seva aplicació cada dia, en cada centre. Més enllà de mascaretes, gel i distància l’ensenyament haurà de canviar perquè la nostra realitat ha canviat.
Parlem amb el pedagog local José Luís Muñoz, doctor en qualitat i processos d’innovació educativa, per saber com pensa ell de tot plegat.
La presencialitat és clau
El primer dubte sobre el nou curs ha estat si cal tornar a fer classes presencials o no. Muñoz ho té clar: “La presencialitat és clau per desenvolupar els processos socialitzadors que inclouen les escoles com a gran mescladora social que són”, “les escoles són xarxes riques de trobades, emocions i vivències, que no tenen igual cabuda en ensenyaments virtuals”.
Al mateix temps alerta que l’inici del curs no ha de consistir “en tornar a fer el mateix que abans”. Es refereix a que cal “tenir totes les garanties: reducció de grups, augment de professorat, distàncies de seguretat, ús de mascaretes, material higiènic, restriccions als esbarjos, arribades i sortides esglaonades, etc” i afegeix que també es podria “considerar alternar la presència per dies, perquè serà difícil que tothom pugui tornar a la vegada”.
No descarta que calgui “practicar l’aprenentatge híbrid, amb processos d’ensenyament presencials i virtuals” perquè “ara tot és diferent”, “el virus segueix entre nosaltres i els rebrots sembren dubtes constantment”. Malgrat tot, està convençut que la tornada a les aules pot ser segura si s’acompleixen totes les mesures.
Més autonomia de centre
L’afectació del virus és diferent en uns municipis o en uns moments que en uns altres, inclús en uns barris i en uns altres. També de centres escolars hi trobem de tots colors i per tant caldrà adaptar-se a la nova situació amb solucions diferents. Muñoz apunta que a partir d’ara ”ja no podem tornar a dir: totes les escoles, tots de la mateixa manera, en els mateixos temps, amb els mateixos ritmes, etc” i per això defensa que “la situació actual requereix d’una autèntica autonomia organitzativa i curricular per a les nostres escoles”.
Suport al professorat
Muñoz, que també haurà d’afrontar el nou curs com a professor de Didàctica i Organització Escolar a la UAB, considera que “ha mancat un major suport de l’Administració al professorat que en moltes ocasions ha fet un esforç immens d’adaptació a les noves tecnologies i a una nova forma de desenvolupar les tasques de planificació, ensenyament, tutoria, coordinació i avaluació” i es queixa que “això ha generat angoixa i estrès”. Reivindica “el treball que han fet els mestres des de casa seva”.
Repensar l’educació
Més enllà de les mascaretes i les distàncies, la situació actual convida a una reflexió més profunda sobre el model educatiu. Muñoz afirma que “ara pot ser un bon moment per a repensar l’educació com a bé comú i públic al servei de la ciutadania” i assenyala que “professorat, famílies i alumnat han d’unir esforços per a treballar plegats en redissenyar l’escola que volem”. Per aquesta nova escola ell aposta per fomentar una pedagogia amb valors: “En una realitat gairebé sense certeses, entrem en una pedagogia de la incertesa. No sabem què passarà en el futur, ni tampoc la incidència definitiva del virus sobre el sistema educatiu”.
Solidaritat, creativitat i cures
“També és un moment per potenciar la pedagogia de la solidaritat. La crisi derivada de la pandèmia ha tret a la llum moltes desigualtats i injustícies. Per això cal reforçar l’educació en valors. La pedagogia de la creativitat serà d’interès en un escenari que demana respostes a situacions imprevisibles.
Les respostes de sempre ja no valen per a respondre a qüestions que ara ni tan sols imaginem. La pedagogia de les cures importarà, perquè les emocions condueixen cap a la felicitat o tot el contrari. Els components afectius, i no només els cognitius, seran també preferents en les escoles. Es necessitarà avivar una pedagogia de l’optimisme, perquè el pessimisme paralitza i destrueix. I, per últim, una pedagogia de l’ètica perquè tot allò que s’aprèn a les escoles mai pot servir per a dominar, explotar o enganyar a l’altre”.
El repte és de tots, de la societat en conjunt, perquè en l’inici del nou curs no està en joc només el control del virus sinó també un dret bàsic i bona part del nostre futur.
L’experiència dels casals d’estiu com a referent
Abans que el pròxim 14 de setembre tornin els alumnes a les escoles ja tindrem l’experiència viscuda als casals d’estiu. Mascaretes, rentat de mans, distàncies i grups bombolles han estat també part dels protocols en aquestes activitats de lleure. Part del que caldrà posar ara en marxa en els centres escolars ja s’ha provat en grups més petits i per tant, entorns més controlats. Si agafem com a referència els casals d’estiu del nostre municipi trobem situacions diverses. El casal del poliesportiu es va haver de tancar abans de temps perquè va haver-hi un positiu. Els grups bombolla no van servir per reduir l’impacte perquè el participant amb COVID tenia germans en altres grups i per tant es va aturar tota l’activitat.
En els altres dos casals d’estiu no es van donar positius i per tant els esplais organitzadors en fan una bona valoració. “El casal ha anat bé però ha estat complicat treballar sense contacte”, explica la Maria Soto, del CE l’Estel.
“La gestió del tema COVID ha estat estressant”, admet la Marta Buxó del CE La Gresca, “hem hagut d’estar molt pendents que no hi hagués cap brot”. “El nostre protocol de lleure era més estricte i si hi havia qualsevol infant amb símptomes compatibles, havíem d’aïllar tot el grup”, comenta Buxó. Es tracta d’una situació amb la que s’han trobat des de la Gresca però que afortunadament va acabar bé i amb un resultat de prova PCR negativa. “Els infants necessitaven els casals, i les seves cares paguen tot l’estrès”, explica la Marta Buxó, “hem subestimat els infants i han estat al nivell de la situació, ells fàcilment s’adapten”. Una postura en la qual coincideixen des del CE l’Estel, “els infants s’han adaptat molt bé, entenien que venien a un casal que seria diferent”, comenta Maria Soto.
“Els casals vam ser un conillet d’índies, va ser la primera posada en escena després que els infants sortissin de casa i calia posar totes les mesures de protecció” expliquen des de la Gresca i han defensat que “el sector del lleure a tota Catalunya ha estat a l’alçada”. Ara, de cara al nou curs ambdues entitats estan treballant amb diverses propostes amb l’esperança de poder habilitar espais adients on seguir duent a terme la seva tasca educativa.