Eloi Isern: ‘‘Una part important de l’Any Sumem Verd està dedicada al Riu Ripoll’’
Seguint la idea de dedicar cada any a un personatge il·lustre o alguna acció social. Aquest 2020 l’Ajuntament el va nomenar l’Any Sumem Verd.
Com tantes altres coses o gairebé totes la pandèmia també ha desdibuixat això. L’Eloi Isern, és el president de l’Associació Ripollet Natura, entitat que gestiona la Casa de la Natura i que s’encarrega de l’educació ambiental al municipi. Parlem amb ell sobre la celebració i les activitats que estan fent
Revista de Ripollet: Com va l’Any Sumem Verd?
Eloi Isern: Amb la COVID-19 ha quedat molt deslluït i encara no se sap bé com anirà. La idea és que tot allò que organitza l’Ajuntament sigui mediambientalment correcte i alhora implicar a la societat amb el medi ambient. Per exemple, una d’aquestes accions l’hem fet des de la Casa de la Natura, durant el confinament vam emetre una sèrie de vídeos per YouTube sobre divulgació científica.
RdR: A part dels vídeos, quin paper juga la Casa de la Natura?
E.I: La Casa de la Natura és l’ens que aglutina l’educació mediambiental de l’Ajuntament, al final ens encarreguem de la divulgació tant per les escoles com per la societat en general. També fem un important treball per donar a conèixer el Riu Ripoll. A part dels vídeos volem fer més feina per aquest any. Estem preparant un projecte per les escoles d’economia circular per reduir al màxim el nombre de residus i aprendre a reutilitzar-los.
RdR: Quines accions s’han pogut fer?
E.I: Una part molt important de les accions s’han dirigit a promoure la recuperació del Riu Ripoll. Entre setembre i octubre es durà a terme una exposició sobre el riu que estem ajudant a organitzar. Es volen destinar recursos per donar a conèixer el riu com a medi natural de Ripollet. Encara que estigui una mica tocat és el més antic del poble. S’ha fet molta feina, l’aigua ja discorre amb normalitat i ara mateix s’està treballant en la recuperació de la llera. Una altra de les accions ha estat portar una dinamitzadora per totes les escoles que s’encarrega de treballar amb els infants l’economia circular.
RdR: Dins de la recuperació del riu Ripoll els horts ajuden en tot aquest procés?
E.I: En principi són un impacte negatiu per al riu. Estan ficats en un espai on legalment no poden estar. Segons la normativa estatal a les lleres dels rius no pot haver-hi res que destorbi el medi natural. Al final aquests horts són d’ús exclusiu de cada hortolà i això impedeix que els altres veïns podem accedir a l’aigua. També la seva activitat provoca que hi hagi construccions amb canyes, mobles, plaques d’uralita o plàstic i en cas de riuada aquests elements poden ser arrossegats i provocar mals majors. A més, s’hi poden abocar productes químics que embruten l’aigua. Tot plegat produeix un impacte negatiu en un espai natural que és de tots.
VÍDEOS DE LA CASA NATURA A YOUTUBE
RdR: Com es pot gestionar la situació perquè els hortolans deixin la llera?
E.I: Amb mà esquerra. L’ajuntament fa anys que treballa en uns terrenys a prop del Baricentro, al Molí d’en Xec, el que anomenen horta social. Se cediran terrenys amb un reglament i durant cert temps, amb un contracte de cinc anys. No es podran utilitzar pesticides, ni elements que degradin l’entorn. És un procés que s’està portant a terme des de fa temps però que caldrà accelerar perquè la idea és començar el 2021. Aquest tema s’ha de fer de forma raonada perquè tothom estigui d’acord. La idea és que els mateixos hortolans adquireixin una sensibilitat en vers al riu.
RdR: Sembla que el confinament ha ajudat al medi ambient.
E.I: Sembla. Aquí hi ha molts factors en joc. El més evident és que la disminució del moviment de vehicles ha ajudat molt a la qualitat de l’aire. Això ens ensenya que sense trànsit la millora és molt gran, sense voler ha estat un experiment que ens demostra com podem millorar la qualitat de l’aire. Com les persones durant dos mesos no hem sortit de l’àmbit urbà les nostres activitats no han afectat el medi natural. Això fa que la natura no noti la nostra pressió. Per exemple a Collserola és possible que hagin sortit més plantes i que els animals hagin sortit dels boscos i s’hagin reproduït molt millor. No som uns depredadors però som uns molestadors. L’aturada de l’activitat industrial també ha ajudat a millorar el medi ambient, com moltes empreses han parat la qualitat de vida ha millorat. En definitiva es demostra que si reduïm emissions la natura ho agraeix.
RdR: Creus que Ripollet és un poble amb sensibilitat cap a la natura?
E.I: Ripollet s’emmarca dins de l’àrea metropolitana que intenta promoure polítiques i accions per millorar el medi ambient. Això fa que Ripollet rebi subvencions que ajuden a millorar. Si parlem de la societat cal dir que ens costa.
Els carrers estan molt bruts i és una demostració que no tenim sensibilitat cap al medi ambient. Estem en un entorn urbà i és difícil que la gent es faci seu tot allò que hi ha més enllà de la seva façana. Tu vas a un poble rural i la gent entén que casa seva no acaba quan travessa la porta, casa seva és tot el municipi. Nosaltres com tenim molts serveis de neteja, la gent pensa que ja ho netejaran. Hem de pensar que casa nostra no acaba en les nostres parets, aquesta sensació no la tenim.
Per sort les polítiques de l’Ajuntament, pròpies o potenciades per altres ens, són molt positives. Per exemple, la implementació de l’economia circular és molt important, són uns diners que si els destinem a l’educació ambiental farà que ens els estalviem en neteja els pròxims anys. És una aposta que cal seguir per demostrar la sensibilitat amb el medi ambient i que la gent a poc a poc tinguem més cura. Per sort hi ha hagut un canvi. Fa vint-i-vuit anys, quan vam començar, el riu feia pudor i l’aigua era perillosa. Ara podem anar al riu i l’aigua permetria fer un bany.