El Xarlatà: “Soc el servent del Cabraboc, el conec d’un altre lloc més calent”
Des de fa quatre anys el Xarlatà dona la benvinguda al carnaval. Ho fa animant la penjada del Cabraboc. La seva presència, acompanyant a la colla de Gitanes i als Diables, ha ajudat a fer més gran la inauguració d’una setmana de festa col·lectiva. Hem parlat amb ell per saber més sobre el seu orígen i la seva relació amb la figura més emblemàtica del nostre carnaval, el Cabraboc. Un personatge ben curiós, un mestre de cerimònies elegant i enigmàtic que un any més ha presentat la celebració.
Revista de Ripollet: Un xarlatà és una persona que atrau la curiositat dels passants i ofereix remeis i articles, vostè ens ve a vendre el Carnaval?
Xarlatà: Jo durant l’any he de sobreviure i em dedico a fer el que puc per aconseguir-ho, faig de quinquellaire, em dedico a embaucar, a vendre remeis, a fer tripijocs… Però durant la setmana de Carnaval el meu amo i senyor Cabraboc reclama tota la meva atenció per dedicar-mi a ell durant tota la setmana. Soc el seu servent, majordom, secretari, el seu assistent personal… el que el Cabraboc demani.
RdR: Com i quan va conèixer vostè al Cabraboc?
X.: Hauríem d’entrar en coses que… Quan el nou Cabraboc va arribar a Ripollet fa quatre anys va coincidir que jo també vaig arribar aquí per un altre camí. Jo i ell ja ens coneixiem d’un altre lloc molt més calent que no pas on estem ara. Però bé, són llocs on et trobes amb molta gent però no està bé parlar-ne perquè són llocs foscos i a vegades… Pots trobar un amic, un amo, un servent i com som tots banyuts i amb cua ens ajudem els uns als altres.
RdR: Aquesta procedència ajuda a entendre alguns comentaris que acostuma a fer vostè sobre els ripolletencs. Què no li agradem?
X.: Els ripolletencs tenen lo seu. Són bastant paradets, comparat amb altres llocs que visito durant l’any, són paradets. Els que sí que són més descarats són els nens i nenes.
RdR: Com els ha vist aquest any? Amb ganes de festa i de sortir de rua?
X.: Els he vist amb una mica de fred i una mica de no se on estan… Però, com sempre, quan surten els tabals dels Diables s’animen a fer gresca. És un públic que costa fer entrar en matèria però s’animen i es nota que aquí a Ripollet agrada molt la festa de carnaval.
RdR: Li agrada el nostre carnaval.
X.: Els últims quatre anys només he viscut el carnaval de Ripollet i la veritat és que és un carnaval molt intens. La pandèmia va fer molt mal, però l’any passat hi havia ganes de carnaval i només amb un mes, malgrat ser poques comparses, s’ho van preparar molt bé. I aquest any ja hi haurà 16 comparses i algunes molt nombroses, és una festa molt divertida.
RdR: Vostè parla molt del carnaval però no es disfressa mai, sempre el veiem igual amb l’armilla, el barret de copa i les ulleres.
X.: Bé, a mi em pots trobar sempre a tot arreu durant el carnaval. Si mires bé em veuràs vigilant… Però és cert que no em disfresso gaire perquè ja vaig prou disfressat durant tot l’any.
RdR: Aquest any potser també veurem als polítics fent el xarlatà o disfressats?
X.: Aquest any a tothom li agrada molt parlar encara que no sàpiga què dir i també cal recordar que una altra cosa és dir el que vols parlar perquè la gent escolti el que tu vols dir. Enguany tots els polítics remenaran la cua com els diablots, però potser hem de recordar que hi ha alguns que no són aigua clara i també venen de llocs obscurs i calents.
RdR: Què hem d’esperar d’aquesta setmana de Carnaval?
X.: Esperem molta alegria i molta festa. Esperem des del Cabraboc, els Diables i els diablots molt de respecte, sobretot molt de respecte. Al Carnaval ja no tot s’hi val. I també una mirada a tot el que passa al món, on passen coses molt lletges. Tenim dret a estar de festa i al mateix temps no oblidar que ens hauríem de replantejar el món on vivim.
RdR: Som afortunats per poder gaudir així del foc, en una festa.
X.: Sí perquè hem de tenir present que una cosa és el foc que crema i un altre el que escalfa. Gaudim de valent del segon tots junts durant aquesta setmana de carnaval i fem gresca de la bona.
