Elena Iastrejembovskaia: “A Rússia hi ha por. S’empresonen, fins i tot, àvies per dir no a la guerra”
Prop de dues setmanes d’ençà que Putin va decidir obrir foc contra Ucraïna. El dirigent rus ha iniciat un atac que ha congelat al món, també a l’Elena Iastrejembovskaia. Aquesta veïna d’origen rus ja ha participat en diverses concentracions en contra del conflicte bèl·lic, entre elles la que es va organitzar a Ripollet. Malgrat la distància, l’inici de les hostilitats ha afectat aquesta siberiana que ens apropa una mica més la situació que s’està vivint al seu país d’origen
Revista de Ripollet: Que acabis vivint a Ripollet té res a veure amb la forma de vida del teu país?
Elena Iastrejembovskaia: Sóc de Sibèria i ja fa vint-i-un anys que sóc aquí. No té res a veure amb cap situació política ni cap migració forçosa. Va ser una decisió personal que em va impulsar a venir a viure aquí.
RdR: Quan vas marxar Putin ja era al poder, veritat?
E.I: Vaig arribar l’any 2000 i just feia poc que ja governava Rússia.
RdR: És difícil trobar un polític que es mantingui tants anys al poder en un estat democràtic.
E.I: Sé que per la gent d’aquí és paradoxal viure això, en el meu país el context és molt diferent. Els poders russos tenen una sèrie de mecanismes per fer que Putin es pugui mantenir tants anys. Per exemple, la font principal d’informació és la televisió pública que la domina el govern. A més, abans de l’arribada de Putin al poder, l’època de la perestroika, Rússia patia una dura crisi. Vaig viure com el meu exsogre durant un any no va rebre el sou i continuava anant a la fàbrica a treballar perquè pensava que en algun moment cobraria. Tot i que només vaig viure allà el primer any com a president de Putin a poc a poc va millorar la situació del país. Per això, suposo, que la gent no vol viure una època semblant i encara confia en el lideratge de Putin. Entenc que la sensació de tranquil·litat social el va afavorir durant els primers anys, ara ja no sé si és costum. És veritat que no tothom està a favor de la seva figura, però un gran nombre de russos sí.
RdR: Sembla difícil veure un altre president.
E.I: Quan la gent arriba al poder li costa renunciar a ell. Només la gent honesta marxa. I amb això no parlo només de Putin, al final ell compleix un paper, em refereixo als oligarques que estan a prop d’ell. Aquesta gent només pensa en la seva butxaca i no en tota la pobresa que viu el seu país.
RdR: Per justificar la invasió ha explicat uns motius. Creus que són reals?
E.I: No ho sé, però sí que els està justificant. La política russa està fent una forta campanya propagandística sobre que als territoris ucraïnesos que fan frontera amb Rússia dient que s’està produint un genocidi al poble rus. Durant tot el dia s’emeten notícies sobre aquest fet: que el poble ucraïnès maltracta i mata als russos. Com no hi ha una font d’informació alternativa la gent s’ho acaba creient. La gent gran no utilitza internet, no poden veure altres mitjans que expliquin de forma veraç allò que realment succeeix. Això genera angoixa que es transforma en rebuig cap a Ucraïna. Es pensen que són nazis i feixistes.
RdR: Tot i aquesta desinformació s’han vist imatges de russos contraris a la guerra.
E.I: És cert, però hi ha molts més partidaris. La gent té molta por. Ara fa uns dies ha sortit una llei per la qual poden caure quinze anys de presó per dir en públic que estàs en contra de la guerra. Això es tradueix en por, en viure un patiment continu. Per exemple el periodista Manel Alías explica molt bé com som els russos al seu llibre ‘Rússia, l’escenari més gran del món’, permet entendre quin és el nostre sentiment. Som un poble que hem viscut més de cent anys de patiment. El cap de setmana passat va haver-hi una manifestació en contra de la guerra en la qual van sortir àvies de vuitanta anys, l’exèrcit va actuar i va empresonar a la gent, també a les senyores grans. Sóc incapaç d’imaginar-me que això pogués passar aquí.
RdR: Més de cent anys et refereixes al tsarisme i al comunisme?
E.I: Sembla que els anys de la Unió Soviètica vivíem en llibertat, però és una mentida. Portes en dins era molt diferent de com s’ha venut aquesta època. És difícil canviar la imatge que té el món sobre Rússia com un dels primers estats que va ser capaç de fer la revolució comunista, però el sistema va ser un fracàs. Es va enderrocar el tsarisme, així i tot només va ser un canvi de roba i de personatges. La Unió Soviètica era una ruïna. A les botigues tots els abrics eren grisos, els uniformes escolars eren negres. Només hi havia un model de mobles, tots els pisos estaven moblats de la mateixa manera… Ningú podia sortir de la norma.
RdR: Creus que Europa podria fer quelcom més per evitar el conflicte?
E.I: Aquesta situació no és nova. Ja fa uns anys que s’està coent. En el 2014 va començar el conflicte de Crimea. Fa vuit anys que hi ha conflicte i Europa no ha volgut saber-ne res. En aquell moment ja hi havia gent patint. Segurament Europa ha intentat fer, però sempre ha estat insuficient i, sembla, que ho continua sent. El problema de tot plegat és que els polítics no estan fent bé la seva feina: dialogar. Cobren grans sous per trobar solucions, les armes no són la millor solució mai. Algú no està fent bé la seva feina.
RdR: Com afecta la guerra als ciutadans russos?
E.I: El dilluns vaig rebre un missatge del marit de la meva cosina que em va deixar molt mal sabor de boca. Els vaig compartir que anava a la manifestació, la quarta vegada en aquests dies, en contra de la guerra i em va respondre amb un vídeo d’una dona suposadament ucraïnesa que deia que s’havia de matar als russos. Tot seguit em va preguntar com podia anar a les manifestacions. La majoria dels meus familiars no opinen com jo, estic aïllada de la meva família i em sento impotent perquè no puc canviar les seves idees. La guerra genera odi entre pobles i això acaba dividint a les famílies, veïns i amics. Et fa patir i sents amb impotència com et trenca el que més estimes.
RdR: Creus que hi pot haver un final proper?
E.I: Abans del dia 24 parlava amb el propietari d’un petit local proper a casa meva. Ell em va preguntar si creia que esclataria la guerra. Com a russa pensava que no passaria, que al final són els nostres veïns. Si, ara per ara, dic qualsevol cosa sobre el conflicte m’equivocaré. No sé què hi ha al cap dels dirigents, desconec totalment la gent que mana al meu país. M’agradaria que acabés ja, avui, ara mateix.
RdR: Els ucraïnesos estan rebent la pitjor part, però el poble rus també pateix.
E.I: Jo ho estic passant molt malament, aquests dies no tinc ganes de fer res, ni de menjar. Estic totalment abatuda. Sobretot perquè no sé com ajudar a la meva gent ni als nostres veïns. No sé què dir-li a la gent que està a favor. Com a russa, per molt que estigui lluny, és molt dur viure això. I, cal dir-ho, estic en contra d’aquesta guerra i qualsevol altra: sigui a Síria, a Iran o qualsevol altre indret.
