Emotiu homenatge a la ‘Reyes’ i a totes les dones represaliades
L’estrena de les segones jornades de memòria es va aprofitar per retre un emotiu i merescut homenatge a la Maria dels Reis Jiménez, més coneguda com la ‘Reyes’. A ella com a símbol de les dones ripolletenques que van patir la repressió franquista però també a ella per la seva contribució al municipi. La regidora d’igualtat, Txell Caler, li va lliurar un ram de flors i l’alcalde una placa “en reconeixement a la seva tasca social, més enllà del que la seva professió implicava”. La Reyes és coneguda per haver estat farmacèutica i es molt recordada, entre molts altres fets, per l’ajuda que va prestar als afectats per la riuada de 1.962. Però aquesta part de la història va arribar després d’haver patit, des de petita, la repressió franquista. Va ser desterrada amb la seva mare i la seva tieta, després que ambdues haguessin estat condemnades a 30 anys de presó. Eren la dona i la cunyada de l’Ernest Sales, un farmacèutic i jutge de Pau molt implicat en les campanyes electorals en favor de la II República a Ripollet i que va ser perseguit pels falangistes, condemnat a presó i es va haver d’ exiliar a França.
El regidor de memòria, Pablo López, va destacar que cal recordar les accions que tanta gent va fer per aconseguir un món millor i la regidora d’igualtat, Txell Caler, va insistir en la importància de fer memòria i fer visibles les dones. Per la seva banda l’alcalde, JM Osuna, va apuntar que Ripollet s’ha d’entendre en dones “com la Reyes” i que s’ha “d’enmirallar en persones així”, que van ser “doblement represaliades per ser dones lliures”.
La de la Reyes és una de les tres històries de dones ripolletenques que recull l’exposició ‘Dones Lliures’, instal·lada a la Biblioteca. Les altres dues són la Margarida Ustrell, testimoni del que va representar en l’educació l’entrada del règim nacional-catòlic i la Samara Vicente, professora que va ser depurada del magisteri. La mostra es completa amb Frederica Montseny, qui va ser la primera dona ministra a Espanya.
Després de l’acte d’inauguració de l’exposició i de l’homenatge es va dur a terme una xerrada sobre el feminisme a Ripollet. En la presentació David Fontanals, responsable de l’exposició Dones lliures, va explicar que la mostra va néixer al 2015 amb motiu d’una Nit de Bruixes i que “està oberta” i “cal segueixi creixent incorporant més testimonis”. La historiadora local Helena Bea va ser l’encarregada d’explicar els orígens del moviment feminista al municipi i va assenyalar que els primers espais feministes van estar vinculats a les lluites socials a finals dels anys 70 del segle passat i es van concretar en la lluita que el grup de dones de l’Associació de Veïns va mantenir per aconseguir un centre de planificació familiar.
Més actes de les jornades de memòria històrica
El CIP Molí d’en Rata també exposa ja la mostra “1939. L’abans i el després”, una exposició col·laborativa entre museus a la qual Ripollet ha aportat unes llibretes amb textos i dibuixos fets pels infants entre els anys 1937 i 1939 relatant el dia a dia durant la Guerra Civil.
La Societat Coral El Vallès també participarà al programa amb un concert aquest dissabte 9 de novembre a les 18.30h al Teatre Auditori del Mercat Vell. A “Cants d’exili i esperances”, els cantaires oferiran un concert en commemoració del 80è aniversari del pas dels Pirineus de la retirada republicana. La cantada comptarà amb la Coral Tradicional, les Veus del Vallès, la Xarangueta Instrumental de la Coral, el pianista Jordi Romero i el violoncelista Joan Palet. Tot plegat, amb el guió de l’historiador Ramon Martos i relatat per César Martínez. Les entrades es podran comprar una hora abans de l’espectacle a la taquilla del teatre a 5 euros per als socis i menors de 12 anys i 7 euros per al públic en general.
Els actes de les Jornades de Memòria Històrica continuaran la propera setmana. El dimecres 13 de novembre, l’historiador Jordi Algué oferirà una xerrada entorn de Neus Català, lluitadora antifeixista i supervivent dels camps d’extermini nazis. Serà a les 19h al CIP Molí d’en Rata. Algué és l’encarregat d’elaborar el cens de víctimes de la violència política entre els anys 1933 i 1945, que es preveu que estigui enllestit cap al març o l’abril de l’any vinent.