J. Casasayas: “Per ser just cal tancar els ulls, escoltar i ser neutral”
En el ple d’octubre es va aprovar la renovació del jutge de pau. Pere Soms deixa el càrrec després de tretze anys al servei de Ripollet. El rellevarà Joan Casasayas, mentre que Joan Giménez seguirà com a suplent. El nou jutge de pau amaga darrera una curiosa història. Mai ha tocat el món del dret. No li caldrà. Tot i això, promet aprendre, deixar-se les banyes i treballar de la forma més justa per un poble que l’ha acollit i que ha après a estimar
Revista de Ripollet: Quin és el teu perfil laboral?
Joan Casasayas: Quan vaig acabar BUP em vaig incorporar al món laboral. Volia dirigir el meu futur al món de la informàtica però em va sortir una feina a l’Institut Gaudí de la Construcció. Durant molts anys em vaig bolcar en la meva feina i a poc a poc vaig millorar el meu lloc de feina: de peó a oficial de primera, després oficial de segona fins a ser cap. Un temps després va sortir una oferta a l’Ajuntament de Cerdanyola per fer de professors en tallers ocupacionals per a majors de 25 anys, feina que vaig fer durant dos anys. Més tard vaig opositar pel càrrec d’oficial de carrera al mateix ajuntament. En aquell moment vaig fer-me una lesió a l’esquena. Quan em van fer proves em va detectar un tumor, ràpidament vaig agafar la baixa i a més em van intervenir per una reducció de pes.
RdR: Com et van afectar aquestes operacions?
J.C: Em van donar un 33% de discapacitat i a partir d’aquí vaig haver de deixar la meva professió. Vaig buscar feines alternatives com administratiu en el PAME però tant temps assegut m’afectava l’esquena. D’aquí vaig passar per diverses feines com treballar en creuers o fent de transportista. Tot això ho vaig combinar treballant al càtering del camp de l’Espanyol i al Zoo de Barcelona on sóc fix.
RdR: Amb aquest currículum com acabes de jutge?
J.C: Tot ve quan una treballadora del Jutjat de Pau parla amb la meva mare que Pere Soms deixa el càrrec i creu que jo encaixaré perfectament. Un dels principals motius és per l’esquena, cada vegada em sento més limitat. La feina de jutge la tinc al costat de casa i tinc la flexibilitat de l’horari laboral. L’altre i més important, que quan faig alguna feina m’hi capbusso per fer-ho de la millor manera possible. Quan m’informen em va semblar una feina molt interessant i un gran repte personal.
RdR: Què t’expliquen sobre els jutges de pau?
J.C: El jutge de pau és una persona que actua de mediador en els conflictes del poble. A més de fer partides de naixement, el llibre de família i fins i tot pot ajuntar a dues persones i fer un casament. És l’esglaó més baix entre els jutges. Segons el Tribunal Superior ets jutge, però no cal formació en dret.
RdR: Què et fa apte pel càrrec?
J.C: De peó he arribat a cap, de pujar maletes a un creuer a portar l’equip. Quan començo una feina em moc i m’agrada esprémer tot el que faig. Sóc molt competent, ambiciós i m’agrada saber-ho tot de la meva professió.
El jutge de pau és una persona que actua de mediador en els conflictes del poble, és l’esglaó més baix entre els jutges.
RdR: Com va anar la conversa amb Pere Soms?
J.C: Vam tenir una xerrada bastant extensa, simplement em va comentar amb detall el que fa un jutge de pau.
RdR: Encara estàs pendent d’exercir el càrrec.
J.C: Per qüestió de les eleccions tot ha trigat molt més però el jutge Soms s’ha de jubilar i el Tribunal Superior de Justícia obliga a fer el canvi.
RdR: Podem dir que ets ripolletenc d’adopció. Què creus que et trobaràs en el dia a dia del poble?
J.C: La meva família és de Cerdanyola però tenien una empresa de construccions mecàniques al carrer Sant Lluís. La meva parella i jo som de Cerdanyola però el 2003 ens vam instal·lar a Ripollet, ens agrada viure aquí. Crec que em trobaré de tot, com a qualsevol altre lloc. Des de gent que ometi informació fins a gent que te la faciliti. Ripollet és un poble normal, no crec que la meva feina sigui gaire diferent aquí que en altres llocs.
RdR: Estàs preparat per mediar en conflictes?
J.C: He sigut professor i durant la vida laboral m’he trobat en llocs on em tocava manar. Per qüestions físiques no puc treballar amb normalitat i m’ha sigut més fàcil portar grups. Per tant tinc experiència, sempre he tractat amb gent. Això m’ha ensenyat quan s’ha de tenir mà dreta i quan mà esquerra, quan i com utilitzar les paraules i sobretot has d’entendre la posició que tens per saber què dius. Un professor mai pot dir el mateix que un alumne. Has de saber qui és qui i quan és quan i ser conscient del context per resoldre i evitar conflictes.
Estem en un context polític on no es fa política, tot es dictamina per una llei que neix d’una ideologia
RdR: És complicat ser objectiu.
J.C: Sempre, però cal ser neutral. Sempre tens una posició. És gairebé impossible ser apolític. Al final tothom es decanta per un costat o altre. Tanmateix, s’ha de saber quan una cosa és justa o injusta. Sempre pots tancar els ulls i simplement veure un problema determinat que cal trobar la millor solució. Has de saber escoltar i aplicar la justícia des de la neutralitat.
RdR: Què és ser just?
J.C: Ser coherent, ser imparcial i defensar la posició més vulnerada, gent que estigui en risc. Les coses justes a vegades injustes, en el nostre dia a dia veiem com la justícia afavoreix als bancs i no a gent que no pot pagar. Crec que ser solidari també és ser just. Has d’entendre i comprendre perquè passen les coses, si no ho fas no seràs tolerant, això és un problema. Tothom hauria de ser tolerant, tenir paciència i acceptar la derrota.
RdR: Actualment creus en la separació de poders?
J.C: La justícia és justa de base. Hi ha grans jutges que seran neutrals. Però és el que dic, hi ha injustícies. Hi ha alternatives a la presó en segons quins casos. Estem en un context polític on no es fa política, tot es dictamina per una llei que neix d’una ideologia.