En cultura es retalla i les entitats pateixen per poder mantenir les seves activitats
La crisi econòmica afecta gairebé a tots els aspectes de la vida. Hi ha més o menys afectats i alguns fins i tot sembla que s’han de resignar amb les retallades. La cultura és un d’ells. I la reducció de recursos està posant en perill un teixit associatiu, que malgrat l’esforç voluntari de moltes persones, pot no superar aquesta etapa deixant orfe la societat d’una oferta cultural que no es pot entendre com accessòria sinó imprescindible.
El concurs de teatre amateur Valentí Velilla, que s’havia celebrat des de 1998 cada dos anys no es va celebrar l’any passat; tampoc es van fer els Jocs Florals, activitat que organitzaven les associacions de veïns de Sant Andreu i Maragall des de fa set anys i que per manca de recursos econòmics es va suspendre; també s’han perdut moltes de les activitats de promoció de la cultura que es finançaven a través del Pla Educatiu d’Entorn, i l’oferta general de tallers i cursos s’ha aprimat i encarit els darrers anys. La cultura més formal i també l’activitat de les entitats sense ànim de lucre està patint i molt. Es mantenen festes i celebracions però els pressupostos baixen. La Festa Major és el gran aparador per moltes entitats i el seu pressupost ha anat minvant any rere any en les darreres edicions. Altres actes també s’han vist afectats per les dificultats econòmiques com ara les festes als barris, els aniversaris i trobades de les entitats o el propi carnaval que amb les retallades en el programa ha perdut els seus trets més característics. El món de la cultura sobreviu com pot. A l’hora de fer pressupostos públics la cultura és un àrea fàcil de retallar. Han baixat les subvencions directes a entitats i per activitats, i les que es concedeixen són de menys valor i es cobren més tard. També es retalla en els propis serveis públics, el servei de català, la biblioteca o el Patronat de Cultura han de fer més amb menys. Una situació que respon a la crisi econòmica però que potser va més enllà quan també s’apuja desmesuradament l’IVA a la cultura i es prenen cada cop més mesures que dificulten el dia a dia de l’associacionisme. Normatives reguladores de l’espai públic, de responsabilitat civil i altres reglaments que suposen més feina burocràtica a les associacions sense ànim de lucre i que es tradueixen en noves despeses.
Les subvencions triguen en arribar
Les retallades en els pressupostos de cultura ha repercutit directament en les subvencions a les entitats, que en alguns casos han baixat i en d’altres han desaparegut. Ricardo Domínguez, president de Diables de Ripollet explica que la seva entitat rep poca subvenció. “Fa dos anys es va reduir la subvenció de l’Ajuntament entre un 5 i un 10%, però s’ha mantingut els darrers anys”, explica Domínguez i afegeix que aquesta subvenció “és mínima” però que la seva entitat treballa sobretot a través de “contractes per espectacles, que cada cop són més baixos”. Rosa Maria Dumenjó, presidenta de la CRAC, apunta que en el cas de la seva entitat “la subvenció fa tres anys que baixa, sobretot des de l’any passat” i que aquest fet provoca, per exemple, que a la Trobada de Gegants s’hagin de convidar a menys colles. “No podem assumir el cost de tanta gent”, explica Dumenjó. En el cas de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell, en Joan Ramon Gordo, president de l’entitat, explica que “la subvenció de l’Ajuntament s’ha mantingut en els darrers anys” però que “han baixat altres subvencions com la de la Generalitat i la Diputació de Barcelona”. En general, les entitats es queixen que les subvencions han baixat i que cada cop triguen més en cobrar-se. Ricardo Domínguez explica que això “genera problemes, ja que les entitats també tenim despeses per activitats i hem de pagar materials”.
Menys activitats i espectacles
Una altra de les conseqüències en la reducció del pressupost en cultura és la reducció d’activitats i espectacles. En el cas de Diables i la CRAC, les actuacions a nivell de municipi en general s’han mantingut, però que fora de Ripollet han caigut alguns espectacles. Montserrat Casamitjana, membre de la colla de Gegants, explica que funcionen “amb intercanvis amb altres colles, que també pateixen econòmicament i fa que ens redueixin les actuacions fora del poble”. Domínguez explica que en el cas de Diables han “perdut 3 sortides que teníem fixes en els últims anys”. “Anem salvant actuacions i amb el pressupost que tenim intentem fer-les el màxim d’atractives”, afegeix Domínguez. Casamitjana explica que “s’ha d’ajustar el pressupost que tenim”. Així doncs, les entitats lluiten per mantenir les seves activitats intentant que la baixada de pressupostos repercuteixi el mínim possible. Pel que fa a l’Associació d’Espectadors, Gordo explica que el preu de la contractació dels espectacles s’ha mantingut i inclús baixat. “Hi ha més competència i menys actuacions”.
Més tràmits per a les activitats
A banda de la reducció de subvencions, un altre impediment amb el que es topen les entitats és la necessitat de fer més tràmits burocràtics per tal d’organitzar activitats: assegurances, plans d’autoprotecció o regulacions d’ocupació de la via pública, entre d’altres. Domínguez es queixa que hi ha una “tendència general de buscar regulacions i legislacions per tot arreu, i això dificulta la tasca de les entitats. Cada cop costa més muntar una activitat”.
